Tot i que ja en faci dies, uns quants materials per rememorar l'homenatge a Rosselló -Pòrcel i Villangómez, un èxit de públic i de participació, que ens va deixar grans moments pel record i en el que va ser tot un goig participar-hi:
El vídeo que en va passar BTV a les notícies, na Joana Abrines i jo hi sortim un momentet i em va fer molta il·lusió!
Vídeo de BTV

El Centre Artesà Tradicionarius,
al cor de Gràcia, a
Barcelona, quedà petit ahir vespre per a l'homenatge popular a Bartomeu
Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez en un recital poeticomusical que integrà
memòria i reivindicació amb el fil conductor de l'obra d'ambdós poetes.
Dues reclamacions concretes i reiterades
en l'actualitat mediàtica es feren presents amb força al llarg de les lectures:
la "revolta" de les aules balears -definida així per Irene Jaume, del grup de
suport a la vaga promoguda per l'Assemblea de Docents, que va participar en
l'acte- i l'oposició a les prospeccions petrolíferes al golf de València, prop
de les Pitiüses -la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, també pujà a l'escenari.
Aquest va ser també un dels arguments del sermó de s'Homo des Senalló, l'alter
ego de l'actor formenterer Miquel Costa, que repartí estopa
en un estil que ja l'ha duit que li "facin la creu" a alguns espais
del país. Amb el senalló a l'espatlla, la boina, els calçons per damunt la
cintura i encorbatat -la transformació es materialitza després que l'actor es
prengui una copa de conyac-, repassà les procedències de la concurrència:
eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins, valencians i catalans,
"estau massa a prop per no tenir-hi res a veure" i els va fer befa
perquè viuen "en uns països que no existeixen". La reivindicació dels
vincles entre els Països Catalans amarà tot l'acte.
Biel Majoral recità Una rosa als versos, de Rosselló-Pòrcel,
un poema que el va dur a "cercar la rosa perduda" del mallorquí per
trobar-la en La rosa de paper, del valencià Vicent Andrés Estellés,
que després cantà. Majoral explicà que, en cercar el poema del mallorquí per
llegir-lo en aquest homenatge, trobà, dins del llibre, un bitllet de tren
-Barcelona-Cornellà- dels anys 70, i "s'emocionà en pensar que aleshores
ja llegia Rosselló-Pòrcel" als seus alumnes. Digué que ara hi guardarà, en
aquest mateix poemari, el bitllet de metro amb què viatjar ahir, "per
tornar a emocionar-me en trobar-lo d'aquí a cent anys".
La política del govern central respecte de la llengua i la cultura
catalanes fou també el leit-motivde la prèvia del cantautor Feliu
Ventura. El de Xàtiva es va lamentar que "una de les conseqüències del
procés (independentista a Catalunya) que fa una part del nostre país és que qui
anem a 'pillar' som els valencians". Ventura cantà Cançó pensarosa,
de Villangómez. Precisament uns dels versos més celebrats de l'eivissenc -voler
l'impossible ens cal / i no, que mori el desig, Cançó de vesprada,
llegida durant l'acte per Sebastià Bennasar- van servir al també poeta Carles
Rebassa per introduir la reivindicació nacional després d'haver pujat a
l'escenari exhibint la camiseta verda de suport a la vaga docent.
La gala, presentada per l'escriptora, periodista i col·laboradora de
l'ARABalears Llucia Ramis i el músic i agitador cultural Martí Sales, reuní
artistes de diverses generacions i de tot l'àmbit cultural català en allò que
Taverners -que musicaren A Mallorca durant la Guerra Civil, de
Rosselló-Pòrcel- definiren com un "acte imprescindible de dignitat
nacional". Des d'Isidor Marí fins a Pau Alabajos, passant per Projecte
Mut, Jordi Montáñez, Quin Delibat i Meritxell Gené pel que fa a la música. I de
Maria Antònia Massanet i Joana Abrines a Joan Alfons Marí, Biel Mesquida i
Xavier Abraham si parlam de les veus poètiques. Tancaren Ebri Knight,
eivissencs, reivindicant la terra i animant els assistents a signar contra les
prospeccions petrolíferes prop de les Pitiüses. Ramis i Sales van reblar el
clau de la vetllada reivindicant l'actitud "vitalista i resistent" de
Villangómez i Rosselló-Pòrcel, dues veus "sense les quals no s'entén la
poesia catalana d'abans de la guerra ni la de després". La conclusió? La
literatura catalana "no es pot entendre sense les aportacions fetes des de
les Illes Balears i Pitiüses: poques vegades un territori insular, crioll, i
petit, ha aportat tant la matriu de la seva cultura".
I algunes de les imatges de la vetllada:
Jordi i Biel Majoral
Carles Rebassa
Sebastià Bennàssar
Joana Gomila
Joana Abrines i jo mateixa.
Totes les fotos són de na Gemma Boadas.
S'han de donar les gràcies a Illencs pel Català i a l'Espai Mallorca per l'empemta a l'hora de dur a terme l'acte i per l'impecable organització!