dijous, 29 d’octubre del 2009

SOPA DE LLENGÜES




4 hores. Més de 40 projectes en curs. 200 persones i associacions participants. Més de 50 actes. 172 llengües. Dissabte 31 d'octubre, al Museu Marítim, de 16h a 20h.

Llengües i llenguatges del món totes parlant en un mateix espai/temps concret alhora amb respecte i amb sintonia, intercanvi, encontre, mescla, arts visuals i textuals

Textos, paraules, poesia, contes, cançons, art plàstic i visual... i un munt d'activitats més.


Jo participo a les 18h amb "Cos que parla", una càpsula poètico-corporal de 10'.

La materialitat de la carn es fa verb i veu per embolcallar-nos en la seva abraçada, fluctuant entre allò corpori i eteri. Un recital que traspassa l'aquí i l'ara concrets d'un cos sexuat en femení per transportar-nos a la transcendència dels cossos, de la pell, la sang i els ossos. Un convit a la mística del materialisme. Una vivissecció verbal ofrenada al públic.


Decididament, no us ho podeu perdre.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Lletraferida


Publicació d'un poema meu al nº 124 de Lletraferida, revista de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana:



Qui sap de la taronja borda l’amargor
quan se la pensa rodona i dolça refulgir a dalt de l’arbre?
Res no fa anticipar el gir del desig
no és fins que la prens
la marques subtilment amb el ganivet
i li arrenques els flonjos rectangles de pell.
No és fins que separes els grells,
que sucosos s’ofereixen
en la prometença d’un embolcall de plaer.
No és fins que deixes caure
el primer tros dins la boca
no és fins llavors
que una reacció automàtica
et creua el paladar, et capgira l’estòmac,
et fa venir una arcada
i llences el fruit, abans tan anhelat,
al terra amb fàstic.
T’ho mires, ja de lluny,
sense cap penediment
instal·lant-se-te en un somriure
la imatge votiva d’un nou fruit més saborós.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El poder del cuerpo


El poder del cuerpo és una antologia de poesia femenina contemporània, a cura de Meri Torras i publicat per l'editorial Castalia que estarà disponible a les llibreries a partir del 15 de novembre. És una antologia exhaustiva i ambiciosa que investiga sobre la verbalitat que se li ha donat al cos en la poesia escrita per dones de més rabiosa actualitat i en les 4 llengües de l'estat espanyol. Com diu Meri Torras:

Este no es un libro de poesía o no es sólo un libro de poesía. Si tienes conciencia de vivir en un cuerpo (y vivir solo se hace en un cuerpo), debes leer este libro, que es en primer lugar una inmersión en nosotros mismos como entes físicos y en lo que supone. Si la medicina nos habla del cuerpo doliente, la moda de su adorno, el deporte de su moldeamiento y superación, el amor de sus placeres... este libro nos habla de todos ellos, de todo lo que nuestro cuerpo experimenta, lo que se le impone, lo que se calla.
“Nadie sabe lo que puede un cuerpo” Baruj Spinoza

Us deixo el poema meu que hi ha estat inclòs:

cada dia em sento
més lluny de mi mateixa
el reflex en el mirall
mostra una figura aliena
em sent estranyada
del meu propi cos
i em provoca rebuig
haver-lo d’habitar
però no tinc cap més casa on viure
–i aquesta em surt barata,
no menja tampoc massa–.
En mirada d’altri
em sent soscavada
fins a un punt
que ja ni sé ben bé
on està el límit
entre jo i jo mateixa.
Però em penetra a mi
o penetra a l’altre?
A aquesta altre mª antònia
a la que li agrada
menjar i riure i fer l’amor?
Perquè ella ara no sóc jo:
jo sóc vella i obscura
trista, lletja
resignada i temorosa
insomne i malaltissa
pesarosa de viure
rotunda com un forat
insadollable de no-res
massa de mortífera insatisfacció,
una mitja despulla només