Veniu AFAMATS dijous a La Poeteca perquè us donarem CONILL DE GÀBIA

Després de 15 dies de descans, La Poeteca torna amb més energies que mai de mà de LaBreu Edicions i de la seva col·lecció de poesia Alabatre, amb un recital-presentació dels poemaris Afamats, d’Ester Andorrà, iConill de Gàbia, d’Anna Ballbona. Atenció perquè, de més a més, el Julián, el cuiner de La Createca, farà tapetes de conill especialment per l’ocasió!

Presentació de Teresa la mòmia a La Poeteca

Com ja sabreu, el cicle de poesia La Poeteca (bar La Createca, Comte Borrell, 122) va tornar a obrir les seves portes amb un recital de "Poesia amb accent... sitgetà", amb Joan Duran, Vinyet Panyella i Cèlia Sànchez-Mústich, acompanyats pel músic Florenci Salesas. Va ser un espectacle de poesia i música extraordinari, un dels recitals més sorprenents i de major compenetració entre els participants que hem tingut ocasió de veure recentment.

Després d'una setmana d'aturada, reprenem avui La Poeteca amb una presentació de no menys nivell, ja que ens visitaran en Lluís Calvo i en David Caño per presentar-nos el seu darrer poemari, escrit a més a 4 mans: Teresa la mòmia (Pont del Petroli, 2013).

LLUÍS CALVO (Saragossa, 1963), ha publicat disset llibres de poesia, els últims dels quals Cent mil déus en un cau fosc (2008), Col·lisions (2009), Estiula (2011) i Teresa la mòmia (2013), aquest últim conjuntament amb David Caño. Té en premsa el llibre Llegat rebel. Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011). Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col·lectius i revistes. Ha publicat també tres novel·les. La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Lluís Calvo i David Caño. Foto de Carles Mercader.

DAVID CAÑO (Olot, 1980) és una veu urbana i dissident que ha dotat el català de tots els matisos i colors de la lluita. La seva veu combativa i emergent té, ben sovint, el lirisme dels revoltats i l’agror de la desfeta, bo i recollint el millor d’una herència que arrenca, com a mínim, de Papasseit i s’empelta en Maria Mercè Marçal i Brossa, sense oblidar l’empremta de la contracultura dels 60 i 70, amb referents com Pere Marcilla i els situacionistes (Guy Debord i Raoul Vaneigem). En els seus últims poemes s’hi observa també un gir estilístic que aconsegueix fer del poema un giny rodó, amb imatges tallants que reflecteixen un acrescut domini dels vectors formals. Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta;PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013); i actualment té un cinquè llibre a impremta. També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

Ha fet innombrables recitals en què destaca pel seu verb fluid i contundent i per la seva capacitat d’improvisació damunt dels escenaris. Ha col·laborat de manera habitual amb el cantant Cesk Freixas, en recitals en què es combina la poesia i la música, i amb el poeta Carles Rebassa. Cal destacar, també, la seva faceta de crític de cinema a la revista Benzina. Actualment viu a Barcelona.

I aquí un tastet poètic de Teresa la mòmia per anar obrint boca per aquesta nit:

902)

Invisible és el poema,

l’horda que ve de nit,

el poder ocult,

el curtcircuit.

Invisible és el nom,

la identitat, el lema.

Invisible el sotrac,

el virus, la irrupció.

Invisible tu.

Invisible jo.

I tot crema.

 

903)

Fugir del xuclador, del gran ull,

de l'excepció que confirma la regla.

És massa tard per repetir allò vell.

És absurd aquest manual de bones maneres.

Ja sé que alguna vegada 

he proposat de vorejar la legalitat,

però m'equivocava.

 

 

t)

L’home rega la gespa al migdia

i la caravana aparcada al davant

és grisa com un nummulit.

La tele sona, al fons,

i les nenes mengen calçots i carn magra.

La salsa els regalima, ventre avall.

Les amazones dansen.

I el cor d'algú s'atura,

de cop.

 

1095)

I així el desfici que retorna

per la ciutat condemnada.

Fluorescents, destrals,

ferreteries que amaguen

una clau anglesa que disserta

sobre castellers i platges.

Milers de gats lluents al mostrador.

El got de vi ranci a la bodega:

així ets tu, amor meu.

I el sol surt, però no escalfa.

Entrevista a Núvol

Maria Antònia Massanet: “La Poeteca pretén servir la poesia amb accent”

David Morlà. Barcelona. 

 

El proper dia 18 de juliol tindrà lloc l’acte de cloenda del cicle de poesia “La Poeteca” que s’ha dut a terme a Barcelona entre els mesos de maig i juliol. A l‘acte seran convidats a recitar tots els poetes que han participat en el cicle al llarg d’aquests mesos. La Poeteca és un cicle de poesia que pretén reunir i oferir al públic una selecció de la millor poesia contemporània en format oral compartint els vespres dels dijous entre copes i tapes en el si d’un espai nou, acollidor i fresc com és La Createca de Barcelona. El cicle ha tingut èxit i es pretén que a partir del curs vinent es reprengui l’activitat amb noves propostes, recitals i presentacions de llibres, tot al voltant de la poesia.

 

Maria Antònia Massanet

Maria Antònia Massanet, ànima del cicle i l’organitzadora de totes les activitats, ens explica com neix aquesta proposta i què s’ha dut a terme durant aquesta primera temporada del cicle.

Com neix la idea de La Poeteca?

Na Sònia Izquierdo, una antiga companya d’anglès, em va explicar un dia que estaven muntant un bar amb el seu company, en Julián Roche: La Createca, on tenien intenció de desenvolupar activitats culturals, i havia pensat en mi per a que hi fes alguna cosa de poesia. Vaig guanyar l’Art Jove de poesia de les Illes Balears del 2006 i des d’aleshores he anat participant en diverses antologies, recitals i cicles, com les Veus Paral·leles del 2011. Vam quedar un matí de finals de novembre per parlar-ne i li vaig dir que o bé podíem fer un recital-presentació d’el moll de l’os, una plaquette auto-editada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que acabàvem de treure, o també, si els hi venia de gust, els hi podia muntar un cicle de poesia. Em pensava que la meva proposta era agosarada però els hi va agradar la idea i la vam tirar endavant.

Jo sóc d’Artà, al nord-est de Mallorca, però amb 18 anys vaig venir aquí a estudiar i ara fa 6 anys que visc a Sant Cugat del Vallès. Sóc llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, tinc un màster en Estudis de Dones i Gènere, sóc professora de poesia a l’Aula de Escritores, estic fent una tesi sobre poetes catalanes contemporànies, de manera que he publicat diversos articles i ressenyes en llibres especialitzats i revistes com la Revista de Filología Románica de la Complutense o Caràcters. De més a més, seguia assíduament i des de feia anys l’escena de poesia a la ciutat i pensava que, amb tot plegat, tenia ja un cert bagatge que em permetria organitzar i moure un cicle de poesia.

La Createca

I a més de la Poeteca també coordines altres cicles de poesia.

De fet, jo vaig començar primer a fer recitals dramatitzats de poesia, música i dansa abans que a publicar, però a Mallorca, i a Barcelona em semblava més complicat trobar espais. Aquest any, però, a més de la La Createca també va sorgir la possibilitat de muntar activitats de literatura i música a l’Iroom. Espai Polivalent de Gràcia, on hi treballa la meva il·lustradora, Marijo Ribas, i on vam presentar la nostra plaquette al novembre, que va tenir tal èxit que la gent ens va començar a demanar l’espai per fer-hi coses. Així que ens hi vam posar. Com que La Createca va obrir les seves portes tres mesos més tard del previst, vam aprofitar també aquest espai per a realitzar-hi algunes activitats improrrogables del cicle, com ara el recital “Poesia amb accent… de dona”, que s’havia de fer necessàriament pel dia 8 de març, i on vaig poder reunir més de 20 poetes d’edats i trajectòries diverses, en un recital que aplegava tant poetes inèdites com d’altres més consolidades, i que va tenir molta repercussió a les xarxes gràcies al fantàstic cartell de na Marijo Ribas. Hi van assistir al voltant d’una vuitantena de persones. En paral·lel, a Mallorca, també he organitzat diversos recitals i presentacions de llibres i, amb n’Aina Riera, directora del documental Som elles(2012) sobre poetes mallorquines, estem editant una antologia de poetes mallorquines. El meu darrer projecte és el festival PoésArt, un festival de poesia que es durà a terme el 27 de juliol a Artà, el meu poble.

Ha tingut bona acollida La Poeteca?

Des del principi que vaig començar a donar a conèixer el projecte, encara embrionari, de La Poeteca, molts poetes i amics editors s’hi van mostrar entusiasmats. Això em va fer reflexionar sobre el fet que en els darrers anys han desaparegut molts espais on habitualment s’hi realitzaven activitats de poesia i que realment calia un nou cicle estable de poesia a la ciutat. I, de fet, molts incondicionals de l’Horiginal, el centre neuràlgic de la poesia recitada de Barcelona, i fins i tot en Ferran i na Núria, que són els que el porten, ja ens han visitat i en celebren la iniciativa.

La idea inicial és que el cicle fos quinzenal, però amb el retard que va sofrir l’obertura del local, el vam haver de passar a setmanal per tal de donar cabuda a totes les activitats que teníem programades des del novembre i, tot i així, encara se’ns ha fet petit, atès que hem hagut d’ajornar per la temporada que ve moltes activitats que ens han proposat en els darrers mesos, abans inclús de començar el cicle, que havia esdevingut popular fins i tot abans de començar. De fet, l`èxit a les xarxes socials ja n’és indicatiu: el perfil de Facebook de La Poeteca va fer més de 100 amics amb una hora i al cap de 20 i pocs dies el bloc ja sobrepassava les 1000 visites.

En què consisteix el cicle doncs?

El cicle té un doble objectiu: d’una banda acostar la poesia de zones perifèriques, sigui per causes geogràfiques, socials, etc., és a dir, la “poesia amb accent”, al públic barceloní; mentre que, de l’altre, vol servir de plataforma per a la presentació de llibres de poesia editats recentment. Valencià, ebrenc… són alguns dels accents que hem pogut sentir dins de la secció “Poesia amb accent…”, on s’ha comptat amb noms com els d’Àngels Gregori, Vicent Almela o Josep Lluís Roig i d’Andreu Subirats, Eduard Carmona, Joan Todó o Miquel Àngel Marín. Pel que fa als recitals-presentacions de poemaris hem tingut la presentació de Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete; de l’antologia Solstici d’Estiu (Fundació ACA, 2012); de La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012), de Teresa Colom; Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012), d’Elies Barberà; o de 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, per citar-ne alguns. I han passat poetes com Marta Pessarrodona –que va avenir-se a participar com a convidada especial el dia de la inauguració del cicle–, Lluís Calvo, Mireia Calafell o Edgar Alemany, entre d’altres.

Ricard Mirabete presenta ‘Radar’ a la Poeteca

El cicle es va inaugurar el dijous 23 de maig i tancarà aquesta temporada amb un recital de clausura el 18 de juliol, on seran convidats a recitar tots els poetes que hagin passat pel cicle, per acomiadar-lo fins al setembre.

Veieu l’entrevista al mitjà original: Núvol 

Doble presentació a LA POETECA: Medusa, d’Isabel Ortega, i Matèria Congènita i Tot lament és fang, de Maite Muns Cabot

El proper dijous 11 de juliol, a les 20h30, tindrem a La Poeteca, el cicle de Poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), una doble presentació de poemaris. Per una part, Isabel Ortega ens presentarà el seu darrer recull: Medusa; Maite Muns Cabot ho farà al seu torn amb els llibres Tot lament és fang i Matèria congènita, els seus dos pimers poemaris publicats en un doble pack per S·d Edicions.

Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) és llicenciada en Psicologia i en Filosofia. Treballa com a professora de Llengua catalana a l’ensenyament secundari. Va publicar la novel·la “Viatge d’anada” (Eumo 1994. Projecte Solaris).  En el marc del seminari Filosofia i gènere de la Universitat de Barcelona, va traduir alguns articles de Simone Weil aplegats sota el títol Escrits sobre la guerra (Bromera 1997) i ha escrit articles en monogràfics sobre la filòsofa francesa. En poesia, ha publicat Enfilall (Cossetània 2002) -XXII premi Comas i Maduell, Ciutat de Tarragona-, Runa plena (Arola 2004),  Nòmada (Cossetània 2009) i Medusa (Cossetània, 2013). Ha col·laborat en publicacions col·lectives i ha participat en diferents recitals poètics en grup i en solitari.

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i amb àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, tot just fa un any va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, l’Art de la Memòria, també dedicada a la tasca editorial.

LA POETECA: Presentació de 5cm (la cicatriu)

Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny.

Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i jo en faré  una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la meva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.

Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004),La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela(Homenatge a Chavela Vargas. 2012).

LA POETECA: Poesia amb accent... de l'Ebre

El proper dijous 20 de juny comptarem amb una nova cita del minicicle “Poesia amb accent…”, aquesta vegada dedicada als poetes ebrencs Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Andreu Subirats i Joan Todó.

Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

     Miquel Àngel Marín            Andreu Subirats

             Joan Todó                      Eduard Carmona

Aquest dijous a La Poeteca...

El proper dijous 13 de juny a les 20h30 comptarem a la Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122) amb una doble presentació: Elies Barberà vindrà a presentar-nos l’antologia Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012), mentre que Teresa Colom ho farà al seu torn amb La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). Els autors ens parlaran de l’obra i ens oferiran un recital a partir dels seus poemes.

Elies Barberà (Xàtiva, 1970) és un poeta i actor valencià. Llicenciat en Filosofia, després de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandonà l’ensenyament i marxà a Barcelona on estudià i es llicencià en Art Dramàtic. Com a narrador publicàQuaranta contes breus i un llarguíssim poema d’amor (2000), i com a poeta ha publicat Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2006), Aixàtiva, Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons. Com a actor, entre d’altres obres ha participat, en Phöebon i El Gran Paulo de Tadeus Calinca; Contes estigis o el cabaret dels mortsd’Albert Mestres i direcció d’Iban Beltran (2004); La torna de la torna (2005) direcció d’Albert Boadella; diverses produccions del col·lectiu ÀreaTangent; Un altre Wittgenstein, sisplau, text i direcció d’Albert Mestres (2009); Músiques de l’Holocaust, amb el Brossa Quartet de Corda; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana i direcció de Joan Castells (2009). Forma part de les companyies Teatre de l’Enjòlit i La Soga. La seva darrera obra és l’antologia Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012).

Teresa Colom. Poeta andorrana nascuda el desembre de 1973 a la Seu d’Urgell. Després de llicenciar-se en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. Durant més de vuit anys va treballar en una entitat financera. Després de guanyar l’any 2000 el Premi Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra i l’accèssit, el mateix any, al premi Grandalla convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, publicava el seu primer llibre Com mesos de Juny (Edicions del Diari d’Andorra, 2001). A finals del 2002 sortia el seu segon treball La temperatura d’uns llavis (Edicions del Diari d’Andorra). El 2004 deixava la feina de gestora de patrimonis en l’entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. El 2005 publicava Elegies del final conegut (Abadia Editors) nou elegies que reflexionen sobre com la vida i la mort encaixen en els vius. On tot és vidre (Pagès, 2009) va ser reconegut amb el Talent FNAC 2009. El seu últim llibre és La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). Ha estat articulista del Diari d’Andorra i ha participat en múltiples recitals i festivals de poesia tant a nivell nacional com internacional. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’anglès, alemany, castellà, finès, francès, italià i txec. El gener del 2010 estrenava, sota la direcció de Pere Planella, “32 Vidres” un muntatge poètico-teatral amb textos i interpretació de la pròpia autora. Foto de Carles Mercader.

LA POETECA: Recital-presentació de Solstici d'Estiu

Solstici d’estiu és una antologia de poesia jove dels Països Catalans que cada any organitza la Fundació ACA (Àrea de Creació Acústica) de Búger (Mallorca), la darrera edició de la qual es presentarà el proper dijous 6 de juny a les 20h30 a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122).

Antoni Caimari, de la Fundació ACA, situada a Búger, vindrà a presentar l’antologia, que es trobarà també a la venda durant i en acar l’acte, i a explicar el projecte i el recital serà  presentat per Mireia Calafell, participant de l’any passat.

El recital comptarà amb una mostra de jove poesia catalana dels Països Catalans composta per Edgar Alemany, de Menorca, Marta Bertran Perelló, de Mallorca i Irene Solà, de Catalunya. Mireia Calafell i Maria Antònia Massanet també col·laboraran recitant alguns poemes.

Edgar Alemany (Es Castell, 1989).  Dos llibres publicats i descatalogats ja: Calidoscopi, 2007 i Funàmbuls de llum, 2009. En un volum compartit amb n’Enric Cassases i en Gerard Cisneros ha vist que hi ha el dau amb porta, 2012 (mentre un, al mateix llibret, parla A la raó i l’altre caça Bolets).  Desestudia violoncel i composició i ho deixa i ho agafa tot per anar de cap a les arts escèniques. Investiga, entrena i estudia mim i pallasso, també màgia, i a veure com això i els versos poden anar junts. D’aquí neixen els seus diversos projectes performatius: la cia. mildimitris, el Cogombre Perplex i els Marilyn Martínez i la compagnie doigt articulé. Programa el cicle de poesia Roca de Roc a l’Ateneu Rosa de Foc.

Marta Bertran Perelló (Inca, 1983). Llicenciada en Periodisme i màster en direcció de màrqueting, és emprenedora amb l’agència de comunicació I love me. Va ser finalista dels Premis Vila de Lloseta 2008, que va guanyar el 2010 amb Metamorfosi de colors (Moll, 2010). El 2011 va ser compilada a “A luz nadadora: 9 poetas recentes de espressao catala”, de Joan Navarro, per a la revista Zunái i ha col·laborat amb la revista online Paper de vidre. Ha participat en el Festival de la Paraula a Lloseta de 2011, en el recital Rompre barrots del 2011 organitzat pel PEN, al Congrés de Joves Escriptors en Llengua Catalana de desembre 2012 i és una de les poetes que apareixen al documental Som elles (2012), d’Aina Riera. Escriu als blocs http://metamorfosidecolors.wordpress.com/ i http://octubrina.balearweb.net/

Irene Solà (Malla, 1990) és estudiant de Belles Arts i treballa a la biblioteca de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Va guanyar el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits del 2012 amb el recull Bèstia (Edicions Galerada, 2012) i va obtenir un accèssit al 21è premi Martí i Pol. També participa en projectes musicals i poètics com “Pell i paraula”, del grup Vicus i en fanzines com Vols russos.

LA POETECA: Recital-presentació de Radar, de Ricard Mirabete, amb Mireia Calafell i Lluís Calvo

El proper dijous 30 de maig comptarem amb la primera presentació de llibre a La Poeteca. Serà Radar(Témenos, 2012), de Ricard Mirabete i l’acompanyaran, en un recital-conversa a tres bandes, Mireia Calafell i Lluís Calvo.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Escriptor i crític literari que col·labora sovint en revistes culturals i catalanes com ara Poetari, Reduccions i el diari digital Núvol. Radar és el nou llibre de poesia que acaba de publicar. El pròleg de l’obra l’ha escrit Lluís Calvo i és tot un estudi sobre la seva poètica. Al final d’aquest recull poètic, hi ha un conjunt d’aforismes sobre la creació literària i l’art.

“Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert”. R.Mirabete, Radar

De l’autor de Radar ens diu David Madueño, a la ressenya que va publicar a  (nº Quarderns (nº 188,octubre 2012), que “tot i que fa anys que Ricard Mirabete construeix una obra poètica molt interessant, com en el cas de tants altres autors lírics, el seu nom no ha sobresortit d’entre d’altres companys de generació. El fet és que des del 1999, en què va publicar L’última ronda, en tretze anys només han aparegut quatre llibres de poesia a nom seu, fet que denota la cura i el treball que l’autor esmerça abans de donar per acabada una nova obra. Tanmateix, potser empès per la bona rebuda de Les ciutats ocasionals (2009) i el fet de comptar amb la fidelitat editora d’un segell petit (Témenos), tres anys després tenim a les nostres mans Radar, que manté alguns lligams amb el llibre anterior, però que també s’arrisca a anar més enllà. Les ciutats ocasionals ens mostrava un poeta preocupat per fer arribar al lector la seva experiència urbana a través d’un llenguatge molt personal, una ciutat viscuda des del jo poètic amb complicitats emocionals, socials, culturals… Radar segueix les mateixes coordenades, però aquest cop Barcelona és substituïda per Vic, “oberta i estesa”. Els escenaris, els topònims de la vila osonenca, hi són, però aquest no és un llibre de viatges, o si més no d’un sol viatge: aquí, els llocs esdevenen testimonis d’un deambular erràtic i fatídic del jo poètic, en un constant diàleg entre l’exterior que l’envolta i l’interior que el sacseja. La solitud, el desencís, el cansament traspuen a través de tot un seguit d’imatges que l’esquincen. El llenguatge és evocador, simbòlic, provoca un estranyament en el lector (la sintaxi, en ocasions tallada bruscament, juga a ocultar-nos sentits, a ombrejar-los) [...]“.

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos(Galerada, 2006) i Costures(Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Ha estat inclosa a les antologies Rebellie (Zirimiri Press, 2012, Holanda), Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda), Doce poetas catalanes contemporáneos(Editorial Espacio Hudson, 2011, Argentina), A luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil),Cançons de bressol (Edicions 62, 2011, Barcelona), El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009, Madrid) iPedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008).

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d’hores (Ell Mall, 1987),La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering(Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls),Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·isions(3i4, 2009). En el camp de l’assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l’obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d’autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d’altres. Ha publicat tres novel·les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera(Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l’Octubre-Vicent Andrés Estellés. El 2011 se li va atorbar el Premi de la Crítica Serra d'Or pel poemari Estiula (LaBreu, 2012). És també l’autor del pròleg que obre Radar, el poemari objecte de la presentació de dijous.

I atenció perquè canviem l’horari i a partir d’ara les activitats de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122 de Barcelona) començaran a les 20h30.

Arrenca La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca

Aquest proper dijous 23 de maig a les 20h arrenquem La Poeteca, el cicle de poesia del bar&arts  (Comte Borrell, La Createca122 de Barcelona), amb un recital del minicicle “Poesia amb accent…” que en aquesta ocasió estarà dedicada al País Valencià. Ens acompanyaran en aquesta estrena Vicent Almela, Àngel Gregori i Josep Lluís Roig i, de més a més, comptarem amb Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literatura 2011, com a convidada especial.

Per encetar el cicle com es mereix, comptarem amb un  micro obert al final de la sessió pels 5 primers que s’hi vulguin apuntar.

I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que ens oferiran la Sònia i el Julián, els nostres amfitrions de La Createca.

Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesiaVespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i aTibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).

Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes(Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obraHerències (Edicions 72, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).

Josep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du nou llibres de poemes publicats des del 1990, l’últim dels quals és “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008). Acaba de guanyar l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que es publicarà el 2013 a Pagès. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, he publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és poeta i crítica literària. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.