dimarts, 14 d’agost del 2012

atracció gravitatòria






PER FI S'HA ACABAT LA CRISI! (Ni que sigui, la poètica).


atracció gravitatòria

si  la teva pell i la meva
no estiguessin solcades
per un mar d’estels
no hi haurien constel·lacions
que guiessin els nostres dits
conquerint espais
vers l’univers del desig.
Tenc fam de tu,
de nou, aquest matí
i em menjaria cada satèl·lit
que s’atreveix a treure el cap
entre el teu cul i l’omòplat.
Pintant amb la llengua
el camí que et comença
al braç dret, he trobat una via làctia
per capbussar-me dins la teva nit
resseguint cadascun dels objectes
que t’orbiten, entossudits.
Estranya cartografia celeste
la que tatuada sobre la pell
tergiversa amb cada moviment
latitud i longitud
meridians i paral·lels
capgirant les coordenades
d’aquest malmès enteniment