dijous, 12 d’agost del 2010

Una altra traducció de Lucía Aldao



Una altra traducció de Lucía Aldao publicada a Figalport, gràcies a la invitació i ajut d'Helena González, professora de Filologia Gallega de la UB i investigadora del Centre Dona i Literatura. Espero que us agradi.

Poso també una imatge de Lucía Aldao que m'agrada particularment pel bigotet que du i que em fa trobar-li semblança amb Beatriz Preciado. Ella és també una coneguda activista queer membre de Maribolheras precárias.


Extret de:
Lucía Aldao, rdl, 734, supl. de Galicia Hoxe, Compostela (28/08/2008): 5.


Poemaa


Per no donar-me compte a temps que volia que el meu poema
tingués gust de carn a la brasa,
vaig haver d'esperar-me al final de la tarda
per a confirmar tema i intencions.

L'estiu i els versos
tots els demano amb molta carn.

El dia sencer sense deixar-nos,
i maldestre i indignada
vaig deixar que l'aldea sencera se'm fos ficant als pulmons.

Jo amb gana no sé escriure,
però se m'acudeixen molts versos…

I va ser començar a veure-hi en rigorós directe els primers passos del sopar
perquè aquell fum gustós
arribés a aquestes pàgines molt abans que jo.
Quin detallàs.
Que n'és, d'agraït, aquest tal vici
que em permet fer saliva i fer poemes
mentre es van fent les brases.

………………

Jo mossego el bolígraf en pla metàfora de gana
i apropant-me a la taula, musa meva,
comprovo com l'amanida de tomàquet li farà tant de bé
al meu poema com a la carn a la brasa.

Assaboreixo cada tros d'aquest estiu que no comença.

Sóc capaç de menjar en proporció a com et trobo a faltar.



Poema nascut d'una costella (de porc).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada