divendres, 21 de gener del 2011

horabaixa d'aviditat




amb aquest rosa vaginal
que ens esclata als ulls, impúdic
la caiguda de la tarda
es despulla en horabaixa pesant
i ens vesteix l’habitació d’intimitat
de murmuris i presagis agradosos
mentre modelem noves realitats
de contorns proteics i capritxosos
monstres de dos caps
4 cames, gernació de mans
omnívors i cecs
amb aquestes pells nostres
de desordenada aviditat
que no coneixen la lluita
ni el camp de batalla
però sí una religiosa devoció
per l’entrega i la generositat


per primera vegada la fotògrafa sóc jo

7 comentaris:

  1. Molt bé el poema i la foto!
    Marta.

    ResponElimina
  2. Quina foto més guapa! Des d'on t'has lluït tant com a fotògrafa?

    maria

    ResponElimina
  3. avui he vist la claror de la tarda
    de la teva finestra
    la nit no acaba d'enfosquir-se
    cambra intima
    mires
    observes
    generosament
    besades estimada!

    ResponElimina
  4. ei,

    M'ha agradat! m'ha agradat molt aquest poema!!

    poesilvia

    ResponElimina
  5. Sílvia! Mentre tu em comentaves al meu bloc jo et comentava al teu, això és sincronització, yeah!
    Gràcies i besades!

    ResponElimina