dilluns, 22 de novembre del 2010

i com que malgrat tot no em dóna la gana callar-me...




i tu que m’escoltes
llença’m com a carnatge
per als carronyaires afamats
pren-me l’esquer de la paraula
d’aquesta boca que no calla
com nafra oberta
que no para de rajar
i allibera’m de la tirania
de no conéixer silenci
ni descans


Foto d'Antonio Más Morales,
un fotògraf molt suggerent.
Us en recomano el web:
http://www.antoniomas.com/

1 comentari:

  1. Et llençaré al pou de l'amor
    on la carn difosa entre la sal
    de la meua pell et done seient i s'escampe a l'ombra.
    No calles, parla amb la força d'un sexe que esclata als quatre vents d'angoixa,
    i et retorne al mirall la saba de l'arbre que canta moixa....

    ResponElimina