Traducció de Lucía Aldao

L'arrel de la gatosa verda

Extret de:
Lucía Aldao, rdl, 734, supl. de Galicia Hoxe, Compostela (28/08/2008): 4.

Aldao, Lucía. "L'arrel de la gatosa verda". Taller de traducció del gallec i del portuguès. Traducció de Maria Antònia Massanet. Barcelona: Filologies Gallega i Portuguesa – Universitat de Barcelona, 2010.

Aquesta és la història que es sosté en el record de les teves espatlles,
en aquesta part de la ciutat que es nega a dormir perquè nosaltres no ho fem
i en el desig de reclamar-li a l'estat que ens concedeixi una baixa
per amor…
Aquesta és la cara dura que proposo davant d'un cos més feble.
Som nosaltres sortejant-nos els parcs
o jo dormint encara en el mateix llit en el que et trobava a faltar.

La pel·lícula va d'això,
de la possibilitat d'una nit enorme,
de l'esperança que l'estiu duri cinc anys més
i de que surtis de la següent porta.
De la següent, no de qualsevol.

Suposo que sóc massa inestable pel que fa a les albes
i no tindria prou amb els dits de la ciutat
per explicar-te les vegades que ho he fet malament.
Però tampoc en tindria prou amb la profunditat de les coses profundes
per tal que imaginis la intensitat de la història.

Tot això té més de vers que de veritat,
però a vegades, penso que he lluitat per a que no m'agradin les balades,
fins i tot vaig proposar prohibir l'efecte de la música
sobre les ganes de que tornessis.
Però era mentida.
Ningú pot rebatre certes teories:
allò que cau
cau,
i travessa el terra mil vegades si cal…

La pel·lícula va d'això,
de la certitud de que sóc capaç d'escriure coses súper alegres.

I ja posats,
fes-me un passeig marítim (envidriat)
que ens protegeixi de totes les ressaques.