Vaig un poc endarrerida en les actualitzacions del blog però, tot i que ja hagin passat dies, no volia deixar de compartir les ressenyes a Núvol dels actes de la Setmana del Llibre en català en què vaig participar perquè realment em van fer realment il·lusió.
La primera, del recital de l'antologia Donzelles de l'any 2000, el signa Griselda Oliver i fa una descripció detallada de la lectura col·lectiva que vam fer el dissabte 7 de setembre a la plaça de la catedral de Barcelona. Em fa especial il·lusió perquè fa referència al duet que vam fer amb la Mireia Vidal-Conte, que haurem de repetir aviat perquè vam gaudir enormement d'anomenar noms i conjurar cictrius plegades, tot i els límits de temps del recital.
La segona és d'en Carles Morell i relata el recital "Rompre barrots", on vam participar convidats per en Pau Vadell en nom del PEN. Va suposar tot un repte perquè no només llegíem textos d'escriptors que havien estat perseguits, de més a més compartíem escenari amb ells i en una situació així la lectura es fa encara més difícil, ja que és inevitable sentir-se fora de lloc i fins i tot desautorizada, a l'hora de recitar uns textos que relaten unes vivències que tu has tingut la sort de no viure. I, de més a més, jo, sí, jo, vaig cantar! En el meu text, un fragment d'una novel·la d'Alicia Partnoy, un home que està sent torturat es canta la cançó infantil que sempre li cantava a la seva filla i que li feia passar la por i adormir-se per veure si ell també ho pot aconseguir. Vaig posar-li una melodia i em vaig atrevir a fer-ho perquè creia que calia i... bé sembla que va agradar :)
Ah! I vaig poder conèixer a la Maria Barbal!
Recital de Donzelles
L’avinguda de la Catedral es vesteix de llibres durant les primeres setmanes de setembre. Com si d’un microcosmos lletraferit es tractés, les editorials emplenen la Setmana del Llibre en Català amb catàlegs, activitats i novetats. El lector es converteix en espectador, l’espectador en partícip. La vetllada és amanida amb un farcit de propostes aptes per a tots els gustos: itineraris literaris per als aventurers, hores gastronòmiques per als llaminers, recitals poètics per a tothom qui vulgui. I entre totes aquestes activitats, Les donzelles de l’any 2000 van oferir poesia al seu públic.
Noèlia Díaz al recital Donzelles de l'any 2000 a la Setmana del LLibre | Foto Griselda Oliver
Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013) és una antologia poètica formada per un grup d’autores nascudes durant la dècada dels anys setanta. Es reivindiquen no només com a poetes, sinó també com a filles del territori de parla catalana. La seva poesia s’emmarca en el panorama poètic i femení de la llengua catalana contemporània. Van ser batejades així en honor al fragment escrit per Maria Antònia Salvà (1869 – 1958), que diu:
«A les donzelles de l’any dos mil.
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon amor s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.»
Darrere d’aquest nom s’amaguen, en total, vint-i-set poetesses, comptant les compiladores del recull, Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig. D’entre totes elles, van participar al recital de poesia de la Setmana: Teresa Bosch, Jessica Pujol, Mireia Companys, Montserrat Costas, Sònia Moll, Mª Antònia Massanet, Mireia Vidal-conte, Christelle Enguix, Sílvia Bel, Teresa Colom, Xènia Dyakonova i Laura Dalmau. Qualsevol transeünt que passés en aquells moments per la Plaça del Llibre tenia l’oportunitat de poder-les escoltar.
El recital, doncs, va tenir com a eix principal ressaltar el paper de la dona en la producció poètica catalana actual. Així ho insinuava Raquel Estrada: la poesia va més enllà de les meres conviccions de gèneres i posa l’accent en les circumstàncies i en les preocupacions de l’individu. I per demostrar-ho, va llegir poemes de Montserrat Abelló o de Sílvia Bel, de qui va destacar composicions com Ull de Beirut o 11M al Japó, de la mateixa manera que Christelle Enguix recitava un poema dedicat als incendis al País Valencià. Totes aquestes composicions posaven de manifest l’implicació de la dona en l’statu quo de la societat.
La lectura anava prenent un to més íntim. Entre els versos que ressonaven a la Plaça del Llibre el joprenia força. Com afirmava Noèlia, de les emocions quotidianes neix la creació, i d’aquesta, l’escriptura. Per exemple, Teresa Colom i Christelle Enguix versejaven poemes dedicats a familiars i amics difunts. O, d’altra banda, Sònia Moll ens entendria amb un poema sobre la mort, una discreta denúncia: «no vull saber de quin color és la mort que em toca plorar avui».
Noèlia Díaz | Foto Griselda Oliver
Altres poetes ens delectaven amb alguna composició més lleugera i irònica, fins i tot amb alguna prosa poètica. Sílvia Bel encetava la seva actuació amb un poema dedicats als seus records d’infància, a la nina de plàstic, mentre Montserrat Costas feia una breu però detallada descripció d’un segon, una aguda reflexió sobre la fugacitat del temps. D’altra banda, Mireia Vidal-Conte i Mª Antònia Massanet van sorprendre amb el seu duet -Massanet havia pres com a epígrafs alguns poemes de la seva companya i els va semblar que l’ocasió ho requeria- en què les autores van recitar composicions com Anomena’m nom o Cinc centímetres, en honor a la cicatriu de Vidal-Conte.
La lectura d’aquests poemes no només serveix per endinsar-se en el món de cada poeta, sinó que ajuda a comprendre i a encaixar en la nostra realitat actual les peces que conformen la concepció de cada poetessa. Sens dubte, una miscel·lània d’emocions que va més enllà de les meres qüestions de gènere.
Noèlia Díaz al recital Donzelles de l'any 2000 a la Setmana del LLibre | Foto Griselda Oliver
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon amor s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.»
Noèlia Díaz | Foto Griselda Oliver
El PEN, amb els escriptors empresonats i perseguits
/ 12.09.2013
El passat dimarts dia 10 de setembre el PEN Català va celebrar, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, l’acte “Rompre barrots, recital per la llibertat”, un esdeveniment reivindicatiu en solidaritat amb els escriptors perseguits i a favor de la llibertat d’expressió.
Maria Antònia Massanet llegeix durant l'acte del PEN a La Setmana
L’acte va tenir lloc davant de la Catedral a dos quarts de nou del vespre, al costat de la tradicional gàbia del PEN, metàfora de l’opressió i lloc on es duen a terme també les activitats del Dia de l’Escriptor Empresonat. La gàbia, plena de frases sobre la llibertat d’expressió, hi serà fins el dia 15, dia en què finalitzen les activitats programades per a la Setmana del Llibre en Català.
Pau Vadell va ser el presentador i encarregat de guiar l’acte, que va començar amb Maria Barbal: Barbal va llegir un text de Breyten Breytenbach, ‘Estacions i tempestats’, amb traducció de Xavier Renau, i el poema ‘Crònica’, de Joan Colomines (dins Autoretrat, Ed. Proa, 1975); ‘Trencaclosques’, d’Alicia Partnoy, del llibre The little school (1986), traducció de Dolors Udina, va ser llegit per Maria Antònia Massanet; un servidor va llegir ‘Castells i banquets’, de Vladimir Bukovsky: To Build a Castle: My Life as a Dissenter, 1978. Els escriptors Salem Zenia, Basem al-Nabriss i Kaissa Ould Braham van llegir poemes propis en llengua àrab, primer, i en les corresponents traduccions al català, tot seguit.
L’esdeveniment va ser un èxit. Un recital variat, de poesia i de prosa, dinàmic, a diverses veus i registres, amb confluència de llengües. Amb les cadires plenes, el missatge va poder arribar al públic de manera clara, amb exemples d’adaptació a casa nostra i una crida a extrapolar aquest procés de solidarització també al món.
Aprofitem per recordar dues coses. Que durant la Setmana el PEN també ha organitzat l’exposició “Veus silenciades, veus rescatades”, una mostra itinerant de quinze casos d’escriptors perseguits, i que el Comitè d’Escriptors Empresonats organitza, com cada any, el 15 de novembre, el Dia de l’Escriptor Empresonat, i hi haurà diversos actes arreu del territori. Us hi esperem.
Que els llibres surtin de la gàbia!
Maria Antònia Massanet llegeix durant l'acte del PEN a La Setmana
.JPG)