dilluns, 22 de novembre del 2010
i com que malgrat tot no em dóna la gana callar-me...
i tu que m’escoltes
llença’m com a carnatge
per als carronyaires afamats
pren-me l’esquer de la paraula
d’aquesta boca que no calla
com nafra oberta
que no para de rajar
i allibera’m de la tirania
de no conéixer silenci
ni descans
Foto d'Antonio Más Morales,
un fotògraf molt suggerent.
Us en recomano el web:
http://www.antoniomas.com/
Etiquetes de comentaris:
Antonio Más Morales,
boca que no calla,
carnatge,
esquer,
nafra oberta,
paraula
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Et llençaré al pou de l'amor
ResponEliminaon la carn difosa entre la sal
de la meua pell et done seient i s'escampe a l'ombra.
No calles, parla amb la força d'un sexe que esclata als quatre vents d'angoixa,
i et retorne al mirall la saba de l'arbre que canta moixa....