dimarts, 7 de setembre de 2010

retalls autobiogràfics



foto de balearweb

hi ha qui es pensa que faig poesia autobiogràfica, però en realitat només en tinc 3 de poemes que es poden qualificar així. Aquí, un retall d'infantesa i d'història familiar

llatra

sa meva padrina no coneixia sa peresa
i ses seves mans no tenien aturador:
quan no feia res, feia llatra.
Amb ses veïnades
acabades ses feines
es reunien en rotllana a n’es porxo
entre paneres de tires de palma
que el padrí preparava
i al que jo alguna vegada
havia acompanyat a cercar.
Ses llengües anaven i venien
seguint es ritme opac de ses mans
que dibuixaven alegries iesperances
entre rialles i bromes
mentre feien paneres
canastres i senalletes.
Ses tapes i ses anses
les feia na Maria Monja
–sa meva padrina–
que com que era coixa
òrfena de mare
i filla d’indiano falangista
no havia conegut feina feixuga
i tenia ses mans més fines
tant, que totes li alabaven.
Quan arribava s’horabaixa
qui més qui manco
anava partint
una a fer es sopar
s’altra a arreglar s’animal
s’altra a colgar els néts.
Es padrí havia anat a s’hort
i començava a fer ses sopes
i sa padrina
amb ses seves mans tan fines
perquè era coixa
òrfena de mare
filla d’indiano falangista
i no havia conegut feina feixuga
continuava fent tapes i anses
metre queia es sol d’horabaixa

2 comentaris:

  1. Oh, que és de mallorquí i de guapo...

    Maria

    ResponElimina
  2. tapes i anses
    en les mans fines
    mentre
    queia el sol d’horabaixa
    molt bon escrit
    salut estimada!

    ResponElimina