
Dues dones abraçades (1915), Egon Schiele
La pell, els teus dits, un contorn
Mireia Calafell
la pell, els teus dits, un contorn
el llenç, els llapis i el traç.
Esimar-te és acceptar
l'infinit de l'esbós
Dues dones abraçades (1915), Egon Schiele
La pell, els teus dits, un contorn
Mireia Calafell
la pell, els teus dits, un contorn
el llenç, els llapis i el traç.
Esimar-te és acceptar
l'infinit de l'esbós
Lo que sobra eres tú
Rogelio López de Cuenca
somio que allò que de mi sobra
ja no sobra
que allò que de mi sobra
sóc jo.
I somio reconciliar-me
amb el gruix de quilos
que habito de més
i que em fa saber
de la flexibilitat de l’existència:
36-38-40-42...
Que les talles com els anys
siguin elàstiques i generoses
i vagin deixant la seva petja
fent regal d’experiències
però també de faldilles
que ja no entren.
I somio que allò que no sobra
sóc jo
"Retrat de Marjorie Ferry" (1932), de Tamara de Lempicka
Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
Felícia Fuster
aquell que em va fixar damunt el ossos
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me
em va vestir
se li va oblidar advertir
el perill dels accessoris:
les vestidures poden ser perilloses
les joies, indiscretes
i un seductor maquillatge
una velada amenaça.
Però el pitjor va ser l’oblit
de que tot i vestida
amb una altra pell
tindria boca i veu
i que la meva revolta
passaria per parir amb dolor
nous mots que originessin
el sisme de tot un pensament
camuflats sota els designis
de la moda vigent