dimarts, 29 de novembre del 2011

Poemes a Arroz Negro de la BCN MES

M'han publicat alguns poemes a la secció "Arroz negro" d'una revista que adoro: la BCN MES. Em sento taaan feliç :D
És gratuïta i la podeu trobar en paper arreu de la ciutat o consultar-la online aquí, surto la segona, despres del relat de Marie Jo
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.bcnmes.com%2Fcolumns%2Farroz-negro-5%2F&h=KAQFE_pc1AQFsBR-7rRs5cpiE4pMvsXzAIcBe1rDM7kjQrg

A més a més, us deixo aquí els poemes publicats:

ara no et facis l’innocent

ni em desviïs la mirada

aquí em tens:

totalment despullada

sencerament ofrenada a tu.

No sóc més que pell i sang i carn i ossos

equilibri de glàndules i hormones

batec d’òrgans tremolosos

efervescència de microorganismes bullint.

Pasterada de podridura

al cap i a la fi

que pots fer esclatar

només acostant

un sol mot esmolat

***

i tu que m’escoltes

llença’m com a carnatge

per als carronyaires afamats

pren-me l’esquer de la paraula

d’aquesta boca que no calla

com nafra oberta

que no para de rajar

i allibera’m de la tirania

de no conèixer silenci

ni final

***

als meus ovaris

la tarda s’escola llefiscosa i pesant
com els ovaris que m’oprimeixen les carns
contra el greix d’aquesta panxa immensa.
Tantes postes de sol tants d’embolcalls de lípids
i res esmorteeix les martellades
que usa el meu cos per anunciar-me
que no m’oblidi: que puc no portar mai talons
ni maquillar-me ni depilar-me ni tenyir-me els cabells
que puc ocultar les meves corbes o hipertrofiar-les
a base de xocolata belga i donuts i llargues migdiades
que pot desagradar-me la cuina l’ordre la neteja

que puc jugar a subvertir els gèneres

intercanviant parelles fets o maneres
però que cada mes un rellotge de sang
tenyirà els meus dies de roig
i les seves agulles se’m clavaran
fins a fer-me recargolar de dolor

***

l’aigua de pluja m’arrela al pit
i m’anega tota esperança material
de tornar-te a veure.
Però de nou em sorprenc
amb aquest cos tan savi
que, a la primera de canvi
sap on s’amaga la certesa
dels cossos que ha conegut
en l’extensió dels dies
i la profunditat de les nits.

Pareix mentida
que en sàpigues tan poc
tu, d’això. Maldestre com ets
en les arts de l’endevinació
no em vas veure venir
les ànsies de castrar-te
de tallar-te de cop
aquesta ombra de mascle
que et seguia a totes bandes
impedint-nos la més mínima intimitat
i empastifant-nos els llençols
de sobredosis de testosterona.

Jo hagués volgut una altra cosa.
Però com fer-t’ho saber
si només parlàvem de tant en tant
i de forma atzarosa la mateixa llengua?
Fins que vam coincidir
en la plenitud de l’esponerós cunnilingus
i tu et vas preguntar
–abans de tornar-te a capbussar–
on havia estat tot aquest temps.

I ara, que tot això s’ha acabat
i que de retruc et vaig retrobant
em maleeixo per tot
el que t’he ensenyat
i perquè ho vagis repartint
en classes particulars
a domicilis aliens
a preu de cost
tan fàcilment

***

i la carn es va fer verb
per narrar la nostra història.
Amb fresca tinta de triperia fina
vas bordejar els contorns de la realitat
pensant que seria un bon aïllant natural
i que aquella no ens podria engolir mai.

Però la carn és finita
i la carn vol carn
sense saber-ne res de l’eternitat.
Un cos rere l’altre
per tapar els forats, clivelles i juntures
i tot i així no arribar-hi mai.

Ni tot el desordre ni l’anarquia
bastarien tampoc
per recol·locar tots els ossos
falanges, cartílags i muscles
d’aquesta història
ni per aturar les ganes de disseccionar-la.

Ni les pols ni els sòlids
amb la seva fúria barbitúrica
ni l’ofec del fum engolint-nos, atònits
ni el tsunami de l’oblit alcohòlic.

Ni les cartes llençades
sobre les extintes brases
ni la finestra mig tancada
a l’hora de la migdiada
ni l’aixopluc més segur
en tempesta desfermada.

Ni l’onada de la mar més càlida
ni la flaire perfumada
de la teva darrera besada
ni el suc melós
que et soia entre les cames
ni tots els desitjos
de revolta projectada
que s’entreteixeixen per cosir-te els vestits
i cobrir-te tanta desvergonya consumada

dilluns, 21 de novembre del 2011

Recital a la presentació del nou poemari de Montserrat Riba




Demà es presenta El bol del mendicant, de Montserrat Riba, guardonat amb el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2010.

La presentació anirà a càrrec de Màrius Sampere i de la mateixa autora i a més recitarem els seus poemes Caterina Riba i jo mateixa.

L'acte serà a les 19h30 a la llibreria Proa (Rosselló, 212, metro Diagonal).
Us deixo amb un tast del poema que obri el llibre i que li dóna nom:

El bol del mendicant

Quedar-se sol
i sols

amb les vísceres
i la sang

l'esquelet
un tros de carn

just per preservar
la vida.

Desprendre's
dels afins

les catifes
els coixins

del foc
que dóna escalf

i que ablaneix
la vianda.

Amb un bol
de mendicant

i l'oratge
a frec de pell

vagar errant
i capbussar-se

dins els designis
de l'ànima.

dimecres, 16 de novembre del 2011

cicatrius

on poder seguir escrivint versos sobre cicatrius

Mireia Vidal-Conte

hàbitat d’empremtes i petjades,

moltes són les cicatrius

que em poblen el cos.

Cada una és trofeu i testimoni

d’un aprenentatge.

Hi ha qui penja a la paret

els seus títols i diplomes.

Jo, com paó mascle,

faig ostentació de la supervivència

a través de la laceració de la carn.

Cada caiguda és un nou mot

amb què seguir inscrivint

la meva història sota la pell

dissabte, 5 de novembre del 2011

R E C I T A L i tal



RECITALS AL LLETRAFERIT dins del 2on FESTIVAL ART I CULTURA AL RAVAL:
Dimarts 8 de novembre

19h30-20h30: Anna Gual & Jaume C. Pons (dúo), Dani Jándula, Iván Humanes.


Dimecres 9 de novembre

19h30-20h30: Juan Vico, Jordi Corominas, Cysko Muñoz, Alex Chico.

Dijous 10 de novembre

19h30-20h30: María Patricio, Maria-Antònia Massanet, Víctor Balcells Matas, Pedro Cano.



Faig comptes deleitar-vos amb els meus poemes de la mala llet, la ràbia i la queixa, els eròtics, els ponogràfics i els dedicats als meus ovaris, no us ho perdeu!