Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria-Antònia Massanet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria-Antònia Massanet. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de gener del 2014

Homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez

Aquest dissabte 1 de febrer a les 20h és l'esperat -després d'un Verkami i de mesos de preparació crec que ho podem dir així- recital-homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez. Serà al Tradicionàrius, al cor de Gràcia i les entrades anticipades valen 10e i a taquilla 12. Hi haurà música, poesia, la participació de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i moltes sorpreses més. Na Joana Abrines i jo recitarem plegades en Marià Villangómez!




dissabte, 16 de novembre del 2013

Contra la pluja, poesia!



Demà recito amb en Jordi Carulla i amb la participació de la Coral de la Diputació de Barcelona al Parc del Foix, en el marc del programa cultural Viu el parc, que organitza Ester Xargay.
Serà a la plaça de Castellet. Castellet i la Gornal
Com que, gairebé segur, plourà, l’acte es farà a l’Oficina del Parc del Foix (carrer del Castell, 31. Castellet i la Gornal), situada a tocar del castell de Castellet.

Si us animeu, allà ens veiem!

Aquí el programa: 
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Poesia%20als%20parcs%20Fullet_2013.pdf


I post post-recital:

Ha estat un recital meravellós, ple de gent generosíssima, que m'han enriquit moltíssim amb els seus comentaris. I he comprovat que el nou poemari, batec, funciona en directe! Aquí algunes fotos:

Un paissatge que ens deixava sense alè

La coral de la Diputació de Barcelona, capitanejada de forma extraordinària pel baix Alfons Vilà.

Jordi Carulla recitant.

"Nascuda amb l'estigma d'haver de creuar estepes solitàries, caminant contra el vent, la roca i l'herba que han estat llar. Gitanos esperen la música que ballaràs, els dies al ritme de la infinita caravana. Eres nena, eres índia, i l'arbre et vingué a donar la mà. Seràs cabal del riu després de ser neu, s'obriran pas les llàgrimes de gel. T'alçaràs dreta, seràs paissatge". D'Or negre, Jordi Carulla Ruiz.

En Cinto, un poeta local molt entranyable, recitant-nos una oda a Montserrat.

Bé, i jo, per variar, no surto a les fotos. Però ens han gravat i quan pengin els vídeos a Youtube ja n'enllaçaré algun!




diumenge, 22 de setembre del 2013

Ressenyes a Núvol dels actes a la Setmana del llibre en català

Vaig un poc endarrerida en les actualitzacions del blog però, tot i que ja hagin passat dies, no volia deixar de compartir les ressenyes a Núvol dels actes de la Setmana del Llibre en català en què vaig participar perquè realment em van fer realment il·lusió.

La primera, del recital de l'antologia Donzelles de l'any 2000, el signa Griselda Oliver i fa una descripció detallada de la lectura col·lectiva que vam fer el dissabte 7 de setembre a la plaça de la catedral de Barcelona. Em fa especial il·lusió perquè fa referència al duet que vam fer amb la Mireia Vidal-Conte, que haurem de repetir aviat perquè vam gaudir enormement d'anomenar noms i conjurar cictrius plegades, tot i els límits de temps del recital. 

La segona és d'en Carles Morell i relata el recital "Rompre barrots", on vam participar convidats per en Pau Vadell en nom del PEN. Va suposar tot un repte perquè no només llegíem textos d'escriptors que havien estat perseguits, de més a més compartíem escenari amb ells i en una situació així la lectura es fa encara més difícil, ja que és inevitable sentir-se fora de lloc i fins i tot desautorizada, a l'hora de recitar uns textos que relaten unes vivències que tu has tingut la sort de no viure. I, de més a més, jo, sí, jo, vaig cantar! En el meu text, un fragment d'una novel·la d'Alicia Partnoy, un home que està sent torturat es canta la cançó infantil que sempre li cantava a la seva filla i que li feia passar la por i adormir-se per veure si ell també ho pot aconseguir. Vaig posar-li una melodia i em vaig atrevir a fer-ho perquè creia que calia i... bé sembla que va agradar :)

Ah! I vaig poder conèixer a la Maria Barbal!

Recital de Donzelles

L’avinguda de la Catedral es vesteix de llibres durant les primeres setmanes de setembre. Com si d’un microcosmos lletraferit es tractés, les editorials emplenen la Setmana del Llibre en Català amb catàlegs, activitats i novetats. El lector es converteix en espectador, l’espectador en partícip. La vetllada és amanida amb un farcit de propostes aptes per a tots els gustos: itineraris literaris per als aventurers, hores gastronòmiques per als llaminers, recitals poètics per a tothom qui vulgui. I entre totes aquestes activitats, Les donzelles de l’any 2000 van oferir poesia al seu públic.
Noèlia Díaz al recital Donzelles de l'any 2000 a la Setmana del LLibre | Foto Griselda Oliver
Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013) és una antologia poètica formada per un grup d’autores nascudes durant la dècada dels anys setanta. Es reivindiquen no només com a poetes, sinó també com a filles del territori de parla catalana. La seva poesia s’emmarca en el panorama poètic i femení de la llengua catalana contemporània. Van ser batejades així en honor al fragment escrit per Maria Antònia Salvà (1869 – 1958), que diu:
«A les donzelles de l’any dos mil.
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon amor s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.»
Darrere d’aquest nom s’amaguen, en total, vint-i-set poetesses, comptant les compiladores del recull, Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig. D’entre totes elles, van participar al recital de poesia de la Setmana: Teresa Bosch, Jessica Pujol, Mireia Companys, Montserrat Costas, Sònia Moll, Mª Antònia Massanet, Mireia Vidal-conte, Christelle Enguix, Sílvia Bel, Teresa Colom, Xènia Dyakonova i Laura Dalmau. Qualsevol transeünt que passés en aquells moments per la Plaça del Llibre tenia l’oportunitat de poder-les escoltar.
El recital, doncs, va tenir com a eix principal ressaltar el paper de la dona en la producció poètica catalana actual. Així ho insinuava Raquel Estrada: la poesia va més enllà de les meres conviccions de gèneres i posa l’accent en les circumstàncies i en les preocupacions de l’individu. I per demostrar-ho, va llegir poemes de Montserrat Abelló o de Sílvia Bel, de qui va destacar composicions com Ull de Beirut o 11M al Japó, de la mateixa manera que Christelle Enguix recitava un poema dedicat als incendis al País Valencià. Totes aquestes composicions posaven de manifest l’implicació de la dona en l’statu quo de la societat.
La lectura anava prenent un to més íntim. Entre els versos que ressonaven a la Plaça del Llibre el joprenia força. Com afirmava Noèlia, de les emocions quotidianes neix la creació, i d’aquesta, l’escriptura. Per exemple, Teresa Colom i Christelle Enguix versejaven poemes dedicats a familiars i amics difunts. O, d’altra banda, Sònia Moll ens entendria amb un poema sobre la mort, una discreta denúncia: «no vull saber de quin color és la mort que em toca plorar avui».
Noèlia Díaz | Foto Griselda Oliver
Altres poetes ens delectaven amb alguna composició més lleugera i irònica, fins i tot amb alguna prosa poètica. Sílvia Bel encetava la seva actuació amb un poema dedicats als seus records d’infància, a la nina de plàstic, mentre Montserrat Costas feia una breu però detallada descripció d’un segon, una aguda reflexió sobre la fugacitat del temps. D’altra banda, Mireia Vidal-Conte i Mª Antònia Massanet van sorprendre amb el seu duet -Massanet havia pres com a epígrafs alguns poemes de la seva companya i els va semblar que l’ocasió ho requeria- en què les autores van recitar composicions com Anomena’m nom o Cinc centímetres, en honor a la cicatriu de Vidal-Conte.
La lectura d’aquests poemes no només serveix per endinsar-se en el món de cada poeta, sinó que ajuda a comprendre i a encaixar en la nostra realitat actual les peces que conformen la concepció de cada poetessa. Sens dubte, una miscel·lània d’emocions que va més enllà de les meres qüestions de gènere.


El PEN, amb els escriptors empresonats i perseguits

 
/ 12.09.2013

El passat dimarts dia 10 de setembre el PEN Català va celebrar, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, l’acte “Rompre barrots, recital per la llibertat”, un esdeveniment reivindicatiu en solidaritat amb els escriptors perseguits i a favor de la llibertat d’expressió.

Maria Antònia Massanet llegeix durant l'acte del PEN a La Setmana
 L’acte va tenir lloc davant de la Catedral a dos quarts de nou del vespre, al costat de la tradicional gàbia del PEN, metàfora de l’opressió i lloc on es duen a terme també les activitats del Dia de l’Escriptor Empresonat. La gàbia, plena de frases sobre la llibertat d’expressió, hi serà fins el dia 15, dia en què finalitzen les activitats programades per a la Setmana del Llibre en Català.
Pau Vadell va ser el presentador i encarregat de guiar l’acte, que va començar amb Maria Barbal: Barbal va llegir un text de Breyten Breytenbach, ‘Estacions i tempestats’, amb traducció de Xavier Renau, i el poema ‘Crònica’, de Joan Colomines (dins Autoretrat, Ed. Proa, 1975);  ‘Trencaclosques’, d’Alicia Partnoy, del llibre The little school (1986), traducció de Dolors Udina, va ser llegit per Maria Antònia Massanet; un servidor va llegir ‘Castells i banquets’, de Vladimir Bukovsky: To Build a Castle: My Life as a Dissenter, 1978. Els escriptors Salem Zenia, Basem al-Nabriss i Kaissa Ould Braham van llegir poemes propis en llengua àrab, primer, i en les corresponents traduccions al català, tot seguit.
L’esdeveniment va ser un èxit. Un recital variat, de poesia i de prosa, dinàmic, a diverses veus i registres, amb confluència de llengües. Amb les cadires plenes, el missatge va poder arribar al públic de manera clara, amb exemples d’adaptació a casa nostra i una crida a extrapolar aquest procés de solidarització també al món.
Aprofitem per recordar dues coses. Que durant la Setmana el PEN també ha organitzat l’exposició “Veus silenciades, veus rescatades”, una mostra itinerant de quinze casos d’escriptors perseguits, i que el Comitè d’Escriptors Empresonats organitza, com cada any, el 15 de novembre, el Dia de l’Escriptor Empresonat, i hi haurà diversos actes arreu del territori. Us hi esperem.
Que els llibres surtin de la gàbia!

divendres, 30 d’agost del 2013

Reportatge antologia Donzelles de l'any 2000 al diari Ara Balears

Al diari Ara Balears d'avui, un reportatge de Pere Antoni Pons sobre l'antologia Donzelles de l'any 2000 titulat: "Donzelles que no van de bromes", amb fragments d'entrevistes que ens va fer a les poetes de les les Balears. Si em voleu llegir fent la radical no us ho podeu perdre:

Donzelles que no van de bromes


Una antologia mostra la jove poesia de dones en català
Maria Antònia Massanet és una de les joves poetes mallorquines que han estat selecionades en l'antologia 'Donzelles de l'any 2000'. Maria Antònia Massanet és una de les joves poetes mallorquines que han estat selecionades en l'antologia 'Donzelles de l'any 2000'. ARXIU
Quina pot ser la funció, a principis del segle XXI, d'una antologia de poesia escrita exclusivament per dones? ¿És cert que les escriptores del 2013 encara han de fer un sobreesforç per no ser invisiblitzades i perquè se les tingui en la mateixa consideració que als seus col·legues masculins? ¿Fins a quin punt la poesia escrita per dones presenta uns trets compartits, unes temàtiques comunes, unes lluites, passions, frustracions, desigs i entusiasmes que vénen determinats per la seva condició femenina i que són perceptibles fins i tot després de ser filtrats pel sedàs singular de la veu de cada autora? Totes aquestes qüestions i algunes més són les que suscita la lectura de Donzelles de l'any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans , publicat per l'Editorial Mediterrània. El títol, esplèndid, pren un vers que la llucmajorera Maria Antònia Salvà va dedicar el 1934 a les poetes que vindrien després d'ella.
Tal com expliquen a la introducció les curadores, Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig, l'antologia vol donar "una visió global del panorama poètic contemporani amb veu de dona". El volum inclou 27 dones poetes provinents de tots els territoris de parla catalana. Catorze són del Principat, sis del País Valencià i quatre de les Balears, mentre que Andorra, Occitània i l'Alguer hi tenen una única representant.
Com que l'antologia té com a referent -i pretén ser una continuació cronològica de- Paisatge emergent: Trenta poetes catalanes del segle XX (La Magrana, 1999), la coneguda antologia editada per Maria Mercè-Marçal, Montserrat Abelló, Neus Aguado i Lluïsa Julià, les "donzelles" aquí antologades varen néixer entre principis dels setanta i mitjan vuitanta. Per emfatitzar encara més el relleu generacional, les poetes estan agrupades territorialment i cada secció va precedida pel text de presentació d'una poeta més veterana. En el cas de les Illes Balears, les participants són les mallorquines Maria Antònia Massanet (Artà, 1980), Glòria Julià (Portocolom, 1983) i Maite Brazales (Sineu, 1977), i la menorquina Fàtima Anglada (Ciutadella, 1973). Antònia Vicens és la responsable de passar-los el testimoni. Entre les altres autores antologades, destaquen la catalana Mireia Calafell i la valenciana Begonya Pozo.
Experiència femenina
Segons Noèlia Díaz Vicedo, "un dels objectius de l'antologia és mostrar la producció poètica femenina de les noves fornades i mostrar-la en tots els accents". Preguntada per si totes les poetes comparteixen uns trets només pel fet de ser dones, Díaz Vicedo reconeix que "és una qüestió important i espinosa". Així i tot, gosa esbossar una resposta: "Jo diria que cada poeta té la seva pròpia individualitat, però que hi ha uns elements compartits: temes relacionats amb el cos, preocupacions com a mares i filles, o com a dones poetes…". Més contundent es mostra Maria Antònia Massanet, convençuda que moltes poetes treballen per "la reapropiació i ressignificació del cos femení, de la maternitat i la criança, la sexualitat, l'homoerotisme, la reescriptura de mites... I també", remata, "per trobar una expressió lliure del domini androcèntric per dir l'experiència femenina". Més sarcàstica, Fàtima Anglada es limita a exclamar: "Un dia algú va escriure que les dones podem escriure com els homes. Aaaagh?! Què?! Per a què?!?".
Per Díaz Vicedo, Donzelles de l'any 2000 "serveix per constatar la riquesa i la força de les noves generacions de dones poetes en llengua catalana. I també és útil com a prova d'una època concreta", diu, "perquè la majoria de poetes mostren les seves inquietuds polítiques, morals, socials". Massanet, en canvi, té clar que la funció d'una antologia com aquesta és molt menys neutral i innòcua. "Fa una aportació en diferencial femení a un cànon que, a excepció de Caterina Albert, Rodoreda, Pesarrodona i Marçal, ha estat androcèntric, i on les dones continuen sent considerades un element exòtic o per cobrir quotes"

dilluns, 24 de juny del 2013

LA POETECA: Presentació de 5cm (la cicatriu)

Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny.
Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i jo en faré  una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la meva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.
Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004),La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela(Homenatge a Chavela Vargas. 2012).

dilluns, 3 de juny del 2013

Presentació el moll de l'os al Palau Alòs


Aquest rodolí bé valia una presentació! 

Aquest proper dissabte tindrem una nova ocasió de presentar el moll de l'os, una plaquette autoeditada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que estem movent des del novembre.

En Toni Gassó ens ha convidat a fer una presentació dins el cicle que organitza: Tens la paraula, i no m'he pogut estar de convidar uns quants amics poetes. Ells seran na Joana Abrines, en Vicent Almela, na Georgina Castillo i na Mireia Vidal-Conte, que llegiran poemes del recull i propis.

De més a més, comptarem amb l'acompanayament musical de la cantautora Srta. Martín, tot un luxe de cantant que també vam portar fa uns mesos a l'Iroom

Serà el proper dissabte 8 de juny a les 19h al Casal de Joves Palau Alòs (Sant Pere més Baix, 55).

En acabar l'acte hi haurà un refrigeri i alguna sorpresa dolça de la Poeta llaminera!




dissabte, 1 de juny del 2013

LA POETECA: Recital-presentació de Solstici d'Estiu

Solstici d’estiu és una antologia de poesia jove dels Països Catalans que cada any organitza la Fundació ACA (Àrea de Creació Acústica) de Búger (Mallorca), la darrera edició de la qual es presentarà el proper dijous 6 de juny a les 20h30 a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122).
Antoni Caimari, de la Fundació ACA, situada a Búger, vindrà a presentar l’antologia, que es trobarà també a la venda durant i en acar l’acte, i a explicar el projecte i el recital serà  presentat per Mireia Calafell, participant de l’any passat.
El recital comptarà amb una mostra de jove poesia catalana dels Països Catalans composta per Edgar Alemany, de Menorca, Marta Bertran Perelló, de Mallorca i Irene Solà, de Catalunya. Mireia Calafell i Maria Antònia Massanet també col·laboraran recitant alguns poemes.

Edgar Alemany (Es Castell, 1989).  Dos llibres publicats i descatalogats ja: Calidoscopi, 2007 i Funàmbuls de llum, 2009. En un volum compartit amb n’Enric Cassases i en Gerard Cisneros ha vist que hi ha el dau amb porta, 2012 (mentre un, al mateix llibret, parla A la raó i l’altre caça Bolets).  Desestudia violoncel i composició i ho deixa i ho agafa tot per anar de cap a les arts escèniques. Investiga, entrena i estudia mim i pallasso, també màgia, i a veure com això i els versos poden anar junts. D’aquí neixen els seus diversos projectes performatius: la cia. mildimitris, el Cogombre Perplex i els Marilyn Martínez i la compagnie doigt articulé. Programa el cicle de poesia Roca de Roc a l’Ateneu Rosa de Foc.


Marta Bertran PerellóMarta Bertran Perelló (Inca, 1983). Llicenciada en Periodisme i màster en direcció de màrqueting, és emprenedora amb l’agència de comunicació I love me. Va ser finalista dels Premis Vila de Lloseta 2008, que va guanyar el 2010 amb Metamorfosi de colors (Moll, 2010). El 2011 va ser compilada a “A luz nadadora: 9 poetas recentes de espressao catala”, de Joan Navarro, per a la revista Zunái i ha col·laborat amb la revista online Paper de vidre. Ha participat en el Festival de la Paraula a Lloseta de 2011, en el recital Rompre barrots del 2011 organitzat pel PEN, al Congrés de Joves Escriptors en Llengua Catalana de desembre 2012 i és una de les poetes que apareixen al documental Som elles (2012), d’Aina Riera. Escriu als blocs http://metamorfosidecolors.wordpress.com/ i http://octubrina.balearweb.net/
Irene Solà (Malla, 1990) és estudiant de Belles Arts i treballa a la biblioteca de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Va guanyar el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits del 2012 amb el recull Bèstia (Edicions Galerada, 2012) i va obtenir un accèssit al 21è premi Martí i Pol. També participa en projectes musicals i poètics com “Pell i paraula”, del grup Vicus i en fanzines com Vols russos.

dijous, 23 de maig del 2013

Nou taller de poesia a l'Aula de Escritores


Aquests rostres tan feliços pertanyen a la darrera fornada d'alumnes del taller de poesia de l'Aula de Escritores. Voleu formar part de la nova?

En aquesta ocasió es tractaran de 8 sessions de dues hores, tant teòriques com pràctiques, amb un recital de fi de curs on els poetes novells seran apadrinats per poetes amb trajectòria. 

Les classes seran tots els dimecres del 29 de maig al 17 de juliol, de 18h a 20h a l'Aula de Escritores (C/Sant Lluís, 6, de Gràcia).

El curs complet són 135 euros (matrícula inclosa) i també hi ha opció de fer-ho per blocs d'un mes per 65 euros + matrícula.


     PROGRAMA TALLER DE POESIA

  ·   1ª Sessió:   Reflexions introductòries

-          ¿Què és la poesia? ¿Què és un poema ¿Què és un/a poeta?
-          ¿D’on sorgeix el poema?
-          ¿Com escrivim?
-          Conèixer, crear, corregir
-          El compromís i la passió

  ·    2ª Sessió: Reptes formals I: la mètrica
-          Rima assonant, rima consonant, formes mètriques, rima lliure…
-          Art menor i Art major
-          Tipus d’estrofa més comunes
-          Prosa poètica i poemes narratius

  ·    3ª Sessió: Reptes formals II: les figures retòriques
-          Metàfora, al·legoria, ironia, anàfora, al·literació, metonímia, oxímoron...
-          Usos, exemples i execució de les principals figures retòriques

  ·   4ª Sessió: Temes de la poesia I: el amor
-          Muses i… ¿musots?
-          Desig, amor i desamor
-          Poesia eròtica i poesia amorosa
-          Estimar/escriure altrament

·         ·   5ª Sessió: Temes de la poesia II: la mort
-          L’elegia i la tematització de la mort
-          La mort como a metàfora de l’existència
-          Poetitzar l’experiència de la pròpia mort
-          Poesia i holocaust
-          Vitalisme vs. mort
-          Record i melangia

  ·    6º Sessió: Temes de la poesia III: la reflexió metapoètica
-          Recursivitat
-          Tautologies
-          La concepció del poema
-          El poema i l’acte d’escriure
-          Poètiques
-          Lírica i pensament

  ·   7ª Sessió: Hibridacions
-          Poesia visual
-          Videopoemes
-          Poesia musicada
-          Poesia fonètica
-          Spoken Word i Poetry Slam
-          Exemples de  poesia y oralitat

·         ·   8ª Sessió: Tècniques i pràctica del recitat
-          To, ritme i musicalitat
-          Tècniques i recursos
-          La performance poètica
-          Preparació del recital de fi de curs amb els poemes produïts pels alumnes

   A totes les sessions es faran exercicis pràctics a classe i també se'n donaran per fer a casa, que es revisaran en la següent sessió.

diumenge, 19 de maig del 2013

Arrenca La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca



Aquest proper dijous 23 de maig a les 20h arrenquem La Poeteca, el cicle de poesia del bar&arts  (Comte Borrell, La Createca122 de Barcelona), amb un recital del minicicle “Poesia amb accent…” que en aquesta ocasió estarà dedicada al País Valencià. Ens acompanyaran en aquesta estrena Vicent Almela, Àngel Gregori i Josep Lluís Roig i, de més a més, comptarem amb Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literatura 2011, com a convidada especial.
Per encetar el cicle com es mereix, comptarem amb un  micro obert al final de la sessió pels 5 primers que s’hi vulguin apuntar.
I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que ens oferiran la Sònia i el Julián, els nostres amfitrions de La Createca.
Vicent Almela
Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesiaVespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i aTibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).
angels gregori
Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes(Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obraHerències (Edicions 72, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).
Josep Lluís Roig
Josep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du nou llibres de poemes publicats des del 1990, l’últim dels quals és “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008). Acaba de guanyar l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que es publicarà el 2013 a Pagès. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, he publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.

Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és poeta i crítica literària. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.