dimarts, 28 de maig del 2013

LA POETECA: Recital-presentació de Radar, de Ricard Mirabete, amb Mireia Calafell i Lluís Calvo


El proper dijous 30 de maig comptarem amb la primera presentació de llibre a La Poeteca. Serà Radar(Témenos, 2012), de Ricard Mirabete i l’acompanyaran, en un recital-conversa a tres bandes, Mireia Calafell i Lluís Calvo.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Escriptor i crític literari que col·labora sovint en revistes culturals i catalanes com ara PoetariReduccions i el diari digital Núvol. Radar és el nou llibre de poesia que acaba de publicar. El pròleg de l’obra l’ha escrit Lluís Calvo i és tot un estudi sobre la seva poètica. Al final d’aquest recull poètic, hi ha un conjunt d’aforismes sobre la creació literària i l’art.
“Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert”. R.Mirabete, Radar
De l’autor de Radar ens diu David Madueño, a la ressenya que va publicar a  (nº Quarderns (nº 188,octubre 2012), que “tot i que fa anys que Ricard Mirabete construeix una obra poètica molt interessant, com en el cas de tants altres autors lírics, el seu nom no ha sobresortit d’entre d’altres companys de generació. El fet és que des del 1999, en què va publicar L’última rondaen tretze anys només han aparegut quatre llibres de poesia a nom seu, fet que denota la cura i el treball que l’autor esmerça abans de donar per acabada una nova obra. Tanmateix, potser empès per la bona rebuda de Les ciutats ocasionals (2009) i el fet de comptar amb la fidelitat editora d’un segell petit (Témenos), tres anys després tenim a les nostres mans Radar, que manté alguns lligams amb el llibre anterior, però que també s’arrisca a anar més enllà. Les ciutats ocasionals ens mostrava un poeta preocupat per fer arribar al lector la seva experiència urbana a través d’un llenguatge molt personal, una ciutat viscuda des del jo poètic amb complicitats emocionals, socials, culturals… Radar segueix les mateixes coordenades, però aquest cop Barcelona és substituïda per Vic, “oberta i estesa”. Els escenaris, els topònims de la vila osonenca, hi són, però aquest no és un llibre de viatges, o si més no d’un sol viatge: aquí, els llocs esdevenen testimonis d’un deambular erràtic i fatídic del jo poètic, en un constant diàleg entre l’exterior que l’envolta i l’interior que el sacseja. La solitud, el desencís, el cansament traspuen a través de tot un seguit d’imatges que l’esquincen. El llenguatge és evocador, simbòlic, provoca un estranyament en el lector (la sintaxi, en ocasions tallada bruscament, juga a ocultar-nos sentits, a ombrejar-los) [...]“.
Foto Cajamadrid
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos(Galerada, 2006) i Costures(Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Ha estat inclosa a les antologies Rebellie (Zirimiri Press, 2012, Holanda), Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda), Doce poetas catalanes contemporáneos(Editorial Espacio Hudson, 2011, Argentina), A luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil),Cançons de bressol (Edicions 62, 2011, Barcelona), El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009, Madrid) iPedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008).

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d’hores (Ell Mall, 1987),La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering(Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls),Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·isions(3i4, 2009). En el camp de l’assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l’obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d’autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d’altres. Ha publicat tres novel·les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera(Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l’Octubre-Vicent Andrés Estellés. El 2011 se li va atorbar el Premi de la Crítica Serra d'Or pel poemari Estiula (LaBreu, 2012). És també l’autor del pròleg que obre Radar, el poemari objecte de la presentació de dijous.
I atenció perquè canviem l’horari i a partir d’ara les activitats de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122 de Barcelona) començaran a les 20h30.

dijous, 23 de maig del 2013

Nou taller de poesia a l'Aula de Escritores


Aquests rostres tan feliços pertanyen a la darrera fornada d'alumnes del taller de poesia de l'Aula de Escritores. Voleu formar part de la nova?

En aquesta ocasió es tractaran de 8 sessions de dues hores, tant teòriques com pràctiques, amb un recital de fi de curs on els poetes novells seran apadrinats per poetes amb trajectòria. 

Les classes seran tots els dimecres del 29 de maig al 17 de juliol, de 18h a 20h a l'Aula de Escritores (C/Sant Lluís, 6, de Gràcia).

El curs complet són 135 euros (matrícula inclosa) i també hi ha opció de fer-ho per blocs d'un mes per 65 euros + matrícula.


     PROGRAMA TALLER DE POESIA

  ·   1ª Sessió:   Reflexions introductòries

-          ¿Què és la poesia? ¿Què és un poema ¿Què és un/a poeta?
-          ¿D’on sorgeix el poema?
-          ¿Com escrivim?
-          Conèixer, crear, corregir
-          El compromís i la passió

  ·    2ª Sessió: Reptes formals I: la mètrica
-          Rima assonant, rima consonant, formes mètriques, rima lliure…
-          Art menor i Art major
-          Tipus d’estrofa més comunes
-          Prosa poètica i poemes narratius

  ·    3ª Sessió: Reptes formals II: les figures retòriques
-          Metàfora, al·legoria, ironia, anàfora, al·literació, metonímia, oxímoron...
-          Usos, exemples i execució de les principals figures retòriques

  ·   4ª Sessió: Temes de la poesia I: el amor
-          Muses i… ¿musots?
-          Desig, amor i desamor
-          Poesia eròtica i poesia amorosa
-          Estimar/escriure altrament

·         ·   5ª Sessió: Temes de la poesia II: la mort
-          L’elegia i la tematització de la mort
-          La mort como a metàfora de l’existència
-          Poetitzar l’experiència de la pròpia mort
-          Poesia i holocaust
-          Vitalisme vs. mort
-          Record i melangia

  ·    6º Sessió: Temes de la poesia III: la reflexió metapoètica
-          Recursivitat
-          Tautologies
-          La concepció del poema
-          El poema i l’acte d’escriure
-          Poètiques
-          Lírica i pensament

  ·   7ª Sessió: Hibridacions
-          Poesia visual
-          Videopoemes
-          Poesia musicada
-          Poesia fonètica
-          Spoken Word i Poetry Slam
-          Exemples de  poesia y oralitat

·         ·   8ª Sessió: Tècniques i pràctica del recitat
-          To, ritme i musicalitat
-          Tècniques i recursos
-          La performance poètica
-          Preparació del recital de fi de curs amb els poemes produïts pels alumnes

   A totes les sessions es faran exercicis pràctics a classe i també se'n donaran per fer a casa, que es revisaran en la següent sessió.

dimecres, 22 de maig del 2013

Projecció de Som elles i recital a l'Ateneu Rebel del Poble Sec



Aquest proper diumenge 26 de maig a les 19h tenim una altra ocasió per veure el documental de poetes mallorquines Som elles (2012), d'Aina Riera Serra. L'acte conclourà amb un recital a càrrec d'Aina Riera, Joana Abrines i jo mateixa.

Serà a l'Ateneu Rebel del Poble Sec, c/ Fonthonrada, 32-34, metro Poble Sec.

diumenge, 19 de maig del 2013

Arrenca La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca



Aquest proper dijous 23 de maig a les 20h arrenquem La Poeteca, el cicle de poesia del bar&arts  (Comte Borrell, La Createca122 de Barcelona), amb un recital del minicicle “Poesia amb accent…” que en aquesta ocasió estarà dedicada al País Valencià. Ens acompanyaran en aquesta estrena Vicent Almela, Àngel Gregori i Josep Lluís Roig i, de més a més, comptarem amb Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literatura 2011, com a convidada especial.
Per encetar el cicle com es mereix, comptarem amb un  micro obert al final de la sessió pels 5 primers que s’hi vulguin apuntar.
I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que ens oferiran la Sònia i el Julián, els nostres amfitrions de La Createca.
Vicent Almela
Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesiaVespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i aTibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).
angels gregori
Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes(Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obraHerències (Edicions 72, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).
Josep Lluís Roig
Josep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du nou llibres de poemes publicats des del 1990, l’últim dels quals és “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008). Acaba de guanyar l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que es publicarà el 2013 a Pagès. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, he publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.

Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és poeta i crítica literària. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.


dissabte, 18 de maig del 2013

Recital-presentació de LaBreu a l'Iroom



El proper dissabte 25 de març ens visitaran a l’Iroom (Topazi, 21) les novetats editorials de la col·lecció Alabatre de poesia de l’editorial LaBreu, presentades i recitades per les seves autores: Ester Andorrà i Nú Miret, autora i il·lustradora, respectivament, del poemari Afamats; Silvie Rothkovic, autora de Pianos i túnels, i Anna Ballbona, que va publicar l’any passat el recull Conill de gàbia.


Ester Andorrà Culubret (Barcelona,1972) és llicenciada en Filologia i va gestionar una impremta familiar fins l’any 2007. Ha exercit de llibretera i és auxiliar de producció editorial. L’any 2004 va posar en marxa el projecte de LaBreu Edicions. El seu trajecte creatiu es desenvolupa entre la poesia i la fotografia, i es pot seguir, des del 2004 al blog www.espaistacats.blogspot.com. Té obra poètica publicada a la revista digital Paperdevidre i en diversos llibres col·lectius.

Núria Miret (El Poal) va estudiar escultura a l’escola d’Arts i Oficis de Tàrrega i dibuix a la Universitat de Belles Arts de Barcelona. Forma part de la companyia Teatre de Butxaca des de principis dels 90. Entre altres dedicacions, llegeix en veu alta per als altres.

Silvie Rothkovic (Barcelona, 1981) és l’heterònim rus i de filiació pictòrica d’una Sílvia que prové de la pedagogia, la interpretació i l’educació musical i la història de l’art.
Ha publicat els llibres de poesia: Helicòpter (LaBreu Edicions, 2007) i Altres Arbres (Tria Llibres, 2011), i complementa la seva poètica a
www.silvierothkovic.com/blog/.

Anna Ballbona (Montmeló, 1980) ha estudiat Periodisme i Teoria Literària i Literatura Comparada. És redactora al diari El Punt Avui i col·labora amb EL 9 NOU del Vallès Oriental i EL 9 Esportiu. Ha publicat La mare que et renyava era un robot, Premi Amadeu Oller del 2008 per a poetes joves. Ha estat inclosa a Quàntiques: 10 poetes joves amb diferencial femení (Aula de Poesia de la UAB, 2008) i manté el blog “Radiacions”.



dilluns, 13 de maig del 2013

Presentació poemari Des de les rajoles, de Gemma Peres


Passat demà, dimecres 15 de maig, a les 19h i a la llibreria La Central del Raval, es presenta el primer poemari de Gemma Peres, una de les meves alumnes del taller de poesia de l'Aula de Escritores. 

He d'aclarir que la Gemma venia més per ganes de seguir aprenent i de guanyar en confiança que no pas per necessitat i que el fet que acabi de publicar el seu primer llibre i que sigui una "poeta jove" no és, en absolut, sinònim de poeta immadura o encara per fer. 

La seva és una obra madura, impregnada de quotidianitat, però no per això menys poètica i, en canvi, sí més propera, amb imatges fortes, originals i acompanyada d'unes il·lustracions punyents i despullades.

Una presentació a no perdre i un llibre, sens dubte, a llegir.

diumenge, 12 de maig del 2013

Recital Els viatges de la paraula. 12 poetes en homenatge a Caterina Albert

                                     Fotografia de Caterina Albert

Demà dilluns, 13 de maig, a les 18h30, 12 poetes farem un recital-homenatge a Caterina Albert a la biblioteca de Camp de l'Arpa del mateix nom.

Cada poeta seleccionarà un poema o fragment de l'autora i el posarà en relació amb dos de seus. Passat i present units per la poesia.

Aquest és un acte inclòs a l'Off poesia de la Setmana de la Poesia de Barcelona i organitzat per Quarkpoesia, amb l'Anna Aguilar-Amat al capdavant.

Presentarà Anna Aguilar-Amat i recitarem:

Tomàs Àrias
Andríi Batonchik
Montse Costas
Marta Darder
Martina Escoda
Pau Gener Galín
Catalina Girona
Anna Gual
Jordi Mas López
Esteve Plantada
Jaume C. Pons Alorda
Joan Vinuesa
i jo mateixa

que he de reconèixer que vaig fer trampa, ja que com que no estic molt versada en l'obra de Caterina Albert, vaig demanar-li a una especialista, na Francesca Bartrina -quan no tens recursos pren mà dels amics!-, quins poemes em recomanava i em va fer arribar aquests dos:

                                   Borratxera rosa


Coronada d’escuma
la copa de xampany,
amb son esprit d’ambre,
  son cos de cristall,
com riu en ta mà llarga i prima
de setí-setí blanc!
com riu entremig de guspires
de brillants!

    Són germanes la dona i la copa,
de testa d’escuma,
de cos sens calor;
    són germanes la copa i la dona
del lleuger esperit contorbador...
Quin goig que em feu
quan resplendiu com una neu
constel·lada d’esclats multicolors!

    Lo salvatge esgarrapa la terra,
cercant pedres que lluïn
i volvetes d’or,
per guarnir collarets i arracades
i enjoiar a un ídol
que adora son cor...
    Un petit idolet
d’estúpida mirada, sens idees
i cosset de fang...

Que alegre riu la copa
en ta mà llarga i prima
sembrada d’esmaragdes i brillants!
Semblen l’una per l’altra
   i porten ambdues
   grata excitació...
    Acosta’l, amor meva,
aquest bell esperit que guspireja
    cantant dolces mentides
que em fan posar alegre i em fan condormir...

Que és fred aquest cristall!, per més que hi begui
no el puc escalfar...
    I que bella és ta mà que l’aguanta
i que freda també!
  Acosta la copa, amor meva,
     i demà et compraré lo que enveges,
com dir-te que no?

    Lo salvatge! Quin ser tan ingenu!...
Diu que enjoia a sos ídols
d’estúpida mirada, sens idees
i cosset de fang!...
(Català 1905b: 1.463-1.464)

                                 
                                       Les dones xorques

Oh, Mare de dolor, que vora la creu
estàs vegent ton fill com regalima sang!
                        escolta en l’ample món lo plany que arreu arreu
                                   les mares... que no ho són van esclatant.

En l’ample món hi ha les fembres dolorides
de no haver deslliurat lo fill de son amor;
del foc que els abrusà un cop enfredorides,
ni cendra els ha quedat ni resplendor.
I elles, del gran dolor cruel que els aclapara,
les pobres xorques, mai, mai més n’hauran conhort.
Les va ofegant seguit la deu serena i clara
que un dia va brollâ’ls-hi dins del cor.

I al veure-te patir, oh Mare Dolorosa,
vora el fill estimat que regalima sang,
esclata amb foll neguit llur ànima envejosa:
¾Qui podés per son fill gaudir altre tant!
                             (Català 1905b: 1.491-1.492)



I els meus poemes que dialogaran amb ells són els següents:



Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
 Felícia Fuster


Poema per ser llegit sota la mirada del "Retrat de Marjorie Ferry" (1932),
de Tamara de Lempicka
                             
aquell que em va fixar damunt el ossos
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me
em va vestir
se li va oblidar advertir
el perill dels accessoris:
les vestidures poden ser perilloses
les joies, indiscretes
i un seductor maquillatge
una velada amenaça.
Però el pitjor va ser l’oblit
de que tot i vestida
amb una altra pell
tindria boca i veu
i que la meva revolta
passaria per parir amb dolor
nous mots que originessin
el sisme de tot un pensament
camuflats sota els designis
de la moda vigent


                 
            ***


sóc vinguda en el moment
en què el ventre ferm
ja no deixa entrellucar cap marca
et resseguesc la pell
solcada d’anys
pastada de fets
fermentada d’experiències.
Com em vas donar a llum
en aquest indret
em deman.
Em vas péixer
per després abandonar-me
en el món.
Però després d’haver-te tastat
com vols que trobi plaer
en cap altra menja?
Àvida de llum
com vols que no et retregui
haver-me llançat a l’obscuritat
obligada a ser l’altre, repudiada de tu?






Fins demà!