diumenge, 24 de maig del 2009

17






















amb l’íntima ànsia d’exploració del món
jugàvem a conèixer totes les fosques
agitar-nos dins totes les notes
alenar fort i boquejar
xuclant cada exhalació dels sentits.
Deixar-nos acariciar pel màxim nombre de cossos
en el ball o en la lluita
sobre la pista, el llit o la platja.
Els líquids, les pols i els sòlids
tot el que calgués i fins que diguéssim basta.
S’esborraven els cruis i tot era ple i ens extasiava.
Era el que millor sabíem fer.
I l’endemà ens llevàvem
amb l’orgull del guerrer que ha guanyat la batalla.
Cada suc ben encertat
cada flaire d’herba ben lligada
eren les millors capa i espasa.
Tot hi contribuïa :
l'ànsia d’escalfor
o la consabuda xafogor,
els exàmens, els pares,
la corda massa tibada,
els anars i venirs del cor
o el simple avorriment
que era molt gran i fondo
i tot ho abraonava
i penetrava el cor i ens rosegava l’ànima.
Fins el següent dissabte
fins tornar a començar l’acrobàcia
fins arribar al més difícil encara

divendres, 22 de maig del 2009

ossut és el desig que lentament s'encarna


ossut és el desig que lentament s'encarna, es fa corpori, cobra vida i s'alça per començar a caminar. Matusserament. Com un bebè. Si és que pogués presumir del privilegi de tanta ingenuïtat, de la sorpresa de la insòlita jovenalla. Els carnívors prest s'afarten i abominen de les presses. Anem a revestir-les de carn, a fer-les novament cobejables en vestit de sang i carn i pell i ossos. Ram d'escalfor de l'alè contingut. Apnea amatòria. Fins que, quasi, hem tocat fons. Anem, anem. Amén de dotar-les d'accessoris estilístics, d'ostentositat o nuesa retòrics -segons temporada- i de deixar-les còrrer per planes cada cop més amples. I santificat sigui el teu nom. Amén, ja que això és desitjable.
Anem, doncs
i entrem