és divendres i a aquestes alçades ja està clar que tampoc em donen el premi de poesia que es falla diumenge. Ja he perdut el compte de a quants m'hi he presentat. Ja sé que dir això no és gaire elegant, que seria molt més poètic dir que escric per mi mateixa i que no m'importen el reconeixement ni els mèrits. La veritat, però, és que jo vull publicar i vull ser llegida: jo escric per un/a lector/a, escric pensant que alguns versos meus poden agradar tant a algú com a mi escriure'ls i que aquesta persona s'hi pot sentir identificada, s'hi pot trobar i li poden servir per alguna cosa. Crec en el canal comunicatiu, per això és frustrant veure que els teus poemes no arriben a escampar-se i a crèixer arreu. Per això tinc un bloc, tot i que tingui tants pocs seguidors i comentaris. Sort de tu, Maria, i de tu, mq, i sort d'Amphibia, l'editorial online que en breu em publicarà el moll de l'os.
Tot i que per mirar de concentrar-me més en el que de veritat importa he suprimit els seguidors i el comptador de visites. De manera que si us voleu comunicar amb mi escriviu-me un comentari. Si no jo seguiré imaginant-me a aquest/a lector/a ideal, sense pressions de números ni estadístiques.
Una forta aferrada,
mA
jo després de saber no sé quants cops que he estat finalista de vàrios premis, però no premiada, ja m'he cansat i he tirat pel dret publicant el llibre en una petita editorial No guanyarem ni un duro, però compartirem el llibre que volem! per tant, no et preocupis! L'important és escriure i que et llegeixin. I si no ho pots aconseguir a través dels premis (que tampoc et permetran retirar-te), doncs ho fas a través del bloc. com jo...
ResponEliminamoltes gràcies per les paraules tan boniques i esperonadores que m'has deixat al bloc!
jo també t'enllaço. no coneixia el teu bloc i m'ha semblat molt interessant.
estem en contacte!
poesilvia
;-)