"Retrat de Marjorie Ferry" (1932), de Tamara de Lempicka
Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
Felícia Fuster
aquell que em va fixar damunt el ossos
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me
em va vestir
se li va oblidar advertir
el perill dels accessoris:
les vestidures poden ser perilloses
les joies, indiscretes
i un seductor maquillatge
una velada amenaça.
Però el pitjor va ser l’oblit
de que tot i vestida
amb una altra pell
tindria boca i veu
i que la meva revolta
passaria per parir amb dolor
nous mots que originessin
el sisme de tot un pensament
camuflats sota els designis
de la moda vigent
