dilluns, 13 de febrer de 2012

A Papallones en la llum



Em fa moltíssima il·lusió el post que Sandra Domínguez m'ha dedicat al seu concorregut bloc Papallones en la llum, aquí us el deixo:

Maria Antònia Massanet

(Artà, Illes Balears, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i va cursar el màster oficial de l’IEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania. Investiga sobre poesia i gènere i sobre narratives i representacions de la intersexualitat i està fent la seva tesi sobre la centralitat de Maria-Mercè Marçal en la poesia catalana contemporània.
Es va donar a conèixer en poesia quan va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006). Ha publicat poemes a diverses revistes i ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), a El poder del cuerpo (Castalia, 2009) i al monogràfic de jove poesia catalana “Les voix ne dorment jamais”, de la revista quebequesa Exit. Revue de poésie (2010).
Ha realitzat diversos muntatges interdisciplinaris de poesia, audiovisuals i dansa i col·laborat en diversos recitals individuals i col·lectius, entre els quals destaquen els realitzats dins dels cicles "Versos a la FNAC" i "Lletres al Niu" (2010), a l'Arts Santa Mònica, i al cicle “Veus paral·leles” (2011), organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, que l’ha portada de gira arreu dels Països Catalans i de Romania. Ha estat traduïda al castellà, al francès i al romanès. Des de maig de 2009 dóna a conèixer la seva poesia a través del bloc www.lossutdesigquelentamentsencarna.blogspot.com.

Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
Felícia Fuster



Poema per ser llegit sota l’influx de la mirada del "Retrat de Marjorie Ferry" (1932),
de Tamara de Lempicka



aquell que em va fixar damunt el ossos
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me
em va vestir
se li va oblidar advertir
el perill dels accessoris:
les vestidures poden ser perilloses
les joies, indiscretes
i un seductor maquillatge
una velada amenaça.
Però el pitjor va ser l’oblit
de que tot i vestida
amb una altra pell
tindria boca i veu
i que la meva revolta
passaria per parir amb dolor
nous mots que originessin
el sisme de tot un pensament
camuflats sota els designis
de la moda vigent

Podeu consultar l'entrada original a: http://papallonesenlallum.blogspot.com/2012/02/m-antonia-massanet.html#comment-form

Cap comentari:

Publica un comentari