divendres

és divendres i a aquestes alçades ja està clar que tampoc em donen el premi de poesia que es falla diumenge. Ja he perdut el compte de a quants m'hi he presentat. Ja sé que dir això no és gaire elegant, que seria molt més poètic dir que escric per mi mateixa i que no m'importen el reconeixement ni els mèrits. La veritat, però, és que jo vull publicar i vull ser llegida: jo escric per un/a lector/a, escric pensant que alguns versos meus poden agradar tant a algú com a mi escriure'ls i que aquesta persona s'hi pot sentir identificada, s'hi pot trobar i li poden servir per alguna cosa. Crec en el canal comunicatiu, per això és frustrant veure que els teus poemes no arriben a escampar-se i a crèixer arreu. Per això tinc un bloc, tot i que tingui tants pocs seguidors i comentaris. Sort de tu, Maria, i de tu, mq, i sort d'Amphibia, l'editorial online que en breu em publicarà el moll de l'os.
Tot i que per mirar de concentrar-me més en el que de veritat importa he suprimit els seguidors i el comptador de visites. De manera que si us voleu comunicar amb mi escriviu-me un comentari. Si no jo seguiré imaginant-me a aquest/a lector/a ideal, sense pressions de números ni estadístiques.
Una forta aferrada,
mA

retrat

na Marijo Ribas m'ha fet aquest preciós retrat en aquarel·la com a imatge per a la nostra publicació conjunta "el moll de l'os/ el tuétano" que veurà la llum imminentment a la nova editorial online Amphibia. Na Marijo cada dia es supera més a ella mateixa: és una artista genial i orginilassíma