dissabte, 13 de febrer de 2010

Pescàvem en tèrboles aigües


pescàvem en aigües tèrboles
com d’habitud
sempre tensat, el fil,
i corbada la canya
la lluita allargassada
amb els peixos escàpols
que rarament ens proveïen
del més necessari.
El temps es dilatava
en la passivitat de l’espera
i de tant en tant ens torbava
la remor de les ungles creixent
la carícia dels cabells
cada vegada més llargs
cargolant-se amb el vent.
Aviat ens vam veure
posseïts per una dolcíssima
desmemòria:
ja no recordàvem
l’inici de les coses
i la seva durada
se’ns difuminava
fins a l’atordiment.
–Però nosaltres
no som Castorps
embriagats de rutina
i amorosits d’inacció
nosaltres pesquem
amb el fil sempre tensat
i la canya corbada–
vaig dir jo
amb la vista perduda
entre les tèrboles aigües

2 comentaris:

  1. Maria Antònia,
    Sóc la Mireia T (de Sant Cugat). L'altre dia ens vam veure i et vaig donar el mail. No te'l vaig demanar a tu pq tenia pressa. M'envies un missatget, que et vull preguntar si fas recitals a insituts?

    <mireia (filol.)

    ResponElimina
  2. Hola, guapa! Ostres, sóc a París i em vaig deixar el paper amb el teu mail a casa, per això t'escric aquí, a veure si t'arriba. Torno el 27 de març i si t'interessa per mi encantada de participar, no n'he fet mai de recitals a instituts, però de ben segur que seria tota una experiència!
    Petonets i fins aviat!

    ResponElimina