l'ossut desig

avui la Laia Noguera m'ha publicat el poema "el moll de l'os" al seu bloc El bloc efímer (http://laianogueraclofent.wordpress.com) així que el recopio. Al cap i a la fi, no està malament anar recordant el poema que dóna nom a aquest bloc, no?

l’ossut desig

esberlat el mur
de contenció
clivellat l’escut
de resistència atàvica
queda a la vista l’ossut
desig que lentament s’encarna.
Ja no resta sinó una muda i aparent
barrera d’aïllament dels cossos
que traspasses
per adherir-te a la carn
foc viu i tremolós
que golut et rep
llar amansida
com després de la tempesta
les onades.
Bèstia domesticada,
dóna’m un amarrador
llança’m un cordó umbilical
amb què aferrar-me a tu,
deixa’m un pes
amb què ancorar-me al món
i trobar un indret
on fornir la meva casa