Foto de l'extinta www.lokura.blogia
aquest dies estic assistint a un congrés sobre el cos,jo us en parlo un poc del meu
el meu cos
que no pot jugar a ser dur i sec ni que vulgui
sap però fer-se estremir a voluntat.
Saps que no m’espanten ni el tro ni la tempesta
i que tot és una excusa
per furgar en els plecs de tot allò que ens uneix.
El silenci es torna aleshores l’abraçada
de l’alè contingut.
Ningú no vol trencar el moment
ram obert de pell i escalfor
de l’apnea amatòria
de l’exploració abissal
que perllonguem fins a l’extenuació dels pulmons
fins que quasi hem tocat fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada