divendres, 28 d’octubre del 2011

llegeix-me



Nu femení, Egon Schiele, 1914


Anomena'm nom

Mireia Vidal-ConteJustificar a ambos lados


llegeix-me el cos.

Tradueix-te’l a un llenguatge

que et sigui intel·ligible.

Arravata’m les estelles dels dubtes

que em poblen el viu de les ungles.

Desarrela la quotidianitat

d’aquestes mans que et miren

i trasplanta’m a paratges

on s’advingui la revelació de l’instant.

Distorsiona'm ritme i batec

empremta i miratge.

Esborra les marques d’estrangeria

de la teva pell a la meva

i crea dimensions convergents

on abolir neguit i enuig.

Pren-me

i llegeix-me

escriu-me

i anomena'm.

Anomena'm nom.

Fes-me real

donant-me nous mots.




4 comentaris:

  1. preciós, anomena'm, fes-me real i escriu-me fes-me inmortal.

    ResponElimina
  2. una especial cadència de ritmes i imatges, independents però que formen el tot, aquell tot que tots cerquem i què ens defeneix...

    ResponElimina
  3. Gràcies, guapes! M'encanta que hagueu acceptat la invitació a "llegir-me"!

    ResponElimina
  4. és una meravella Massa,exquisit. Ja ho diuen que el cos ens parla...ens veurem aviat?!

    ResponElimina