Rosats residus

aquest ou que et cova l’aixella dreta
se’ns ha aferrat un poc a tots
el sentim créixer amb el pas dels dies
bategant com un cor fals i trampós

marcant ritmes irats i cruents
que ens omplen els ulls de llet
les passes d’ombres
i l’esquena de mitges llunes
i ens fan ennuegar el cava d’aquestes festes
i esllanguir-nos com si fos corema
perpètuament instal·lats
davant una rica taula parada
contemplant com es podreixen
les viandes que ja no tocarem.

Qui l'esclatés hi veuria

els rosats residus

de les vísceres

dels nostres desitjos

Els meus dies de roig

imatge extreta de www.mujerymas.wordpress.com

la tarda s’escola llefiscosa i pesant
com els ovaris que m’oprimeixen les carns
contra el greix d’aquesta panxa immensa
tantes postes de sol tants d’emboltoris de lípids
i res esmorteeix les martellades
que usa el meu cos per anunciar-me
que no m’oblidi: que puc no portar mai talons
ni maquillar-me, ni depilar-me, ni tenyir-me els cabells
que puc ocultar les meves corbes o hipertrofiar-les
a base de xocoplata belga i donuts i llargues migdiades
que pot desagradar-me la cuina l’ordre la neteja

que puc jugar inútilment a subvertir els gèneres
però que cada mes un rellotge de sang
tenyirà els meus dies de roig
i les seves agulles se’m clavaran
fins a fer-me recargolar de dolor