Una altra traducció de Lucía Aldao

Una altra traducció de Lucía Aldao publicada a Figalport, gràcies a la invitació i ajut d'Helena González, professora de Filologia Gallega de la UB i investigadora del Centre Dona i Literatura. Espero que us agradi.

Poso també una imatge de Lucía Aldao que m'agrada particularment pel bigotet que du i que em fa trobar-li semblança amb Beatriz Preciado. Ella és també una coneguda activista queer membre de Maribolheras precárias.


Extret de:
Lucía Aldao, rdl, 734, supl. de Galicia Hoxe, Compostela (28/08/2008): 5.


Poemaa


Per no donar-me compte a temps que volia que el meu poema
tingués gust de carn a la brasa,
vaig haver d'esperar-me al final de la tarda
per a confirmar tema i intencions.

L'estiu i els versos
tots els demano amb molta carn.

El dia sencer sense deixar-nos,
i maldestre i indignada
vaig deixar que l'aldea sencera se'm fos ficant als pulmons.

Jo amb gana no sé escriure,
però se m'acudeixen molts versos…

I va ser començar a veure-hi en rigorós directe els primers passos del sopar
perquè aquell fum gustós
arribés a aquestes pàgines molt abans que jo.
Quin detallàs.
Que n'és, d'agraït, aquest tal vici
que em permet fer saliva i fer poemes
mentre es van fent les brases.

………………

Jo mossego el bolígraf en pla metàfora de gana
i apropant-me a la taula, musa meva,
comprovo com l'amanida de tomàquet li farà tant de bé
al meu poema com a la carn a la brasa.

Assaboreixo cada tros d'aquest estiu que no comença.

Sóc capaç de menjar en proporció a com et trobo a faltar.



Poema nascut d'una costella (de porc).

Traducció de Lucía Aldao

L'arrel de la gatosa verda

Extret de:
Lucía Aldao, rdl, 734, supl. de Galicia Hoxe, Compostela (28/08/2008): 4.

Aldao, Lucía. "L'arrel de la gatosa verda". Taller de traducció del gallec i del portuguès. Traducció de Maria Antònia Massanet. Barcelona: Filologies Gallega i Portuguesa – Universitat de Barcelona, 2010.

Aquesta és la història que es sosté en el record de les teves espatlles,
en aquesta part de la ciutat que es nega a dormir perquè nosaltres no ho fem
i en el desig de reclamar-li a l'estat que ens concedeixi una baixa
per amor…
Aquesta és la cara dura que proposo davant d'un cos més feble.
Som nosaltres sortejant-nos els parcs
o jo dormint encara en el mateix llit en el que et trobava a faltar.

La pel·lícula va d'això,
de la possibilitat d'una nit enorme,
de l'esperança que l'estiu duri cinc anys més
i de que surtis de la següent porta.
De la següent, no de qualsevol.

Suposo que sóc massa inestable pel que fa a les albes
i no tindria prou amb els dits de la ciutat
per explicar-te les vegades que ho he fet malament.
Però tampoc en tindria prou amb la profunditat de les coses profundes
per tal que imaginis la intensitat de la història.

Tot això té més de vers que de veritat,
però a vegades, penso que he lluitat per a que no m'agradin les balades,
fins i tot vaig proposar prohibir l'efecte de la música
sobre les ganes de que tornessis.
Però era mentida.
Ningú pot rebatre certes teories:
allò que cau
cau,
i travessa el terra mil vegades si cal…

La pel·lícula va d'això,
de la certitud de que sóc capaç d'escriure coses súper alegres.

I ja posats,
fes-me un passeig marítim (envidriat)
que ens protegeixi de totes les ressaques.

Tetralogía de la caída (IV)

Aquí deixo la meva primera traducció al castellà, de l'antologia El poder del cuerpo, de Meri Torras, de la qual ja n'havia parlat en un post anterior:

Cada día me siento
más lejana de mí
el reflejo en el espejo
muestra una figura ajena
me siento extrañada
de mi propio cuerpo
y me provoca rechazo
tener que habitarlo.
Pero no tengo otra casa donde vivir
-y esta me sale barata
tampoco come demasiado.
En mirada de otros
me siento socavada
hasta un punto
que ya no sé bien
dónde está el límite
entre yo y yo misma.
¿Pero me penetra a mi
o penetra a la otra?
¿A esta otra maria antònia
a quien le gusta
comer y reír y hacer el amor?
Porque ella ya no soy yo:
yo soy vieja y oscura
triste, fea
resignada y temerosa
insomne y enfermiza
pesarosa por fatigosas cargas
rotunda como un agujero
insaciable de nada.
Masa de mortífera insatisfacción
un medio despojo tan sólo