dimarts, 27 de desembre del 2011

esbós


Dues dones abraçades (1915), Egon Schiele


La pell, els teus dits, un contorn

Mireia Calafell


la pell, els teus dits, un contorn

el llenç, els llapis i el traç.

Esimar-te és acceptar

l'infinit de l'esbós

dilluns, 19 de desembre del 2011

allò que no sobra



"La inspectora de la seguretat social dormint" (1995), Lucian Freud


Lo que sobra eres tú

Rogelio López de Cuenca

somio que allò que de mi sobra

ja no sobra

que allò que de mi sobra

sóc jo.

I somio reconciliar-me

amb el gruix de quilos

que habito de més

i que em fa saber

de la flexibilitat de l’existència:

36-38-40-42...

Que les talles com els anys

siguin elàstiques i generoses

i vagin deixant la seva petja

fent regal d’experiències

però també de faldilles

que ja no entren.

I somio que allò que no sobra

sóc jo

diumenge, 11 de desembre del 2011

del perill dels accessoris



"Retrat de Marjorie Ferry" (1932), de Tamara de Lempicka


Qui m’ha ferrat

qui m’ha fixat damunt dels ossos

a cops

aquesta pell de dona

que tot i despullant-me m’ha vestit?

Felícia Fuster

aquell que em va fixar damunt el ossos

aquesta pell de dona

que tot i despullant-me

em va vestir

se li va oblidar advertir

el perill dels accessoris:

les vestidures poden ser perilloses

les joies, indiscretes

i un seductor maquillatge

una velada amenaça.

Però el pitjor va ser l’oblit

de que tot i vestida

amb una altra pell

tindria boca i veu

i que la meva revolta

passaria per parir amb dolor

nous mots que originessin

el sisme de tot un pensament

camuflats sota els designis

de la moda vigent

dijous, 8 de desembre del 2011

eufòria i decandiment

després d'una trucada de Y. F.

dius que has tingut un bon dia
i sento el teu riure a l’altra banda del fil
desgranem, anècdota a anècdota
els anys al pis d’estudiants
això i allò d’aquella companya
les discòrdies a l’hora de la neteja
el teu desordre i les meves paelles.
Recordem el què de les carreres
la Pepita, la veïna, i el Casimiro de la bodega
les teves muntanyes de cigarretes al balcó
i la meva microhabitació de planta geomètrica.
I retornem al teu bon humor perenne
a la ràpida ironia i l'enorme vivesa.
Com si no hagués passat el temps
com si no hagués passat res.
I lentament desapareix el tel
que separa eufòria i decandiment