Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marijo Ribas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marijo Ribas. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de juliol del 2013

Àlbum recital-presentació el moll de l'os a La Poeteca

Algunes de les imatges del recital-presentació d’el moll de l’os:
foto (6)
Maria Antònia Massanet parla d’el moll de l’os.
foto (3)
Ricard Mirabete i David Madueño.
foto (4)
Marta Pérez Sierra i Eva Gutiérrez Pardina.
foto (5)

dilluns, 1 de juliol del 2013

Presentació d'el moll de l'os a La Poeteca

El proper dijous 4 de juliol a les 20h30 presentarem a La Poeteca el moll de l’os, la plaquette que vam fer amb na Marijo Ribas, ella a les il·lustracions i jo als versos i que tantes alegries ens ha donat des del novembre, quan la vam presentar per primera vegada a l'Iroom.
El format de la presentació serà el d’un recital coral per part d'11 poetes, que són també bona part dels amics i amigues que m'han acompanyat durant aquest cicle, que ha anat parell a la coorgantizació d'actes a l'Iroom i a l'inici de La Poeteca. Els poetes llegiran un poema del recull i dos de propis i al final jo en llegiré algun també.
Els autors que tan generosament s'han avingut a participar en l'acte són: Rosa Maria Arrazola, Mireia Companys,Toni Gassó, Eva Gutiérrez Pardina, David Madueño, Ricard Mirabete, Marta Pérez Sierra, Caterina Riba, Miquel Santaeulàlia, Ivan Torrens i Rosmarí Torrens.
Al final de l’acte es podran adquirir exemplars de la plaquette i des segur na Marijo estarà encantada de dedicar-vos-les amb il·lustracions personalitzades.
Fotos el moll de l'osPresentació el moll de l'os 2

dilluns, 3 de juny del 2013

Presentació el moll de l'os al Palau Alòs


Aquest rodolí bé valia una presentació! 

Aquest proper dissabte tindrem una nova ocasió de presentar el moll de l'os, una plaquette autoeditada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que estem movent des del novembre.

En Toni Gassó ens ha convidat a fer una presentació dins el cicle que organitza: Tens la paraula, i no m'he pogut estar de convidar uns quants amics poetes. Ells seran na Joana Abrines, en Vicent Almela, na Georgina Castillo i na Mireia Vidal-Conte, que llegiran poemes del recull i propis.

De més a més, comptarem amb l'acompanayament musical de la cantautora Srta. Martín, tot un luxe de cantant que també vam portar fa uns mesos a l'Iroom

Serà el proper dissabte 8 de juny a les 19h al Casal de Joves Palau Alòs (Sant Pere més Baix, 55).

En acabar l'acte hi haurà un refrigeri i alguna sorpresa dolça de la Poeta llaminera!




dilluns, 8 d’abril del 2013

Presentació dels poemaris Negre, sempre negra de David Casadellà i del nostre el moll de l'os a Vilafranca del Penedès





El proper dijous 11 d'abril, a les 19h presentarem els llibres Negre, sempre negra, de David Casadellà, i el moll de l'os, amb il·lustracions de Marijo Ribas i versos meus, a la biblioteca municipal de Vilafranca del Penedès, situada a la Plaça de l'Oli, al costat de l'ajuntament.

L'acte, organitzat i presentat pel poeta i editor vilafranquí Santi Borell, comptarà amb un recital per part dels autors i venda i signatures de llibres.

David Casadellà Llavià (Girona, 1969). Escriu de tot, des de quasi sempre: cançons, contes i alguna petita obra de teatre. El 2008, descobreix la revista i les nits poètiques de El Llop Ferotge per culpa de Roberto Bolaño. No és, però, fins dos anys més tard que El Llop Ferotge li publica quatre poemes en la seva darrera revista. Al 2011, apareix a l’Antologia de la frontera, editada per Santi Borrell (Editorial Serret). Des del 2010 experimenta amb totes les facetes de la poesia oral formant part del col·lectiu Teories de la Inspiració amb qui presenta els espectacles: “3x3”, “De tardors” i “Flors dels temps”, i amb qui organitza a Girona el festival Jardins de la Poesia, i les Alvarinho Nits durant el 2012.


Antoni Vidal ens diu en el pròleg a Negre, sempre negra que "un bon poema parteix de l’impuls, de la voluntat de dir alguna cosa, de la paraula donada. I aquest empordanès juganer i irreductible té coses a dir, i té com dir-les, i sap la manera d’explicar-les al públic i fer que aquest les entomi com una cosa pròpia".



Sobre el moll de l'os avui ens en diré alguna cosa més:


El moll de l’os és un poemari il·lustrat.

El moll de l’os és la unió dels versos de Maria Antònia Massanet i de les il·lustracions de Marijo Ribas.

El moll de l’os és el viatge d’un jo poètic que es va desfent de la carn del poema fins a arribar a l’ossada despullada.

El moll de l’os té 5 apartats, 40 pàgines i 16 il·lustracions.

El moll de l’os és un poemari-objecte artístic i  cada portada té un color diferent.

El moll de l’os és una aventura d’autoedició que volem compartir amb tu. 



Us ho perdreu? Ens veiem el dijous a Vilafranca!








dimecres, 20 de març del 2013

Presentació d'el moll de l'os a Artà, projecció del documental Som elles i recital




El proper diumenge tindrem una presentació d'el moll de l'os molt especial. Especial perquè serà al meu poble, envoltada de la meva gent i acompanyada per bones poetes i artistes.

El poeta i membre de l’OCB Miquel Mestre presentarà el meu poemari el moll de l’os, il·lustrat per Marijo Ribas, i juntament amb la ballarina Marga Llobera faren un breu recital dramatitzat de poemes del llibre. A continuació, és projectarà el documental de poetes mallorquines Som elles (2012) d’Aina Riera, que n’explicarà el procés de creació. L’acte conclourà amb un recital amb algunes de les poetes protagonistes com ara Marta Bertran, Àngels Cardona, Aina Ferrer, Maria Victòria Secall i Margalida Tous, que tindran un moment en memòria de Margalida Perelló en llegir poemes contra la violència de gènere.

Serà el diumenge 24 de març a les 17h30, a la sala d’actes del Teatre d’Artà.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Crònica de la presentació a Quars

A la fotografia, de Glòria Forteza-Rey, es poden veure, d’esquerra a dreta, a les poetes Joana Abrines, Maite Brazales i Tonina Canyelles, la directora Aina Riera, les poetes Aina Ferrer, Maria Antònia Massanet i Àngels Cardona, la ballarina d’Artà Marga Llobera i les poetes Maria Victòria Secall i Margalida Tous.

El passat divendres 8 de febrer a les 19h. va tenir lloc a la llibreria Quars de Palma (c/ Parellades, 12) la projecció del documental Som elles d’Aina Riera, la presentació del nostre poemari el moll de l’os i un recital col·lectiu per part de la majoria de poetes del documental, que va congregar una vuitantena de persones i diversos medis, com IB3 TV-notícies o el diari Ultima Hora.
L'acte, dividit en 3 parts, va constar, primerament, d’una presentació general a càrrec de Mercè Sastre, de la llibreria Quars, per després passar a la presentació del documental per part d’Aina Riera, fent especial menció a la gestació del documental quan estàvem les dues a París, i agraïnt-m'ho especialment -em vaig emocionar!-, així com a tot l’equip tècnic del mateix, compost per les càmeres Gemma Puri i Sandra Christiansen, el sonidista Juanro Campos i els músics Gori Matas i Pere Estelrich. El curtmetratge es va rodar en la seva major part a l’agroturisme Filicumis, de Lloseta, en el transcurs d’un cap de setmana, que va servir d’ocasió per conèixer-nos totes les poetes entre noltros, i aquest  dia ens vam poder retrobar i tornar a recitar plegades. La ballarina Marga Llobera -amb qui ja hem col·laborat en d'altres ocasions, com en el recital dramatitzat Paraula de dona (2007)- vicepresidenta de l’Associació de Dansa de les Illes Balears, aporta les imatges d’obertura i conclusió del documental.

 El documental Som elles planteja un viatge per la poesia de dones insular des de la triple perspectiva d’illa, el gènere i la reflexió metapoètica per tal de reflexionar sobre la situació de la dona en relació a la literatura i a la poesia. Des d’una òptica tan poètica com el mateix objecte que descriu, combinant les entrevistes individuals, el recital col·lectiu i els videopoemes de les 10 poetes protagonistes: Joana Abrines, Marta Bertran, Maite Brazales, Àngels Cardona, Tonina Canyelles, Aina Ferrer, Glòria Julià, Maria Antònia Massanet, Maria Victòria Secall, Margalida Tous i Antònia Vicens.

A continuació, a mi em va tocar presentar el poemari el moll de l’os, explicant-ne el recorregut i procés d’autopublicació que havíem dut a terme amb la il·lustradora i maquetadora del llibre, l’artista de Palma Marijo Ribas. El moll de l’os parteix d’una vivisecció del jo poètic, dividit en quatre seccions, del més superficial al més profund, que van de “l’esquinçada” a “la carn”, “l’os” i “el moll de l’os”, per acabar en “les despulles”. És un poemari despullat, sense títols, majúscules inicials ni punts finals, proposant una continuïtat ininterrompuda entre els poemes. El moll de l’os també està concebut com un poemari-objecte, per això cada portada té un color diferent i té un packaging particular, en anar dins un sobre de plàstic que conté també uns retalls de paper esquitxats de tinta vermella que al·ludeixen directament a uns versos del recull. Vaig comptar amb l’excepcional “amadrinament” de la major part de poetes presents, ja que cadascuna va llegir un poema del llibre que havien triat per l’ocasió.La veritat que va ser tot plegat molt emotiu, és molt estrany i compremetedor sentir recitar els teus poemes per veus tan experimentades i davant d'un auditori tan nombrós!


Per acabar l’acte, vam aprofitar per fer un petit recital col·lectiu, on Joana Abrines va llegir un poema escrit especialment a partir de l'experiència a Filicumis, durant el rodatge de Som elles. Margalida Tous va llegir uns poemes inèdits molt reveladors del gir que a pres la seva poesia recent. Amb la seva tendresa habitual, Aina Ferrer va recitar alguns dels poemes que ha seleccionat per l'antologia sobre poetes mallorquines que estem preparant amb n'Aina Riera. Na Maria Victòria Secall ens va regalar una lectura d'uns quants dels poemes del seu darrer llibre: Gramòfon de runes. Flors i performance van acompanyar la intervenció d'Àngels Cardona, amb uns poemes centrats en les dones i el gènere. Maite Brazales, amb els seus versos aspres i punyents, no va deixar gens indiferent l'auditori.

Per la meva banda, vaig recordar a Margalida Perelló, la darrera víctima mortal de violència de gènere del meu poble, Artà, que havia commocionat a tot el municipi la setmana anterior. Vaig llegir dos poemes del meu darrer recull inèdit, Carnari, escrits a partir de la traducció que vaig fer del poemari Love me tender de la poeta gallega Ana Romaní, publicada el 2011 a la revista Lectora, i que en breu compartiré aquí al bloc. L'acte va concloure amb el poema "Lucrècia B.", de Tonina Canyelles, que amb les rialles que va despertar en el públic va ser el colofó ideal per una vetlada inoblidable que tot l'equip de la llibreria Quars va cuidar i mimar fins al darrer detall.





dimecres, 30 de gener del 2013

Vetllada poètica a la Llibreria Quars de Palma



El proper divendres 8 de febrer, a les 19h tindrem una completa vetllada poètica a la Llibreria Quars de Palma:

-Projecció del documental sobre poetes mallorquines Som elles, d'Aina Riera.

-Presentació del poemari il·lustrat el moll de l'os, amb il·lustracions de Marijo Ribas i versos meus.

-Recital de les poetes: Joana Abrines, Maite Brazales, Tonina Canyelles, Àngels Cardona, Aina Ferrer, Maria Victòria Secall, Margalida Tous, Antònia Vicens i jo mateixa.

Serà una autèntica festassa!

I, per acabar-ho d'adobar, picadeta i copes per acabar la vetllada!

dijous, 17 de gener del 2013

Presentació de 5 cm, de Mireia Vidal-Conte, a l'Iroom

foto mireia 5 cm pam

Mireia Vidal-Conte ens presentarà el proper dissabte 19 de gener a les 20:00 h. el seu darrer poemari 5 cm (la cicatriu), editat a finals del 2012 per Curbet Edicions.

Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat els llibres: Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal),Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona) i Orlando natural (2010, laBreu). Ha traduït a Eugénia de Vasconcellos, Jordi Carrió i Briggite Oleschinki. Ha estat inclosa en diverses antologies i ha fet recitals arreu de Catalunya i a Madrid, Praga i La Havana. 

A la presentació hi participarà també Mireia Calafell, que va escriure un poema especialment per ser inclòs al 
volum, així com la poeta i investigadora Maria Antònia Massanet. Podrem veure també les pintures de Jorge Brotons elaborades a partir d’aquesta obra poètica. 

La vetllada es podrà acompanyar de begudes i delícies per picar del nostre servei de bar.

divendres, 28 de desembre del 2012

La primera ressenya d'el moll de l'os!

Ja tenim la primera ressenya d'el moll de l'os, quina il·lusió! I més encara perquè ve de l'Eva Gutiérrez Pardina, que l'ha publicat al seu bloc "La poma daurada":

http://lapomadaurada.blogspot.com.es/2012/12/el-moll-de-los-de-maria-antonia-massanet.html

Mai m'havien llegit tan bé, ha estat capaç de dotar el poemari d'una unitat i coherència que fins i tot a mi m'ha sorprés!

Aquí teniu la ressenya completa:


Una cabellera espessa, negra i rodona, jeu arrencada sobre una safata metàl·lica. A prop seu, els ulls el·líptics d’unes tisores quirúrgiques em miren, interrogants. Obro la porta d’urgències i se m’ofereix, obert en canal, un cos de dona. Amb ella aprenc que al principi no fou el verb, sinó la carn; després fou carn esquinçada i després os, el moll de l’os i, finalment, les despulles. Perquè si no obrim un cos, si no el furguem fins a les entranyes, ¿com sabrem si el líquid que li recorre les venes té la dolçor de la poma daurada o l’amargor de la taronja borda? Inútil provar d’esbrinar-ho amb els mots covards del raciocini. No, hem d’enfonsar-hi els dits en la carn viva i recol·locar tots els ossos / falanges, cartílags i muscles, fer una dissecció anàrquica i provar així d’omplir una mica el buit etern i insadollable, perquè

la carn vol carn

sense saber-ne res de l’eternitat.

Un cos rere l’altre

per tapar forats, clivelles i juntures

i tot i així no arribar-hi mai.

Contemplo aquest cos: és savi i ve de lluny. Li decora el llavi un accent de sal i de petxines, i a la sang d’ona trencada li ressona l’eco d’altres veus de dones, les germanes d'illa. Atàvic i nou alhora, dins seu encara cueja, salvatge, la nena que corria

amb els peus nus damunt les roques

xuclant el bessó de la pegellida

o llançada a la caça del cranc pelut

tot esquivant les onades de fons.

I més al fons encara, a tocar del moll de l’os, la carn retroba el llit d’infantesa, el cos de la mare. Arrapada als pits nutricis, li ressegueix amb els dits la pell fermentada d'experiències, el ventre que s’inflà, generós, per agombolar-la. Escindida, separada, desposseïda del cos matern, la carn de dona adulta udola d'enyorança gairebé incestuosa:

Em vas péixer

Per després abandonar-me en el món.

Però després d’haver-te tastat

Com vols que trobi plaer

En cap altra menja?

Àvida de llum

Com vols que no et retregui

Haver-me llançat a l’obscuritat

Obligada a ser l’altre, repudiada de tu.

Enyorada de la melosa indulgència del ventre matern, en l’atordiment de l’amor desitja esdevenir, fins i tot, embrió. Com un peix abissal, explora el fons espès dels orígens, i llisca sobre altres cossos tot performant el ritus atàvic dins la cova moderna:

amb l’íntima ànsia d’exploració del món

jugàvem a conèixer totes les fosques

agitar-nos dins totes les notes

alenar fort i boquejar

xuclant cada exhalació dels sentits.

Deixant-nos acariciar pel màxim

nombre de cossos

en el ball o en la lluita

sobre la pista, el llit o la platja.

 
Cos estèril i rebel, la Lluna vengativa el lliga al seu cicle i li exigeix, puntual, el pagament del preu fixat des de l’inici del temps per castigar la gosadia:

i res esmorteeix les martellades

que usa el meu cos per anunciar-me

(…)

que puc jugar a subvertir els gèneres

intercanviant parelles fets o maneres

però que cada mes un rellotge de sang

tenyirà els meus dies de roig

i les seves agulles se’m clavaran

fins a fer-me recargolar de dolor

                                 
Però mentre la Lluna sigui nova i les manetes del rellotge no marquin encara l’hora del dolor, la carn lliure serà cos roent de femella que exigeix el seu dret al plaer, a extenuar-se els pulmons fins (gairebé) tocar fons. Perquè aquest cos, que

no pot jugar a ser ni dur ni que vulgui,

sap però fer-se estremir a voluntat.

Castradora, insaciable, aquesta carn de dona defuig la testosterona que embruta els llençols, i maleeix l’examant maldestre -ara alumne avantatjat en l’esponerós cunnilingus- per vendre ben barata la saviesa que ha adquirit gràcies al seu mestratge

en classes particulars

a domicilis aliens

a preu de cost

tan fàcilment.

Després de la rauxa, però, calmada la pròpia natura irada, aquesta carn esdevindrà bèstia domesticada i, melosa, pregarà a l'amant que esdevingui per a ella cordó umbilical, pes

amb què ancorar-me al món

i trobar un indret

on fornir la meva casa.

Caldrà anar amb compte, però, que aquesta àncora no esdevingui res més que pes, llast de culpa i remordiments, pors i angoixa. Perquè aquest cos esdevé dual, de vegades. La carn que vol riure, menjar i fer l’amor hostatja dins seu una altra que, a voltes, s’hi sent estranya i el rebutja. És un tens equilibri amb el qual, fa temps -recorda- s’atreví a jugar. Però el preu és alt. Sempre, alenant a la pell eriçada del clatell, hi són l’altra i la seva por. L’obedient que ha après a no sortir-se mai de la ruta marcada. La veu frágil que adverteix sempre, pesarosa: vés amb compte, funambulista emocional; perdràs peu i t’estavellaràs. Perdre l’equilibri espanta. I volar. S’eleva el cos, però l’altra, l'ombra fosca, lletja i vella, sap mostrar-te amb la mà, desgranada, sorneguera (…) l’àncora que encara et subjecta.

Els cossos són lleugers; pesen els somnis, i cal fer roba còmoda i ampla perquè hi càpiguen tots, roba cosida amb fils de versos que, com el teler de Penèlope, una mà cus i descús constantment.

Deixo enrere les poques despulles que resten, netes de sang, sobre la safata metàl·lica. Se m’ha ofert un cos i l’he traspassat fins a les entranyes. Ell no volia altra cosa i ara jo ja no puc tornar a ser la que era; no després d’haver-hi enfonsat els dits fins trobar-li, al moll de l’os, el gust saborós de la poma daurada.

El moll de l’os (2012) és un poemari artesanal i autoeditat de Maria-Antònia Massanet, amb dibuixos de MarijJo Ribas. Es presentà a l'IRoom Espai Polivalent de Barcelona, apadrinat per Joana Abrines, Marta Bertran Perelló i Mireia Vidal-Conte.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Recital al cicle Hipermetropoesia de Tarragona

                            
                           Foto del Cafè Metropol de Tarragona. Del seu perfil a Facebook.

Aquest dimecres 19, a les 20h, la Marijo i jo estarem a Tarragona, a Hipermetropia, cicle de poesia del Cafè Metropol, presentatnt el moll de l'os. Tindrem projeccions, poesia i moltes sorpreses i, aquells que encara no el tinguin, podran aprofitar per comprar el seu exemplar d'el moll de l'os. Ens veiem allà!

divendres, 7 de desembre del 2012

Moments il·lustres d'El moll de l'os

Amb 95 exemplars en circulació, el moll de l'os j aha acumulat alguns moments il·lustres:


El moll de l'os sent llegit pel poeta i editor Marc Romera i observat amb atenció per Fèlix Pons. Foto gentilesa d'Isabel Sucunza.
                                                    

                             
El moll de l'os anant de passeig per Barcelona amb la TMB. Foto gentilesa de Cristian Montesinos.


El moll de l'os també ha arribat a Pròleg, la llibreria de les dones, al c/ Sant Pere més Alt, nº 46, de Barcelona, al costat del Palau de la Música Catalana. On ocupa un lloc privilegiat de la secció de poesia.

divendres, 23 de novembre del 2012

Presentació el moll de l'os!


Per fi, després de tants anys, múltiples reescriptures, intents frustrats de publicació amb editorials que fan fallida i una actualització final que ha suposat una dràstica poda, veu la llum el moll de l'os, un poemari meu il·lutrat per la meva estimada MariJo Ribas, de qui ja heu pogut veure algunes imatges en aquest bloc. El resultat final em deixa satisfeta, que ja és quelcom ben estrany! I és que es tracta d'un tot coherent, una vivissecció oberta a la matèria poètica sàviament il·lustrada amb imatges que fan una simbiosi perfecta amb el text i amb un detallista packaging i que tant na Marijo com jo ens morim de ganes de compartir amb tots i totes vosaltres!

I, precisament, en tindrem una primera ocasió demà dissabte, de 20h a 22h, a l'espai polivalent Iroom de Gràcia (c/ Topazi, 21), on en farem una presentació emmarcada en una vetllada poètica que és un autèntic luxe:

-Començarem amb la projecció del documental sobre poetes mallorquines Som elles, d'Aina Rierra, una autèntica perla visual sobre poesia insular d'autoria femenina.

-Seguriem amb la presentació del poemari a càrrec de MariJo Ribas i jo mateixa, acompanyades per les veus de les també poetes mallorquines i també participants al curtmetratge d'Aina Riera, Joana Abrines i Marta Bertran. I, de més a més, comptarem amb la col·laboració especial de la reconeguda poeta Mireia Vidal-Conte, que ha publicat nombrosos poemaris i ha guanyat premis tan pretigiosos com el Recvll o el Maria-Mercè Marçal.

-I, per acabar,tindrem el clímax de la festa: un recital amb totes les poetes participants!

Ah, i durant tot l'acte i haurà servei de bar amb copes, panades, coca de trempó i cupcakes!

Us hi esperem!!!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

retrat



na Marijo Ribas m'ha fet aquest preciós retrat en aquarel·la com a imatge per a la nostra publicació conjunta "el moll de l'os/ el tuétano" que veurà la llum imminentment a la nova editorial online Amphibia. Na Marijo cada dia es supera més a ella mateixa: és una artista genial i orginilassíma