diumenge, 31 de gener del 2010

no variarà la mesura de les coses


no variarà la mesura de les coses
i el sol serà roig
i negra la nit
no variarà la mesura de les coses
i l’abraçada serà ferma
i ver el somrís
no variarà la mesura de les coses
i la mirada confiada
il·luminarà el camí
no variarà la mesura de les coses
i la il·lusió ens cobrirà
en fina pluja d’abril
no variarà la mesura de les coses
i la neu serà blanca
quan rodoli pel pendís
no variarà la mesura de les coses
i la platja serà verge
com cada dia d’estiu
no variarà la mesura de les coses
i les herbes seran dolces
i les coques sucre fi
no variarà la mesura de les coses
i cada vegada em diràs que sí
no variarà la mesura de les coses
i seguiré jugant a conjurar cada desig

dissabte, 30 de gener del 2010

Presentació de El poder del cuerpo a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem

La Casa Museu Llorenç Villalonga us convida
dijous, 4 de febrer, a les 19h

PRESENTACIÓ: EL PODER DEL CUERPO.
Antologia de poesia femenina contemporània
A càrrec de Meri Torras, compiladora, i amb les poetesses Maria Antònia Massanet i Mireia Calafell.
Meri Torras ens guia en un viatge a través de la poesia femenina contemporània, posant l’èmfasi en les relacions entre cos i textualitat. “Aquest no és un llibre de poesia, o no és només un llibre de poesia. Si tens consciència de viure en un cos (i viure només és possible en un cos), has de llegir aquest llibre, que és en primer lloc una immersió dins de nosaltres mateixos com a ens físics i en allò que suposa. Si la medicina ens xerra del cos que pateix, la moda del que es guarneix, l’esport del que es dóna forma i se supera, l’amor dels seus plaers... aquest llibre ens xerra de tots ells, de tot allò que el nostre cos experimenta, allò que li és imposat i callat.”
L’acompanyaran dues joves poetesses antologades: Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) i Mireia Calafell (Barcelona, 1980).

dijous, 21 de gener del 2010

El poder del cuerpo esgotat

El poder del cuerpo està esgotat!
I jo que tan altruïstament havia regalat el meu exemplar! Me'n va assabentar la Nora Almada quan vaig anar a comprar-lo a Pròleg, per tenir-lo a les mans mentre recitava a la FNAC. M'he quedat amb un pam de nas, però encantada, clar. Tot i que no sé per què em ve de nou: és un llibre molt ben editat, la maquetació és preciosa, la tria de poemes i d'autores és impecable... La Meri Torras en sap molt de fer feina ben feta i que resulti atractiva! El tipus de llibre que m'agrada i que m'hagués comprat igualment. Ja ho sabeu, si en voleu un exemplar comenceu-lo a encarregar, que la segona edició està en camí!

diumenge, 17 de gener del 2010

RECITAL A LA FNAC

Dimecres 20 recito a l'FNAC del Triangle dins el cicle Versos a l'FNAC, organitzat per la poeta andorrana Teresa Colom. Us espero a les 19h a la secció de poesia!

Ressaca de Sant Antoni













Acab de posar els peuets a casa després de passar es cap de setmana a Artà. Després de 5 anys he pogut tornar a viure Sant Antoni! I me fa un gracier que en Toni ja se sap totes ses cançons i venga a entonar tot lo dia. Ai, però lo bo s'acaba i sempre té gust a poc, de manera que he pensat en posar aquí unes gloses i poder-les anar recordant quan me pegui s'enyor.
Ah, ses fotos són de n'Estrella Viejo.

Noltros som una pandilla
que venim a refrescar.
Tant si sou Toni com Tonina
sa botella m'heu de dar.

Tots som, tots som, tots som,
tots som de la caçalla,
tots som, tots som, tots som,
de la caçalla som.
No en volem cap
que no sigui des nostros,
no em volem cap
que no vagi ben gat.
Ben gat, ben gat, ben gat,
ben gat com una sopa,
ben gat, ben gat, ben gat,
com una sopa gat.

Habitants i moradors
de dins sa vila d'Artà
tots junts hem d'invocar
Sant Antoni gloriós.

Beneïu-mos, Sant Antoni,
som es pagesos d'Artà,
que l'any qui ve poguem tornar,
no mos assusta es dimoni.

Digau visca Sant Antoni
amb so mocador pes coll,
amb so so des picarol
farem fugir es dimoni.

A dalt des Puig Colomer
hi trobaren un avenc.
Ni murero ni pobler
Sant Antoni es artanenc.

I ASSISTIU A LO ELOGI
D'UN SANT QUE HEM DE VENERAR
I ARA PER COMENÇAR
DIGAU VISCA SANT ANTONI!

Gallina de piel quan vam cantar aquesta darrera a Completes. S'iglesi rugia

diumenge, 3 de gener del 2010

Tetralogía de la caída (IV)

Aquí deixo la meva primera traducció al castellà, de l'antologia El poder del cuerpo, de Meri Torras, de la qual ja n'havia parlat en un post anterior:

Cada día me siento
más lejana de mí
el reflejo en el espejo
muestra una figura ajena
me siento extrañada
de mi propio cuerpo
y me provoca rechazo
tener que habitarlo.
Pero no tengo otra casa donde vivir
-y esta me sale barata
tampoco come demasiado.
En mirada de otros
me siento socavada
hasta un punto
que ya no sé bien
dónde está el límite
entre yo y yo misma.
¿Pero me penetra a mi
o penetra a la otra?
¿A esta otra maria antònia
a quien le gusta
comer y reír y hacer el amor?
Porque ella ya no soy yo:
yo soy vieja y oscura
triste, fea
resignada y temerosa
insomne y enfermiza
pesarosa por fatigosas cargas
rotunda como un agujero
insaciable de nada.
Masa de mortífera insatisfacción
un medio despojo tan sólo