El divendres i dissabte són ja les III Jornades Marçalianes a València i com que ja hi estic capficada amb la comunicació que hi presento, deixo aquí un petit homenatge a la poeta d'Ivars i a la de Lluchmajor
Furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
Maria-Antònia Salvà
trobí el vell drac encara aferrissat.
Maria-Antònia Salvà
Dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
Maria-Mercè Marçal
com si per entre llivanyes i juntures
un cactus, endèmic del teu hàbitat natural
lluités per ancorar les seves arrels
xuclant aigua i nutrients i fent pujar la saba
així jo, dona monstre, dona drac
busco aferrissar-me en la viva abraçada de la teva carn
com el cactus, com tu, supervivent.
Maria-Mercè Marçal
com si per entre llivanyes i juntures
un cactus, endèmic del teu hàbitat natural
lluités per ancorar les seves arrels
xuclant aigua i nutrients i fent pujar la saba
així jo, dona monstre, dona drac
busco aferrissar-me en la viva abraçada de la teva carn
I per il·lustrar-ho, el quadre "Raices" (1943) de Frida Kahlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada