No és que només hagi tingut un acte aquest mes, és que no tinc temps ni per postejar, entre les diverses feines, l'Espai Mallorca, La Poeteca, el taller de poesia i els propis recitals!
De tota manera, ni que sigui tardanament, voldria comentar alguns dels actes en els que he participat recentment, el primer dels quals, la presentació del nº 3 de la revista Poetari, liderada per Quim Curbet, Vinyet Panyella, Lluís Calvo, Mireia Vidal-Conte... la presentació de la qual, el dia 9 d'octubre a l'Horiginal, va suposar tot un esdeveniment poètic d'altíssim nivell.
La Mireia Vidal-Conte va seleccionar alguns dels meus poemes d'el moll de l'os per l'apartat "Sorgències i efusions" de la revista, dedicada a autors emergents, i així em vaig trobar jo recitant enmig de tot aquell estol de grans poetes. Com que en aquests casos la competència és un sense sentit, vaig decidir recitar un poema que em torna, com una bufetada, de cop, a les meves arrels i em torna a fer tocar de peus a terra quan aquests s'han atrevit a enlairar-se un poc:
Foto de Montserrat Vergés. Estic mostrant un exemplar d'el moll de l'os, plaquette d'on procedien els poemes publicats a Poetari.
De una chica
de provincias
que se fue a vivir en un Chagall
Blanca
Andreu
vaig néixer
a una casa sense llibres
escaldada
pel sol, arrebossada de sal
perfumada de
fritanga i de cremes solars.
De gran he
viatjat
a boscos
humits i ombrívols
m’he immers
en tinta i lletra
he abraçat
nocturnitat i traïdoria
i he anat
d’entesa i saberuda.
Volent fer
d’eruga papallona
i afegint-me
a la llista
d’al·lotes
de províncies
que se’n van
a viure
dins quadres
surrealistes.
Però de
vegades no puc evitar
percebre la
pròpia irrealitat
de qui es
sap com un Husky
passejant a
l’agost per Sevilla.
I em torn a
trobar
amb els peus
nus damunt les roques
xuclant el
bessó de la pegellida
o llançada a
la caça del cranc pelut
tot
esquivant les onades de fons.
I em torn a
trobar
llepant-me
els dits, impia
després de
xuclar
ossets d’aus
menudes
repetint
rituals atàvics
impresos en
la memòria col•lectiva.
I em torn a
trobar
en el meu
llit d’infantesa
en una
calorosa nit d’insomni
girant-me
sobre mi mateixa
per sentir
més propera
la
respiració de mon pare
i de ma mare
Aquest poema no es trobava dins la selecció de Poetari, però crec que no n'hi havia cap de més acertat per llegir en aquell moment. Les felicitacions posteriors de molta gent que respect i estim així ho van demostrar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada