diumenge, 12 de juny del 2011

Postres poètiques a la Festa del Solstici del Remou-te



Ja fa un bon grapat de mesos que un grup de ments inquietes en hem anat reunint cada divendres -de forma presencial o virtual, des de Barcelona, Munich i París- a la Casa Orlandai,l'associació cultural de Sarrià, fent posada en comú de projectes, intercanviant experiències i fent que anessin fluïnt les idees, movent-nos, agitant-nos i removent-nos tots plegats, incitades per la poeta Martina Escoda i l'artista Marta Darder.

Tot aquest batibull eclosionarà per fi en la gran Festa del Solstici dek proper dissabte 18 de juny, un dia carregat d'activitats, que inclouen des d'un pregó inicial coral, polièdric i proteic, un vermut poètic per a petits i grans i actuacions musicals, passant per l'acció "El millor arrós del món" (mmmhhhh! Que després tothom podrà degustar per 5e), a més de més poesia a l'hora de les postres, dansa, curts i documentals, performances i cocktails! I per si fos poc tindrem connexions en directe via Skype amb Munich, on estaran fent una festa paral·lela!

La Maceo (o Mari Carmen Escorcia) i jo donarem el sús per les postres poètiques, que consistiran en poemes eròtics i/o sensorials, on primaran el sentit de l'oïda a través de les nostres paraules, el del tacte de les sensuals paraules amb què us embolcallarem i el del gust, amb els robiols -pastissets mallorquins- que us haurem preparat per endolcir el moment.

Però la poesia continuarà amb una llarga llista d'excel·lents poetes:
Anna Aguilar-Amat
Aandríi Batonchik
Amèlia Boluda
Clara Garí
Salvador Giralt
Catalina Girona
Anna Gual
Carles Hac Mor
Xavier Maristany
Núria Martínez-Vernis
Jaume C. Pons Alorda
Mariona Sagarra
Esther Xargay


I moltes mes sorpreses! Passeu per la Casa Orlandai quan vulgueu, una estona o tot el dia, que la festa és de 12h a 21h!

Ja ho saps: REMOU-TE!

dimecres, 1 de juny del 2011

Poemes que no s'acaben mai II

hi ha poemes que has escrit però que saps que no estan acabats -també n'hi ha que no has escrit encara però fa temps que estan perfectament enllestits-, perquè encara no t'han acabat de comunicar tot el que tenen a dir i de cop s'apodera de tu la convicció que pertanyeran a aquella categoria de textos que no s'acaben mai, ja que contínuament hi tens per pulir, reescriure i afegir, perquè s'arrelen en la teva experiència i creixen i es desenvolupen amb cada experiència que et transforma

tornar a casa

obrir la porta amb els vells gemecs
de les frontisses que demanen ser untades
i rebre les escletxes amables de llum
a través dels vitralls que il•luminen l’entrada
sent atrapada per les velles, conegudes imatges:
el canterano del rebedor ple de calaixos ocults
que amaguen tanta pols com secrets d’antuvi
les pesades cortines del menjador de mostrar
que ens ombregen els mesos de calor
juntament amb el ficus i la mimosa del jardí
cada vegada més grans i esponerosos
els somriures dels que hi són i dels que hi han estat
que et contemplen congelats des dels seus marcs
l’arrambador de fusta massissa de l’escala
per la que tants cops has baixat convertida en princesa
la sala d’estar efervescent de trastos i vida
que abans tant et molestava i ara admires
la cuina cada vegada més petita, atrapada
en les flaires dels plats preferits d’infantesa
que la mare prepara amb devota paciència
elaborats amb els productes de l’hort del pare
que ha fet créixer pensant en la gent que estima
el nesprer del corral, i les flors i les plantes
sa coa del ca que t’acull amb espolsades
i algun lladruc que li traeix l’emoció
la moixa que s’arrauleix entre ses cames
i miola i et mossega reclamant atenció
i les olors i els gustos i les aferrades i besades
que et fan saber que ja ets tornada