Mare i fill de Klimt.
A Antònia Ramon, que ha tingut una preciosa pujada d'inspiració anomenada
Blai i s'ha recordat d'aquest poema, que va escoltar fa gairebé 5 anys
infantament
aquella nit vaig somiar
que engendrava un petit nadó.
Sola, a la meva habitació.
Era una nina.
Mentre rumiava
quin nom més bé li escauria
-Nuredduna, Isolda, Virgínia-
embadalida la mirava.
Però ella, delitosa,
el mugró cercava.
Aleshores vaig veure
com en comptes de llet
manava tinta.
És que vaig tenir una pujada
d'inspiració poètica femenina
de Disseccions emocionals (2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada