Idea

Idea Vilariño era una magnífica poeta uruguaia que va morir la primavera del 2009, jo me'n vaig assabentar al desembre i vaig tenir un disgust grandíssim: no ho havia llegit a cap diari, no n'havia sentit parlar a ningú. La bella i rebel havia desaparegut i no s'havia trasbalsat el món. I jo no n'havia sabut res.
Aquest és un petit i tardà homenatge:


m’aixeco
bec aigua
com si l’angunia
poués fer-se baixar
gola avall

m’assec
creuo les cames
com si un sol gest
pogués fer retenir
la teva presència
al meu entrecuix

camino
fins arran
de la finestra
com si els regalims
de pluja als vidres
poguessin substituir
les llàgrimes

m’agenollo
recullo
antigues partitures
com si hi hagués
pentagrama
clau, escala
per articular
el malestar

obro la boca
però ja
no puc cridar

i com que els poemes de Vilariño tenen massa densitat, són massa clarividents i tenen una qualitat massa enlluernadora com per posar-los al costat del meu maldestre homenatge, poso un enllaç a un web que recull la seva imprescindible obra en la secció d'"intertextos"