Presentació de Des de les rajoles, de Gemma Peres, a l'Espai Da Vinci

Avui Gemma Peres presenta el seu poemari Des de les rajoles a l'Espai Da Vinci i l'acompanyarem un bon grapat de gent:

Ressenyes a Núvol dels actes a la Setmana del llibre en català

Vaig un poc endarrerida en les actualitzacions del blog però, tot i que ja hagin passat dies, no volia deixar de compartir les ressenyes a Núvol dels actes de la Setmana del Llibre en català en què vaig participar perquè realment em van fer realment il·lusió.

La primera, del recital de l'antologia Donzelles de l'any 2000, el signa Griselda Oliver i fa una descripció detallada de la lectura col·lectiva que vam fer el dissabte 7 de setembre a la plaça de la catedral de Barcelona. Em fa especial il·lusió perquè fa referència al duet que vam fer amb la Mireia Vidal-Conte, que haurem de repetir aviat perquè vam gaudir enormement d'anomenar noms i conjurar cictrius plegades, tot i els límits de temps del recital. 

La segona és d'en Carles Morell i relata el recital "Rompre barrots", on vam participar convidats per en Pau Vadell en nom del PEN. Va suposar tot un repte perquè no només llegíem textos d'escriptors que havien estat perseguits, de més a més compartíem escenari amb ells i en una situació així la lectura es fa encara més difícil, ja que és inevitable sentir-se fora de lloc i fins i tot desautorizada, a l'hora de recitar uns textos que relaten unes vivències que tu has tingut la sort de no viure. I, de més a més, jo, sí, jo, vaig cantar! En el meu text, un fragment d'una novel·la d'Alicia Partnoy, un home que està sent torturat es canta la cançó infantil que sempre li cantava a la seva filla i que li feia passar la por i adormir-se per veure si ell també ho pot aconseguir. Vaig posar-li una melodia i em vaig atrevir a fer-ho perquè creia que calia i... bé sembla que va agradar :)

Ah! I vaig poder conèixer a la Maria Barbal!

Recital de Donzelles

Griselda Oliver i Alabau. La Setmana 2013

L’avinguda de la Catedral es vesteix de llibres durant les primeres setmanes de setembre. Com si d’un microcosmos lletraferit es tractés, les editorials emplenen la Setmana del Llibre en Català amb catàlegs, activitats i novetats. El lector es converteix en espectador, l’espectador en partícip. La vetllada és amanida amb un farcit de propostes aptes per a tots els gustos: itineraris literaris per als aventurers, hores gastronòmiques per als llaminers, recitals poètics per a tothom qui vulgui. I entre totes aquestes activitats, Les donzelles de l’any 2000 van oferir poesia al seu públic.

Noèlia Díaz al recital Donzelles de l'any 2000 a la Setmana del LLibre | Foto Griselda Oliver

Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013) és una antologia poètica formada per un grup d’autores nascudes durant la dècada dels anys setanta. Es reivindiquen no només com a poetes, sinó també com a filles del territori de parla catalana. La seva poesia s’emmarca en el panorama poètic i femení de la llengua catalana contemporània. Van ser batejades així en honor al fragment escrit per Maria Antònia Salvà (1869 – 1958), que diu:

«A les donzelles de l’any dos mil.
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon amor s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.»

Darrere d’aquest nom s’amaguen, en total, vint-i-set poetesses, comptant les compiladores del recull, Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig. D’entre totes elles, van participar al recital de poesia de la Setmana: Teresa Bosch, Jessica Pujol, Mireia Companys, Montserrat Costas, Sònia Moll, Mª Antònia Massanet, Mireia Vidal-conte, Christelle Enguix, Sílvia Bel, Teresa Colom, Xènia Dyakonova i Laura Dalmau. Qualsevol transeünt que passés en aquells moments per la Plaça del Llibre tenia l’oportunitat de poder-les escoltar.

El recital, doncs, va tenir com a eix principal ressaltar el paper de la dona en la producció poètica catalana actual. Així ho insinuava Raquel Estrada: la poesia va més enllà de les meres conviccions de gèneres i posa l’accent en les circumstàncies i en les preocupacions de l’individu. I per demostrar-ho, va llegir poemes de Montserrat Abelló o de Sílvia Bel, de qui va destacar composicions com Ull de Beirut o 11M al Japó, de la mateixa manera que Christelle Enguix recitava un poema dedicat als incendis al País Valencià. Totes aquestes composicions posaven de manifest l’implicació de la dona en l’statu quo de la societat.

La lectura anava prenent un to més íntim. Entre els versos que ressonaven a la Plaça del Llibre el joprenia força. Com afirmava Noèlia, de les emocions quotidianes neix la creació, i d’aquesta, l’escriptura. Per exemple, Teresa Colom i Christelle Enguix versejaven poemes dedicats a familiars i amics difunts. O, d’altra banda, Sònia Moll ens entendria amb un poema sobre la mort, una discreta denúncia: «no vull saber de quin color és la mort que em toca plorar avui».

Noèlia Díaz | Foto Griselda Oliver

Altres poetes ens delectaven amb alguna composició més lleugera i irònica, fins i tot amb alguna prosa poètica. Sílvia Bel encetava la seva actuació amb un poema dedicats als seus records d’infància, a la nina de plàstic, mentre Montserrat Costas feia una breu però detallada descripció d’un segon, una aguda reflexió sobre la fugacitat del temps. D’altra banda, Mireia Vidal-Conte i Mª Antònia Massanet van sorprendre amb el seu duet -Massanet havia pres com a epígrafs alguns poemes de la seva companya i els va semblar que l’ocasió ho requeria- en què les autores van recitar composicions com Anomena’m nom o Cinc centímetres, en honor a la cicatriu de Vidal-Conte.

La lectura d’aquests poemes no només serveix per endinsar-se en el món de cada poeta, sinó que ajuda a comprendre i a encaixar en la nostra realitat actual les peces que conformen la concepció de cada poetessa. Sens dubte, una miscel·lània d’emocions que va més enllà de les meres qüestions de gènere.

El PEN, amb els escriptors empresonats i perseguits

Carles Morell. La Setmana 2013.

 

/ 12.09.2013

El passat dimarts dia 10 de setembre el PEN Català va celebrar, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, l’acte “Rompre barrots, recital per la llibertat”, un esdeveniment reivindicatiu en solidaritat amb els escriptors perseguits i a favor de la llibertat d’expressió.

Maria Antònia Massanet llegeix durant l'acte del PEN a La Setmana

 L’acte va tenir lloc davant de la Catedral a dos quarts de nou del vespre, al costat de la tradicional gàbia del PEN, metàfora de l’opressió i lloc on es duen a terme també les activitats del Dia de l’Escriptor Empresonat. La gàbia, plena de frases sobre la llibertat d’expressió, hi serà fins el dia 15, dia en què finalitzen les activitats programades per a la Setmana del Llibre en Català.

Pau Vadell va ser el presentador i encarregat de guiar l’acte, que va començar amb Maria Barbal: Barbal va llegir un text de Breyten Breytenbach, ‘Estacions i tempestats’, amb traducció de Xavier Renau, i el poema ‘Crònica’, de Joan Colomines (dins Autoretrat, Ed. Proa, 1975);  ‘Trencaclosques’, d’Alicia Partnoy, del llibre The little school (1986), traducció de Dolors Udina, va ser llegit per Maria Antònia Massanet; un servidor va llegir ‘Castells i banquets’, de Vladimir Bukovsky: To Build a Castle: My Life as a Dissenter, 1978. Els escriptors Salem Zenia, Basem al-Nabriss i Kaissa Ould Braham van llegir poemes propis en llengua àrab, primer, i en les corresponents traduccions al català, tot seguit.

L’esdeveniment va ser un èxit. Un recital variat, de poesia i de prosa, dinàmic, a diverses veus i registres, amb confluència de llengües. Amb les cadires plenes, el missatge va poder arribar al públic de manera clara, amb exemples d’adaptació a casa nostra i una crida a extrapolar aquest procés de solidarització també al món.

Aprofitem per recordar dues coses. Que durant la Setmana el PEN també ha organitzat l’exposició “Veus silenciades, veus rescatades”, una mostra itinerant de quinze casos d’escriptors perseguits, i que el Comitè d’Escriptors Empresonats organitza, com cada any, el 15 de novembre, el Dia de l’Escriptor Empresonat, i hi haurà diversos actes arreu del territori. Us hi esperem.

Que els llibres surtin de la gàbia!

Activitats a la Setmana del llibre en català

Una activitat passada i una que vindrà:

EL DISSABTE vam fer un duet amb Mireia Vidal-Conte al recital de l'antologia Donzelles de l'any 2000, que es va fer de 20'15 a 21h a l'escenari de la plaça de la Catedral, organitzat per l'editorial Mediterrània, i on ens ho vam passar d'allò més bé:

Foto de Joana Abrines.

La Mireia va llegir poemes d'Anomena'm nom, Orlando natural i 5 cm (la cicatriu) i jo vaig aprofitar per llegir els meus que arrenquen de versos seus i un de nou:

                           Anomena'm nom

                           Mireia Vidal-Conte

llegeix-me el cos.

Tradueix-te’l a un llenguatge

que et sigui intel·ligible.

Arravata’m les estelles dels dubtes

que em poblen el viu de les ungles.

Desarrela la quotidianitat

d’aquestes mans que et miren

i trasplanta-la a paratges

on s’advingui la revelació de l’instant.

Distorsiona'm ritme i batec

empremta i miratge.

Esborra les marques d’estrangeria

de la teva pell a la meva

i crea dimensions convergents

on abolir neguit i enuig.

Pren-me

i llegeix-me

escriu-me

i anomena'm.

Fes-me real

donant-me nous mots

          ****

             on poder seguir escrivint versos amos de cicatrius

                                                           Mireia Vidal-Conte

hàbitat d’empremtes i petjades

moltes són les cicatrius

que el meu cos vesteix.

Cada una és trofeu i testimoni

d’un aprenentatge.

Hi ha qui penja a la paret

els seus títols i diplomes.

Jo, com paó mascle,

faig ostentació de la supervivència

a través de la laceració de la carn.

Cada caiguda és un nou mot

amb què seguir inscrivint

la meva història sota la pell

                  ***

com torrents de vida desbocats.

Així poden dir les mans teves

ara vessades en mar de senectut

mare de la mare meva, que em sotges

des dels plecs dels teus ulls.

I així i tot una carícia teva

és encara suavitat amorosida

que s’entretén a retenir

una mà fugissera.

Com escàpols foren els anys

que ara et tornen tots de cop

superposats i impacients, fins a  superpoblar

cadascun dels moments d’aquest present

i fer tornar desitjos i reencendre passions

a un cos gràvid i ressec.

Què en saben els fills, els néts

del cos de la vella?

En l’enterrament, el nostre cos

es fa sarcòfag de la més pura materialitat

–mai som tant cos

com quan naixem o quan morim–

fins a recordar-nos

pel mapa d’arrugues sobre la pell

els turmells inflats

el somriure maliciós

o la carn penjant

Vam poder recitar juntament a amigues i poetes que feia molt de temps que no veia, com la Christelle Enguix o la Xènia Dyakonova, o d'altres amb qui tenim relació però no ens vèiem d'abans de l'estiu, com la Montse Costas, la Mireia Companys, la Sònia Moll o la Teresa Colom, entre moltes altres, a més de poder conèixer en persona a la Jèssica Pujol. Així que va ser una manera genial de poder tornar a començar l'any poètic.

I DEMÀ a les 20h30 participaré al recital "Rompre barrots", una lectura de textos en defensa de la llibertat d'expressió que organitza el PEN Català i coordina Pau Vadell, juntament amb Maria Barbal, Bassem Al-Nabriss, Maria Teresa Pous, Kaissa Ould Braham i Salem Zenia. 

Jo llegiré un fragment de l'obra The Little School (1986) de l'escriptora argentina Alicia Partnoy.

LA POETECA: Presentació de 5cm (la cicatriu)

Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny.

Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i jo en faré  una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la meva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.

Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004),La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela(Homenatge a Chavela Vargas. 2012).

Presentació el moll de l'os al Palau Alòs

Aquest rodolí bé valia una presentació! 

Aquest proper dissabte tindrem una nova ocasió de presentar el moll de l'os, una plaquette autoeditada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que estem movent des del novembre.

En Toni Gassó ens ha convidat a fer una presentació dins el cicle que organitza: Tens la paraula, i no m'he pogut estar de convidar uns quants amics poetes. Ells seran na Joana Abrines, en Vicent Almela, na Georgina Castillo i na Mireia Vidal-Conte, que llegiran poemes del recull i propis.

De més a més, comptarem amb l'acompanayament musical de la cantautora Srta. Martín, tot un luxe de cantant que també vam portar fa uns mesos a l'Iroom

Serà el proper dissabte 8 de juny a les 19h al Casal de Joves Palau Alòs (Sant Pere més Baix, 55).

En acabar l'acte hi haurà un refrigeri i alguna sorpresa dolça de la Poeta llaminera!

Presentació poemari Des de les rajoles, de Gemma Peres

Passat demà, dimecres 15 de maig, a les 19h i a la llibreria La Central del Raval, es presenta el primer poemari de Gemma Peres, una de les meves alumnes del taller de poesia de l'Aula de Escritores. 

He d'aclarir que la Gemma venia més per ganes de seguir aprenent i de guanyar en confiança que no pas per necessitat i que el fet que acabi de publicar el seu primer llibre i que sigui una "poeta jove" no és, en absolut, sinònim de poeta immadura o encara per fer. 

La seva és una obra madura, impregnada de quotidianitat, però no per això menys poètica i, en canvi, sí més propera, amb imatges fortes, originals i acompanyada d'unes il·lustracions punyents i despullades.

Una presentació a no perdre i un llibre, sens dubte, a llegir.

Recital "CICATRIUS" a l'Horiginal

Per demà, primer de maig, recital a l'Horiginal, al voltant de la poètica de les cicatrius, orquestrat per Mireia Vidal-Conte a partir del seu darrer poemari: 5 cm (la cicatriu).


Amb:

Mireia Vidal-Conte
Mireia Calafell
Carles Hac Mor
Ester Xargay
Daniel Busquets
Jaume C. Pons i Alorda
Silvie Rothkovick
Joan de la Vega
Cèlia Sánchez Mústich
Eduard Sanahuja
Ester Andorrà
Odile Arqué
M. Antònia Massanet
Gemma Peres
Laura Dalmau
Anna Aguilar-Amat

I la música de Pere Vilanova

Recital Fundació Felícia Fuster i poema "Umami"

La Fundació Felícia Fuster s'ha afegit a les activitats del cicle "Mirades de dones" amb una exposició "Abstracció lírica" de l'autora que aquest dimarts es combinarà amb els seus poemes, els de Mireia Vidal-Conte, Gemma Gorga i també amb els meus. 

L'acte serà presentat per Lluïsa Julià i Enrica Mata i tindrà lloc aquest dimarts, 19 de març, a les 7 de la tarda a la seu de la Fundació Felícia Fuster, Camps i Fabrés, 3-11 baixos (Guillem Tell/Príncep d’Astúries) www.fundacioffuster.org

Un dels poemes que jo llegiré és "Umami", escrit a partir del II poema de Pasarel·les/ mosaïques de Felícia Fuster:

 Umami

Le goût du

brebage

exaltant

de la

chair

[...]

Dans

                         l’étrange

                  cratère des bouches

                              Felícia Fuster

el gust del beuratge

excitat

de la carn

ens ha fendit de nou

el tou del paladar

capgirant en volcà

el cràter de les boques

constel·lant-nos el sentit

de dolç, àcid

salat i amarg.

És amor

l’umami

que ens recorr

–com llet materna

subtil, tebi i vellutat

contrast de notes

que fa concert

d’aquestes folles?

Ancora’m endins

amigdala’m

fins el fons

aquest moment

i que genives i galtes

en retinguin el record

entre arpegi de dents 

Presentació de 5 cm, de Mireia Vidal-Conte, a l'Iroom

Mireia Vidal-Conte ens presentarà el proper dissabte 19 de gener a les 20:00 h. el seu darrer poemari 5 cm (la cicatriu), editat a finals del 2012 per Curbet Edicions.

Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat els llibres: Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal),Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona) i Orlando natural (2010, laBreu). Ha traduït a Eugénia de Vasconcellos, Jordi Carrió i Briggite Oleschinki. Ha estat inclosa en diverses antologies i ha fet recitals arreu de Catalunya i a Madrid, Praga i La Havana. 

A la presentació hi participarà també Mireia Calafell, que va escriure un poema especialment per ser inclòs al 
volum, així com la poeta i investigadora Maria Antònia Massanet. Podrem veure també les pintures de Jorge Brotons elaborades a partir d’aquesta obra poètica. 

La vetllada es podrà acompanyar de begudes i delícies per picar del nostre servei de bar.

Cicatrius

Ahir va ser la presentació del poemari 5 cm (la cicatriu) de Mireia Vidal-Conte, un poemari que és una poetització d'una cicatriu tan inherentment femenina com la que provoca l'extirpació d'un tumor en un pit. La malaltia és un tema no massa conreat en la poesia i, encara menys la malaltia des de l'esfecificitat de les dones. Maria-Mercè Marçal ja va fer esdevenir el càncer de mama una de les principals matèries poètiques que alimenten el seu poemari pòstum Raó del cos. Ara, Mireia Vidal-Conte se'n fa la continuadora natural amb aquest poemari, pràcticament despullat que, desprovist de conjuncions i signes de puntuació, et colpeja amb cada vers amb la fredor d'un dolor que, passat pel sedàs de la poesia, esdevé encara més punyent:

II

gasa que tapa desig

llegenda en 5 cm

definició a partir d'ara

tibada

pena àncora de l'ham

horitzontal plores l'escot

sobre la placa

X

de la ferida mateixa

ferralla violeta

renaixeràs en sortiràs

com pell segona

repartiràs

gerds i mà en ofrena

orgasme engolidor

de cicatriu

la llengua catalana

la dona

la cicatriu

tot ve a ser 

ben bé el mateix

la visita

-ah, vosté és la de la cicatriu que em va quedar tan malament

no sap com ho sento                
                                                 no sap com poema

Un bon munt de poetes i amics vam recitar també cicatrius pròpies i alienes per acompanyar la Mireia en l'acte de presentació d'ahir a la llibreria Laie. La meva la vaig escriure fa gairebé un any -ja que sóc de les afortunades que havia pogut llegir el poemari quan encara estava en procés de creació,- i per això parteix d'una cita que finalment ha estat reescrita, passant de dir "on poder seguir escrivint versos sobre cicatrius" a "per poder seguir escrivint versos amos de cicatriu", com acaba el poema de la fotografia:

Vet aquí la meva cicatriu:

                 on poder seguir escrivint versos sobre cicatrius

                                                                            Mireia Vidal-Conte

hàbitat d'emprentes i petjades

moltes són les cicatrius

que el meu cos vesteix.

Cada una és trofeu i testimoni

d'un aprenentatge.

Hi ha qui penja a la paret

els seus títols i diplomes.

Jo, com paó mascle

faig ostentació de la supervivènvia

a través de la laceració de la carn.

Cada caiguda esdevé un nou mot

amb què seguir inscrivint

la història sota la pell

Presentació 5 cm (la cicatriu) de Mireia Vidal-Conte

Dijous 13 a les 19:30 Mireia Vidal-Conte presentarà a la llibreria Laie el seu nou poemari: 5 cm (la cicatriu). Molts i moltes l'acompanyarem llegint les seves cicatrius, les pròpies i les alienes.

Crònica del dissabte

L'acte múltiple del dissabte passat a l'Iroom, espai polivent, de Gràcia es va descobrir com tot un esdeveniment, tant pel gran èxit de públic com pel molt que vam disfrutar totes les participants: la directora de l'exquisit documental sobre poetes mallorquines Som elles, Aina Riera; les poetes mallorquines Joana Abrines i Marta Bertran, que ens van llegir poemes de Poseía Poesía i de Metamorfosi de colors (Moll, 2010) i d'altres inèdits, com del videopoema guanyador del premi de La Vanguardia I'marte d'Abrines, o les reflexions político-poètiques de Bertran; la participació de Mireia-Vidal Conte, que ens va llegir en primícia poemes del seu nou poemari, 5 cm (Curbet edicions, 2012); però, especialment, per Marijo Ribas i jo mateixa, que véiem per fi materialitzat un poemari que ja fa molt temps havíem escrit i il·lustrat: el moll de l'os.

No volem deixar de donar les gràcies a tots i totes aquells i aquelles que vau contribuir amb la vostra presència a fer de l'acte quelcom irrepetible, fossim familiars, amics i amigues, parelles i poetes, com ara Sílvia Bel, Mireia Companys, Laia Llobera, Clara Mir, Gemma Peres o Marta Pérez Sierra.

Com que Joana Abrines ja ha fet una excel·lent crònica de la festassa poètica que vam viure el dissabte:

http://alehop13.blogspot.com.es/2012/11/recital-som-elles.html

Us deixò amb l'àlbum fotogràfic que en va fer la periodista Minaya Llorca:

Aina Riera presentant el documental Som elles

Imatge del videopoema de Maria Victòria Secall inclòs dins el documental Som elles

Mari Jo Ribas i jo mateixa presentant el moll de l'os

 Joana Abrines

Marta Bertran

Mireia Vidal-Conte

Reonda ràpida del recital conjunt

El nostre estimat públic

Marta Pérez Sierra i Sílvia  Bel

Il·lustracions originals de Mari Jo Ribas per el moll de l'os

Presentació el moll de l'os!

Per fi, després de tants anys, múltiples reescriptures, intents frustrats de publicació amb editorials que fan fallida i una actualització final que ha suposat una dràstica poda, veu la llum el moll de l'os, un poemari meu il·lutrat per la meva estimada MariJo Ribas, de qui ja heu pogut veure algunes imatges en aquest bloc. El resultat final em deixa satisfeta, que ja és quelcom ben estrany! I és que es tracta d'un tot coherent, una vivissecció oberta a la matèria poètica sàviament il·lustrada amb imatges que fan una simbiosi perfecta amb el text i amb un detallista packaging i que tant na Marijo com jo ens morim de ganes de compartir amb tots i totes vosaltres!

I, precisament, en tindrem una primera ocasió demà dissabte, de 20h a 22h, a l'espai polivalent Iroom de Gràcia (c/ Topazi, 21), on en farem una presentació emmarcada en una vetllada poètica que és un autèntic luxe:

-Començarem amb la projecció del documental sobre poetes mallorquines Som elles, d'Aina Rierra, una autèntica perla visual sobre poesia insular d'autoria femenina.

-Seguriem amb la presentació del poemari a càrrec de MariJo Ribas i jo mateixa, acompanyades per les veus de les també poetes mallorquines i també participants al curtmetratge d'Aina Riera, Joana Abrines i Marta Bertran. I, de més a més, comptarem amb la col·laboració especial de la reconeguda poeta Mireia Vidal-Conte, que ha publicat nombrosos poemaris i ha guanyat premis tan pretigiosos com el Recvll o el Maria-Mercè Marçal.

-I, per acabar,tindrem el clímax de la festa: un recital amb totes les poetes participants!

Ah, i durant tot l'acte i haurà servei de bar amb copes, panades, coca de trempó i cupcakes!

Us hi esperem!!!