amb l’íntima ànsia d’exploració del món
jugàvem a conèixer totes les fosques
agitar-nos dins totes les notes
alenar fort i boquejar
xuclant cada exhalació dels sentits.
Deixar-nos acariciar pel màxim nombre de cossos
en el ball o en la lluita
sobre la pista, el llit o la platja.
Els líquids, les pols i els sòlids
tot el que calgués i fins que diguéssim basta.
S’esborraven els cruis i tot era ple i ens extasiava.
Era el que millor sabíem fer.
I l’endemà ens llevàvem
amb l’orgull del guerrer que ha guanyat la batalla.
Cada suc ben encertat
cada flaire d’herba ben lligada
eren les millors capa i espasa.
Tot hi contribuïa :
l'ànsia d’escalfor
o la consabuda xafogor,
els exàmens, els pares,
la corda massa tibada,
els anars i venirs del cor
o el simple avorriment
que era molt gran i fondo
i tot ho abraonava
i penetrava el cor i ens rosegava l’ànima.
Fins el següent dissabte
fins tornar a començar l’acrobàcia
fins arribar al més difícil encara
