Nu femení, Egon Schiele, 1914
Anomena'm nom
Mireia Vidal-Conte
llegeix-me el cos.
Tradueix-te’l a un llenguatge
que et sigui intel·ligible.
Arravata’m les estelles dels dubtes
que em poblen el viu de les ungles.
Desarrela la quotidianitat
d’aquestes mans que et miren
i trasplanta’m a paratges
on s’advingui la revelació de l’instant.
Distorsiona'm ritme i batec
empremta i miratge.
Esborra les marques d’estrangeria
de la teva pell a la meva
i crea dimensions convergents
on abolir neguit i enuig.
Pren-me
i llegeix-me
escriu-me
i anomena'm.
Anomena'm nom.
Fes-me real
donant-me nous mots.
