Ressenya de batec a Núvol!

En Ricard Mirabete ha llegit així de bé el meu poemari batec pel digital cultural Núvol:

Batec amb cos de lletra femení

Ricard Mirabete. Barcelona.

 

/ 26.04.2014

Curbet Edicions acaba de publicar batec de Maria-Antònia Massanet (Artà, 1980), que és un poemari en el qual la poeta i crítica literària assumeix els discursos del cos i els enllaça amb el bategar líric de qui se sap cos i escriu a frec de pell. La presentació del poemari és dilluns 28 d’abril a les 19:30h a la lliberia La Impossible (carrer Provença, 232) de Barcelona. Presentarà el llibre Ricard Mirabete i hi intervindran, a més de l’autora, els poetes Josep-Ramon Bach, Mireia Companys i Sònia Moll.

Maria Antònia Massanet | Laura Bernis

De l’acció de bategar en som conscients des de ben aviat. El cor batega i nosaltres som un cos preparat per a desitjar, segons les tesis de Gilles Deleuze. L’entramat conceptual a l’entorn dels discursos del cos parteix del pensament contemporani i es posen de manifest -i queden objectivats- en un grau molt elevat, en un seguit d’obres de la nostra tradició literària. El pòsit conceptual i filosòfic del llibre de la poeta i crítica literària Maria-Antònia Massanet el podem situar des del racionalisme cartesià –passant per Spinoza i el vitalisme de Nietzsche- fins a pensadors com l’esmentat Deleuze o Jean-François Lyotard. Aquest context filosòfic en el qual hi inserim la poesia de Massanet respon a l’obligació de tot crític literari d’anar més enllà d’una mera lectura impressionista o subjectivista dels versos de cadascun dels poemes.

Un dels propòsits de la nostra poeta mallorquina és el de transformar aquests referents i abocar-hi entre els versos els batecs conceptuals que poden estructurar o bé emmarcar el discurs líric. És un llibre de poesia i, per tant, el que hi sabrem veure i llegir és l’expressió lírica d’una veu poètica que parla des de l’experiència encarnada en si mateixa. És determinant adonar-se que la recerca de la pròpia identitat és allò que motiva els poemes i que esdevé alhora una prova de l’alteritat possible i objectiva. El poemari consta de 35 poemes dividits en nou seccions breus de poemes intensos que provoquen el gestos, el moviments interns i externs del cos, la corporeïtat de les emocions i l’expressió muda dels nostres òrgans.

El pròleg de Lluïsa Julià ens serveix per endinsar-nos en l’obra sabent que la poeta planteja una dialèctica sense concessions amb el propi cos i que la marca de gènere en la seva poesia és una forma d’identitat de la seva poètica. També cal remarcar com l’epíleg que signa Meri Torras ens permet acostar-nos a batec com si llegíssim una mena d’autografia corporal, un relat des de l’alteritat encarnada. Ambdós textos són un enriquiment per tal d’acostar-nos tots plegats als discursos del cos i a les seves línies conceptuals. Massanet és junt amb moltes poetes catalanes contemporànies una veu lírica que malda per explicar-se a si mateixa escoltant les marques i viaranys del cos. L’interès cap al cos no duu necessàriament cap al materialisme però sí cap a la consideració de la matèria com a origen o deu de la vida. El cos és natura i la natura empeny sempre endavant. Per aquesta raó convé esmentar la citació inicial de Baruch Spinoza: “Ningú, fins ara, ha determinat el que pot un cos”. Com a matèria que és, el cos viu sempre està en procés d’esdevenir o de transformació constant.

El poemari desenvolupa un seguit de continuïtats líriques que han caracteritzat la poesia de Massanet. El 2012 publicà el moll de l’os, que és una plaquette de la qual en recupera un parell de poemes per formar part de batec. El concepte de dissecció de l’ànima per mitjà del cos ja la trobàvem a la seva primera obra Disseccions emocionals (Premi Art Jove del Govern de les Illes Balears 2006). Ara tot allò que ja intuíem en la seva poesia queda refermat en aquest batec de poemes intensos que porten a l’extrem les sensacions i el sentiment amorós. Hi trobem recursos expressius que connecten la seva poesia a l’expressionisme; per exemple, hi ha la violència lingüística que es correspon a la violència del gest, pròpia del pintor expressionista Egon Schiele, per exemple. Hi ha també el gust per les imatges tèrboles que remeten a la degradació dels cossos. La poeta focalitza el dolor en algunes parts concretes del cos per transmetre sensacions de fredor, de distanciament envers l’altre/a, de desemparança, de cremors apassionades i de la humitat del plor i del sexe. En definitiva, l’ambivalència dels estats físics i d’estats d’ànim.

II

i tu que m’escoltes
llança’m com a carnatge
per als carronyaires afamats
pren-me l’esquer de la paraula
d’aquesta boca que no calla
com nafra oberta
que no para de rajar
i allibera’m de la tirania
de no conèixer silenci
ni final

(“proemi II” de batec de Maria-Antònia Massanet)

Book trailer de batec

Encara no havia penjat aquí el book tràiler de batec, vaig massa atrafegada, però com que més val tard que mai, aquí us deixo un audiovisual que diu molt del meu darrer poemari.

El tatuatge és de Tania Padam.
Les imatges de Marijó Ribas. http://www.marijoribas.es/
El muntatge d'Aina Riera.
El so de Marcel Graell de Nowhere Music. http://www.nowheremusic.com/
I la pell i els versos són d'aquest cos que us parla.

Properes presentacions de batec a Mallorca

La propera setmana bategarem per Mallorca amb el meu nou poemari. Les dates són aquestes:

-dissabte 12: Can Cardaix, Artà

-dilluns 14: biblioteca de Son Servera

-dimarts 15: llibreria Quars de Palma

Ens hi veurem?

Gràcies per, entre tots, construir la presentació de batec a Pròleg

He estat dies per fer aquet post perquè, la veritat, no sabia què dir a part d'un gran "gràcies!" a les autores del pròleg i de l'epíleg, Lluïsa Julià, Meri Torras, per regalar-me tan magnífics textos; als poetes Mireia Vidal-Conte, Mireia Calafell i Daniel Busquets, per fer viure el batec del meus versos a través de les seves paraules i de la seva rapsòdia; a Marijó Ribas, que el va convertir en imatges; a en Quim Curbet, l'editor, i a l'Àngels i la Núria de Pròleg per fer-ho tot possible! I a tots i totes aquelles que em vau acompanyar, que no vau ser pocs i que, en molts casos, vau fer un gran esforç per assistir a diversos actes el mateix dia. Van venir molts amics (molts poetes-amics i músics-amics!), alumnes,  família... fins i tot la meva mare va venir aposta de Mallorca! 

Així que gràcies a tots, va ser fantàstic que batec veiés per fi la llum amb la vostra companyia!

Foto de Laura Bernis, de Poesia Barcelona

I gràcies, també, a Poesia Barcelona, que n'han fet una fantàstica crònica amb un munt de fotos precioses: http://poesiabarcelona.wordpress.com/2014/03/23/el-batec-de-maria-antonia-massanet/

Iniciació a la poesia i a l'escriptura poètica, taller al Centre Cívic Urgell

I demà és l'últim dia de matrícula pel taller de poesia que impartiré al Centre Cívic Urgell. Si teniu ganes d'escriure pot ser una bona empenta i a mi, per què no confessar-ho, m'encanta ensenyar!

Aquí en teniu les dades: http://www.ccurgell.cat/index.php/cursos-i-tallers/creativitat?task=view_event&event_id=672

Iniciació a la poesia i a l'escriptura poètica

Horari: Dijous de 18.30 a 20h.

Descripció del taller: Taller per apropar-se a la poesia des d’una doble vessant: des de l’aproximació a les seves bases teòriques i des del conreu de la seva escriptura. Durant el curs s’aprendran tècniques bàsiques per la creació poètica, tant a nivell formal, a través de l’estudi de les figures retòriques i de la rima i la versificació; com temàtic, endinsant-nos en algunes de les grans temàtiques que han creuat la poesia de tots els temps –l’amor, la mort, la mateixa poesia…– a través de la lectura d’autors de diverses èpoques i nacionalitats, fent especial menció als de la tradició catalana i hispànica.

Objectius del curs: Conèixer nous autors i aprofundir en els clàssics, aprendre a donar una interpretació elaborada i justificada dels poemes i a desenvolupar una reflexió crítica al voltant de la poesia, així com treballar al voltant de la recerca d’una veu pròpia i depurada, pel que s’incidirà en la identificació dels elements superflus i dels tòpics literaris.

Persones a les que va dirigit: Curs adreçat tant a aquelles persones que volen començar a escriure els primers versos com a aquelles ja iniciades però que vulguin introduir-se en el seu maneig des d’una perspectiva més conscient i sistemàtica.

Metodologia d'aprenentatge: Les classes s’estructuraran al voltant de la presentació d’un tema i la reflexió conjunta sobre ell, la lectura i comentari de poemes, l’explicació teòrica aplicada a les lectures, els jocs i exercicis d’escriptura per desenvolupar a la classe i a casa, la revisió individualitzada dels textos per part de la professora i la pràctica de lectura i recitat. A més, es comptarà amb la visita regular de poetes consolidats i l’oportunitat d’assistir a recitals per conèixer de primera mà l’escena contemporània.

Data d'inici:

10-04-2014 18:30

Capacitat inscripció on-line:

20

Disponibles inscripció on-line:

20

Preu individual:

67.14 €

Presentació de batec

Farem la presentació del meu nou poemari, batec, publicat a Curbet Edicions, el proper dimecres 19 de març a la Llibreria Pròleg, amb uns col·laboradors de luxe: Lluïsa Julià, Meri Torras, Mireia Vidal-Conte, Mireia Calafell, Daniel Busquets i Marijó Ribas, per acabar-ho d'arrodonir només falteu vosaltres! Aquest poemari és deutor de tota la xarxa d'amics i poetes que m'han acompanyat en els darrers temps, per això cadascun i cadascuna de vosaltres sou importants en aquesta presentació i serà un gran honor per mi veure-us-hi! Tindrem vinet i cosetes per picar, així que espero que sigui una autèntica festa!

batec, el meu nou poemari

Per fi una entrada que feia moltíssim temps que estava desitjant poder fer: la de presentació del meu nou poemari batec:

La il·lustració de portada és de Marijó Ribas, té uns magnífics pròleg i epíleg de Lluïsa Julià i Meri Torras, respectivament, i és deutor d'una gran xarxa d'amistats i de referències culturals. És un poemari node, xarxa, rizoma. I que ara necessita el lector per acabar de completar-se. En voleu sentir la sístole i la diàstole?

Ressenyes de l'acte en homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez

Tot i que ja en faci dies, uns quants materials per rememorar l'homenatge a Rosselló -Pòrcel i Villangómez, un èxit de públic i de participació, que ens va deixar grans moments pel record i en el que va ser tot un goig participar-hi:

El vídeo que en va passar BTV a les notícies, na Joana Abrines i jo hi sortim un momentet i em va fer molta il·lusió! Vídeo de BTV

La ressenya a l'Ara Balears de Maties Salom:

El Centre Artesà Tradicionarius, al cor de Gràcia, a Barcelona, quedà petit ahir vespre per a l'homenatge popular a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez en un recital poeticomusical que integrà memòria i reivindicació amb el fil conductor de l'obra d'ambdós poetes.

Dues reclamacions concretes i reiterades en l'actualitat mediàtica es feren presents amb força al llarg de les lectures: la "revolta" de les aules balears -definida així per Irene Jaume, del grup de suport a la vaga promoguda per l'Assemblea de Docents, que va participar en l'acte- i l'oposició a les prospeccions petrolíferes al golf de València, prop de les Pitiüses -la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, també pujà a l'escenari. Aquest va ser també un dels arguments del sermó de s'Homo des Senalló, l'alter ego de l'actor formenterer Miquel Costa, que repartí estopa en un estil que ja l'ha duit que li "facin la creu" a alguns espais del país. Amb el senalló a l'espatlla, la boina, els calçons per damunt la cintura i encorbatat -la transformació es materialitza després que l'actor es prengui una copa de conyac-, repassà les procedències de la concurrència: eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins, valencians i catalans, "estau massa a prop per no tenir-hi res a veure" i els va fer befa perquè viuen "en uns països que no existeixen". La reivindicació dels vincles entre els Països Catalans amarà tot l'acte.

Biel Majoral recità Una rosa als versos, de Rosselló-Pòrcel, un poema que el va dur a "cercar la rosa perduda" del mallorquí per trobar-la en La rosa de paper, del valencià Vicent Andrés Estellés, que després cantà. Majoral explicà que, en cercar el poema del mallorquí per llegir-lo en aquest homenatge, trobà, dins del llibre, un bitllet de tren -Barcelona-Cornellà- dels anys 70, i "s'emocionà en pensar que aleshores ja llegia Rosselló-Pòrcel" als seus alumnes. Digué que ara hi guardarà, en aquest mateix poemari, el bitllet de metro amb què viatjar ahir, "per tornar a emocionar-me en trobar-lo d'aquí a cent anys".

La política del govern central respecte de la llengua i la cultura catalanes fou també el leit-motivde la prèvia del cantautor Feliu Ventura. El de Xàtiva es va lamentar que "una de les conseqüències del procés (independentista a Catalunya) que fa una part del nostre país és que qui anem a 'pillar' som els valencians". Ventura cantà Cançó pensarosa, de Villangómez. Precisament uns dels versos més celebrats de l'eivissenc -voler l'impossible ens cal / i no, que mori el desig, Cançó de vesprada, llegida durant l'acte per Sebastià Bennasar- van servir al també poeta Carles Rebassa per introduir la reivindicació nacional després d'haver pujat a l'escenari exhibint la camiseta verda de suport a la vaga docent.

La gala, presentada per l'escriptora, periodista i col·laboradora de l'ARABalears Llucia Ramis i el músic i agitador cultural Martí Sales, reuní artistes de diverses generacions i de tot l'àmbit cultural català en allò que Taverners -que musicaren A Mallorca durant la Guerra Civil, de Rosselló-Pòrcel- definiren com un "acte imprescindible de dignitat nacional". Des d'Isidor Marí fins a Pau Alabajos, passant per Projecte Mut, Jordi Montáñez, Quin Delibat i Meritxell Gené pel que fa a la música. I de Maria Antònia Massanet i Joana Abrines a Joan Alfons Marí, Biel Mesquida i Xavier Abraham si parlam de les veus poètiques. Tancaren Ebri Knight, eivissencs, reivindicant la terra i animant els assistents a signar contra les prospeccions petrolíferes prop de les Pitiüses. Ramis i Sales van reblar el clau de la vetllada reivindicant l'actitud "vitalista i resistent" de Villangómez i Rosselló-Pòrcel, dues veus "sense les quals no s'entén la poesia catalana d'abans de la guerra ni la de després". La conclusió? La literatura catalana "no es pot entendre sense les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses: poques vegades un territori insular, crioll, i petit, ha aportat tant la matriu de la seva cultura".

 I algunes de les imatges de la vetllada:

Jordi i Biel Majoral

Carles Rebassa

Sebastià Bennàssar

Joana Gomila

Joana Abrines i jo mateixa.

Totes les fotos són de na Gemma Boadas.

S'han de donar les gràcies a Illencs pel Català i a l'Espai Mallorca per l'empemta a l'hora de dur a terme l'acte i per l'impecable organització!

Homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez

Aquest dissabte 1 de febrer a les 20h és l'esperat -després d'un Verkami i de mesos de preparació crec que ho podem dir així- recital-homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez. Serà al Tradicionàrius, al cor de Gràcia i les entrades anticipades valen 10e i a taquilla 12. Hi haurà música, poesia, la participació de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i moltes sorpreses més. Na Joana Abrines i jo recitarem plegades en Marià Villangómez!

Nou trimestre del taller de poesia de l'Aula de Escritores

Encara hi ha temps per apuntar-se al segon bloc del taller de poesia d'aquest any de l'Aula de Escritores! El curs són tres blocs, corresponents als 3 trimestres, que es poden fer de forma continuada o individual. També es pot venir a classes soltes. Nocions teòriques, lectures de poemes, exercicis pràctics comentats, correcció dels poemes dels alumnes, visites de poetes consolidats, pràctiques de recitat, recitals dels alumnes apadrinats per poetes amb trajectòria... Si t'interessa endinsar-te en el món de la poesia de forma pràctica, entretinguda i realista aquest curs et pot interessar: http://www.auladeescritores.com/poesia.htm

I si us en voleu fer una idea en imatges, vet aquí algunes de les fotos del darrer recital dels alumnes: i dels seus padrins, una nit molt especial, plena d'emocions:

Noelia Martínez, apadrinada per Odile Arqué.

Maite Mateo apadrinada per Mireia Calafell.

Estefanía Martín, apadrinada per Marta Fuembuena Loscertales.

Miguel Pacha, apadrinat per Roc Casagran.

Ramona Corts, apadrinada per Marta Pérez i Sierra.

Eduard Carmona, poeta que havia d'apadrinar a Albert Vilalta, que no va poder participar.

Recital Brots nous, els meus alumnes de l'Aula de Escritores s'estrenen amb uns padrins excepcionals

Maria-Mercè Marçal, al pròleg a Contraclaror, l'antologia poètica de Clementina Arderiu que va editar, deia que era una autora que donava a les següents generacions de dones poetes "terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves". D'aquest esperit, de la necessitat d'una genealogia de poetes en la qual basar-se els nous autors, neix el recital "Brots verds", que vol donar veu a un grapat de poetes novells que s'estan formant a l'Aula de Escritores de Gràcia i que comencen a fer brotar els seus versos. Per això cada un dels joves poetes s'endinsarà en el recitat de la mà d'un poeta consolidat, segons les següents parelles:

Mireia Calafell apadrinarà a Maite Mateo

Eduard Carmona a Albert Vilalta

Roc Casagran Casañas a Miguel Pacha

Odile Arqué Gibernau a Noelia Martínez Molina

Marta Fuembuena Loscertales a Estefanía Martín Ninfa Alseide

Marta Pérez i Sierra a Ramona Corts

Ens fa a tots molta il·lusió i esperem que us engresqueu a acompanyar-nos!

Contra la violència de gènere

  En el dia internacional contra la violència de gènere, un poema dedicat a Margalida Perelló, recollit en el meu poemari batec, que sortirà properament a la llum. 

A Margalida Perelló, assassinada a Artà l’1 de febrer del 2013.

donar la carn i la sang

i encara no ser prou per sadollar-lo.

La ferocitat de l’escomesa

deixa tatuatges d’ignomínia

sobre les rajoles blanques

i cicatrius en la memòria

del fregall i l’espart

que les han eixugat.

Si la vergonya, el descoratjament

no fossin tan fàcilment contagiables

podríem somriure als seus fills

acariciar al seu ca

comprar a la botiga

on ella treballava

passar per ca seva

sense girar la cara.

Però el dolor dels altres

ens fa covards

i els covards

som tots

un poc culpables

Contra la pluja, poesia!

Demà recito amb en Jordi Carulla i amb la participació de la Coral de la Diputació de Barcelona al Parc del Foix, en el marc del programa cultural Viu el parc, que organitza Ester Xargay.
Serà a la plaça de Castellet. Castellet i la Gornal
Com que, gairebé segur, plourà, l’acte es farà a l’Oficina del Parc del Foix (carrer del Castell, 31. Castellet i la Gornal), situada a tocar del castell de Castellet.
Si us animeu, allà ens veiem!

Aquí el programa: 
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Poesia%20als%20parcs%20Fullet_2013.pdf


I post post-recital:

Ha estat un recital meravellós, ple de gent generosíssima, que m'han enriquit moltíssim amb els seus comentaris. I he comprovat que el nou poemari, batec, funciona en directe! Aquí algunes fotos:

Un paissatge que ens deixava sense alè

La coral de la Diputació de Barcelona, capitanejada de forma extraordinària pel baix Alfons Vilà.

Jordi Carulla recitant.

"Nascuda amb l'estigma d'haver de creuar estepes solitàries, caminant contra el vent, la roca i l'herba que han estat llar. Gitanos esperen la música que ballaràs, els dies al ritme de la infinita caravana. Eres nena, eres índia, i l'arbre et vingué a donar la mà. Seràs cabal del riu després de ser neu, s'obriran pas les llàgrimes de gel. T'alçaràs dreta, seràs paissatge". D'Or negre, Jordi Carulla Ruiz.

En Cinto, un poeta local molt entranyable, recitant-nos una oda a Montserrat.

Bé, i jo, per variar, no surto a les fotos. Però ens han gravat i quan pengin els vídeos a Youtube ja n'enllaçaré algun!

Veniu AFAMATS dijous a La Poeteca perquè us donarem CONILL DE GÀBIA

Després de 15 dies de descans, La Poeteca torna amb més energies que mai de mà de LaBreu Edicions i de la seva col·lecció de poesia Alabatre, amb un recital-presentació dels poemaris Afamats, d’Ester Andorrà, iConill de Gàbia, d’Anna Ballbona. Atenció perquè, de més a més, el Julián, el cuiner de La Createca, farà tapetes de conill especialment per l’ocasió!

Cartell de l'Aparador de Poesia del mes de novembre

Ja tenim el cartell de l'Aparador de Poesia de l'Espai Mallroca del novembre i és una nova meravella feta per en Joan Garau!

Tant na Joana Abrines com jo mateixa estem molt contentes també de la programació d'aquest mes, una selecció de lo bo i millor del panorama actual. Un exemple? El recital-homenatge de demà a Vicent Andrés Estellés -no oblidem que aquest és també l'any Estellés- amb els poetes Josep Lluís Roig i Marisol González -vingut expressament des de València- i Vicent Almela. 

I després, clar, seguim el dimarts 12 amb un concert del músic Marc Espectre i del poeta Pau Gener Galín, l'esplet poètic del dia 19 amb algunes de les veus recents de dona més rotundes: Mireia Vida-Conte, Odile Arqué, Estel Solé i Mireia Calafell; i tancarem el mes amb la interessant proposta de poemari i rapsòdia a 4 quatre mans que és Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño.

Al Festival de poesia de Sant Cugat

Després de 6 anys d'anar al Festival de poesia de Sant Cugat, terra d'adopció meva des de l'any 2007, com a públic, per fi aquest any m'hi estrenava com a poeta participant i, de més a més, doblement: amb el recital "Tres poetes de la Corona d'Aragó", el divendres 25, amb Marta Pessarrodona i Àngels Gregori, i a un lloc tan especial com l'Espai Lluís Ribes; i amb l'espectacle per i amb nens "Tu també ets un poeta", del dissabte 26 a la Plaça de Barcelona, la de l'ajuntament vell, amb Elies Barberà, Roc Casagran i Estel Solé.

L'Àngels Gregori va estar malalta i no ens va poder acompanyar el divendres però, tot i el moment inicial de pànic per haver de recitar jo sola amb una poeta tan consagrada com és la Marta Pessarrodona, i tan estimada com és a Sant Cugat, em va tractar molt bé i  la veritat que va ser un recital preciós, amb nombrós i bon públic i on gràcies a la bona acollida de'n Lluís Ribes -un gran enamorat de Mallorca- i a la seva dona Magda ens vam sentir com a casa. En Lluís va fer aquest preciós cartell expressament per l'ocasió:

I després vam anar a sopar al Matilda, un restaurant que és un clàssic a Sant Cugat i que resulta que en Lluís en va fer l'anagrama:

L'endemà va ser el torn de l'acte infantil i els 4 poetes vam estar així de ben acompanyats per l'alumnat de les escoles Pins del Vallès i Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat:

Va ser un acte molt bonic, molt ben conduit per Carme Serret, que va explicar una preciosa història sobre uns ratolins que posava de manifest la importància de les paraules i el poder transformador de la poesia, i amb l'acompanyament musical d'Augusto Serret i de la cantant Cinta Massip. I els infants van estar meravellosos. En Roc, n'Elies, n'Estel i jo ens ho va passar beníssim!

Poso alguns dels poemes que vaig llegir als dos actes:

no renunciaré al nom que no em digueres mai.

Sobre la taula reposen tots els estris rovellats

Per la culpa   la vergonya   el desànim.

He filat tots els retrets i t’he teixit un jersei nou

amb què abrigar-te   si vols

i protegir-te del pes de la rosada al clatell

les nits que ja no me vendràs a veure.

Amb què cobrir-te   si vols

les empremtes de la vergonya

que l’estroncada possibilitat d’una carícia meva

t’hagi pogut deixar sobre la pell.

Amb què embolcallar-te   si vols

i sentir un remor de l’alè

d’aquelles abraçades que ja no tindrem

una carícia de culpa  les xiuxiuejades a cau d’orella

en nits d’insomni compartides

i trobar un poc del conhort

que la meva escalfor mai no te donarà.

He guardat tots els estris

que reposaven sobre la taula

i que s’han rovellat de tant esperar-te.

No renunciaré al nom que no em digueres mai.

Però els meus gestos semblen ja estar-ho oblidant

                          ***

donar la carn i la sang

i encara no ser prou per sadollar-lo.

La ferocitat de l’escomesa

deixa tatuatges d’ignomínia

sobre les rajoles blanques

i cicatrius en la memòria

del fregall i l’espart

que les han eixugat.

Si la vergonya, el descoratjament

no fossin tan fàcilment contagiables

podríem somriure als seus fills

acariciar el seu gos

comprar a la botiga

on ella treballava

passar per casa seva

sense girar la cara.

Però el dolor dels altres

ens fa covards

i els covards

som tots

un poc culpables