dimecres, 27 de novembre del 2013

Contra la violència de gènere

  En el dia internacional contra la violència de gènere, un poema dedicat a Margalida Perelló, recollit en el meu poemari batec, que sortirà properament a la llum. 
A Margalida Perelló, assassinada a Artà l’1 de febrer del 2013.

donar la carn i la sang
i encara no ser prou per sadollar-lo.
La ferocitat de l’escomesa
deixa tatuatges d’ignomínia
sobre les rajoles blanques
i cicatrius en la memòria
del fregall i l’espart
que les han eixugat.
Si la vergonya, el descoratjament
no fossin tan fàcilment contagiables
podríem somriure als seus fills
acariciar al seu ca
comprar a la botiga
on ella treballava
passar per ca seva
sense girar la cara.
Però el dolor dels altres
ens fa covards
i els covards
som tots

un poc culpables

dissabte, 16 de novembre del 2013

Contra la pluja, poesia!



Demà recito amb en Jordi Carulla i amb la participació de la Coral de la Diputació de Barcelona al Parc del Foix, en el marc del programa cultural Viu el parc, que organitza Ester Xargay.
Serà a la plaça de Castellet. Castellet i la Gornal
Com que, gairebé segur, plourà, l’acte es farà a l’Oficina del Parc del Foix (carrer del Castell, 31. Castellet i la Gornal), situada a tocar del castell de Castellet.

Si us animeu, allà ens veiem!

Aquí el programa: 
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Poesia%20als%20parcs%20Fullet_2013.pdf


I post post-recital:

Ha estat un recital meravellós, ple de gent generosíssima, que m'han enriquit moltíssim amb els seus comentaris. I he comprovat que el nou poemari, batec, funciona en directe! Aquí algunes fotos:

Un paissatge que ens deixava sense alè

La coral de la Diputació de Barcelona, capitanejada de forma extraordinària pel baix Alfons Vilà.

Jordi Carulla recitant.

"Nascuda amb l'estigma d'haver de creuar estepes solitàries, caminant contra el vent, la roca i l'herba que han estat llar. Gitanos esperen la música que ballaràs, els dies al ritme de la infinita caravana. Eres nena, eres índia, i l'arbre et vingué a donar la mà. Seràs cabal del riu després de ser neu, s'obriran pas les llàgrimes de gel. T'alçaràs dreta, seràs paissatge". D'Or negreJordi Carulla Ruiz.

En Cinto, un poeta local molt entranyable, recitant-nos una oda a Montserrat.

Bé, i jo, per variar, no surto a les fotos. Però ens han gravat i quan pengin els vídeos a Youtube ja n'enllaçaré algun!




dimarts, 5 de novembre del 2013

Veniu AFAMATS dijous a La Poeteca perquè us donarem CONILL DE GÀBIA

Després de 15 dies de descans, La Poeteca torna amb més energies que mai de mà de LaBreu Edicions i de la seva col·lecció de poesia Alabatre, amb un recital-presentació dels poemaris Afamats, d’Ester Andorrà, iConill de Gàbia, d’Anna Ballbona. Atenció perquè, de més a més, el Julián, el cuiner de La Createca, farà tapetes de conill especialment per l’ocasió!



dilluns, 4 de novembre del 2013

Cartell de l'Aparador de Poesia del mes de novembre

Ja tenim el cartell de l'Aparador de Poesia de l'Espai Mallroca del novembre i és una nova meravella feta per en Joan Garau!



Tant na Joana Abrines com jo mateixa estem molt contentes també de la programació d'aquest mes, una selecció de lo bo i millor del panorama actual. Un exemple? El recital-homenatge de demà a Vicent Andrés Estellés -no oblidem que aquest és també l'any Estellés- amb els poetes Josep Lluís Roig i Marisol González -vingut expressament des de València- i Vicent Almela. 

I després, clar, seguim el dimarts 12 amb un concert del músic Marc Espectre i del poeta Pau Gener Galín, l'esplet poètic del dia 19 amb algunes de les veus recents de dona més rotundes: Mireia Vida-Conte, Odile Arqué, Estel Solé i Mireia Calafell; i tancarem el mes amb la interessant proposta de poemari i rapsòdia a 4 quatre mans que és Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño.



diumenge, 3 de novembre del 2013

Al Festival de poesia de Sant Cugat



Després de 6 anys d'anar al Festival de poesia de Sant Cugat, terra d'adopció meva des de l'any 2007, com a públic, per fi aquest any m'hi estrenava com a poeta participant i, de més a més, doblement: amb el recital "Tres poetes de la Corona d'Aragó", el divendres 25, amb Marta Pessarrodona i Àngels Gregori, i a un lloc tan especial com l'Espai Lluís Ribes; i amb l'espectacle per i amb nens "Tu també ets un poeta", del dissabte 26 a la Plaça de Barcelona, la de l'ajuntament vell, amb Elies Barberà, Roc Casagran i Estel Solé.

L'Àngels Gregori va estar malalta i no ens va poder acompanyar el divendres però, tot i el moment inicial de pànic per haver de recitar jo sola amb una poeta tan consagrada com és la Marta Pessarrodona, i tan estimada com és a Sant Cugat, em va tractar molt bé i  la veritat que va ser un recital preciós, amb nombrós i bon públic i on gràcies a la bona acollida de'n Lluís Ribes -un gran enamorat de Mallorca- i a la seva dona Magda ens vam sentir com a casa. En Lluís va fer aquest preciós cartell expressament per l'ocasió:



I després vam anar a sopar al Matilda, un restaurant que és un clàssic a Sant Cugat i que resulta que en Lluís en va fer l'anagrama:



L'endemà va ser el torn de l'acte infantil i els 4 poetes vam estar així de ben acompanyats per l'alumnat de les escoles Pins del Vallès i Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat:



Va ser un acte molt bonic, molt ben conduit per Carme Serret, que va explicar una preciosa història sobre uns ratolins que posava de manifest la importància de les paraules i el poder transformador de la poesia, i amb l'acompanyament musical d'Augusto Serret i de la cantant Cinta Massip. I els infants van estar meravellosos. En Roc, n'Elies, n'Estel i jo ens ho va passar beníssim!

Poso alguns dels poemes que vaig llegir als dos actes:

no renunciaré al nom que no em digueres mai.
Sobre la taula reposen tots els estris rovellats
Per la culpa   la vergonya   el desànim.
He filat tots els retrets i t’he teixit un jersei nou
amb què abrigar-te   si vols
i protegir-te del pes de la rosada al clatell
les nits que ja no me vendràs a veure.
Amb què cobrir-te   si vols
les empremtes de la vergonya
que l’estroncada possibilitat d’una carícia meva
t’hagi pogut deixar sobre la pell.
Amb què embolcallar-te   si vols
i sentir un remor de l’alè
d’aquelles abraçades que ja no tindrem
una carícia de culpa  les xiuxiuejades a cau d’orella
en nits d’insomni compartides
i trobar un poc del conhort
que la meva escalfor mai no te donarà.
He guardat tots els estris
que reposaven sobre la taula
i que s’han rovellat de tant esperar-te.
No renunciaré al nom que no em digueres mai.
Però els meus gestos semblen ja estar-ho oblidant
                          ***
donar la carn i la sang
i encara no ser prou per sadollar-lo.
La ferocitat de l’escomesa
deixa tatuatges d’ignomínia
sobre les rajoles blanques
i cicatrius en la memòria
del fregall i l’espart
que les han eixugat.
Si la vergonya, el descoratjament
no fossin tan fàcilment contagiables
podríem somriure als seus fills
acariciar el seu gos
comprar a la botiga
on ella treballava
passar per casa seva
sense girar la cara.
Però el dolor dels altres
ens fa covards
i els covards
som tots
un poc culpables


dissabte, 2 de novembre del 2013

Aparició a "Sorgències i efusions", del número 3 de Poetari

No és que només hagi tingut un acte aquest mes, és que no tinc temps ni per postejar, entre les diverses feines, l'Espai Mallorca, La Poeteca, el taller de poesia i els propis recitals!
De tota manera, ni que sigui tardanament, voldria comentar alguns dels actes en els que he participat recentment, el primer dels quals, la presentació del nº 3 de la revista Poetari, liderada per Quim Curbet, Vinyet Panyella, Lluís Calvo, Mireia Vidal-Conte... la presentació de la qual, el dia 9 d'octubre a l'Horiginal, va suposar tot un esdeveniment poètic d'altíssim nivell. 


La Mireia Vidal-Conte va seleccionar alguns dels meus poemes d'el moll de l'os per l'apartat "Sorgències i efusions" de la revista, dedicada a autors emergents, i així em vaig trobar jo recitant enmig de tot aquell estol de grans poetes. Com que en aquests casos la competència és un sense sentit, vaig decidir recitar un poema que em torna, com una bufetada, de cop, a les meves arrels i em torna a fer tocar de peus a terra quan aquests s'han atrevit a enlairar-se un poc:

Foto de Montserrat Vergés. Estic mostrant un exemplar d'el moll de l'os, plaquette d'on procedien els poemes publicats a Poetari.


                                       De una chica de provincias
que se fue a vivir en un Chagall
                           Blanca Andreu


vaig néixer a una casa sense llibres
escaldada pel sol, arrebossada de sal
perfumada de fritanga i de cremes solars.

De gran he viatjat
a boscos humits i ombrívols
m’he immers en tinta i lletra
he abraçat nocturnitat i traïdoria
i he anat d’entesa i saberuda.

Volent fer d’eruga papallona
i afegint-me a la llista
d’al·lotes de províncies
que se’n van a viure
dins quadres surrealistes.

Però de vegades no puc evitar
percebre la pròpia irrealitat
de qui es sap com un Husky
passejant a l’agost per Sevilla.

I em torn a trobar
amb els peus nus damunt les roques
xuclant el bessó de la pegellida
o llançada a la caça del cranc pelut
tot esquivant les onades de fons.

I em torn a trobar
llepant-me els dits, impia
després de xuclar
ossets d’aus menudes
repetint rituals atàvics
impresos en la memòria col•lectiva.

I em torn a trobar
en el meu llit d’infantesa
en una calorosa nit d’insomni
girant-me sobre mi mateixa
per sentir més propera
la respiració de mon pare
i de ma mare

Aquest poema no es trobava dins la selecció de Poetari, però crec que no n'hi havia cap de més acertat per llegir en aquell moment. Les felicitacions posteriors de molta gent que respect i estim així ho van demostrar!