Què és l'spoken word?

En Toni Bauzà, que porta l'Estación Spoken Word de Palma, em va demanar que ho intentés respondre en el següent artcile el·laborat pel segon aniversari del cicle:

Il·lustració de Toni Bauzá

SPOKEN WORD

Maria Antònia Massanet

Dues paraules que, literalment, signifiquen “paraula parlada” i, per tant, oral, rementent-nos als orígens de la tradició literària occidental, quan la literatura era concebuda només en tant que paraula recitada pels aedes, com a transmissors orals de la cultura, ajudant-se i recolzant-se en les rimes i en el ritme com a eines memorístiques. D’igual manera que es feia a l’edat mitjana: els trobadors composaven els poemes però aquests eren transmesos a la massa illetrada a través del cant dels joglars, fent esdevenir la poesia un art públic, democràtic, lliure i gratuït, al qual tothom hi podia tenir accés, més enllà de l’estament social al que pertanyien o de l’educació rebuda.

El sentit actual de l’spoken word remet a una performance basada en la paraula i reproduïda no només a través del so, sinó també de la gestualitat, sent emfatitzada pel ritme i el to. Va ser creat al finals del segle XX a Estats Units i enfonsa les seves arrels en el seu cosí germà musical, el hip hop, per tornar a fer present aquell origen demiúrgic de la paraula, fent-la saltar del text a la palestra, i convertint-la en més democràtica que mai. 

Les batalles de galls del rap o les competicions d’slam –concursos on cada poeta recita un poema propi amb un temps màxim de 3 minuts i on un jurat de 5 persones triat a l’atzar són els responsables de puntuar-los–, enllaçarien amb tota aquesta tradició oral de la creació poètica, ja deslliurada dels encarcaraments del vers i la rima, llesta per llançar-la a un públic ampli i divers, que engloba tant a lletraferits com a no iniciats.  Perquè la paraula viva i sentida que és l’spoken word arriba a l’espectador trencant les barreres formals tradicionalment imposades pel gènere poètic i esdevé un vendaval que et transporta a l’ull de l’huracà. No aneu a una sessió d’slam si no us voleu arriscar a no sortir-ne indemnes.

Però recapitulem: així, la paraula parlada, la paraula viva capaç d’alliçonar, commoure’t i transformar-te–, l’spoken word, ra renéixer als Estats Units i va ser protesta i revolució i va ser dona i negra. Va ser cançó, però també va ser crit, de ràbia i de denúncia –perquè sense sotrac a l’estòmac, sense revolta, no hi ha autèntic spoken word–. I va ser postmodern per després ser beat i va voler ser més i va voler competir, en 3 minuts i puntuat pel públic, per ser, finalment slam poetry i èxtasi de la paraula recitada i sentida fins al moll de l’os. 

I si sents una veu que et travessa com un dard que, fent diana, és capaç de crear climes i de desfermar tempestes i de fer esclatar el llamp i vibrar el tro, aleshores, enhorabona: acabes d’entrar en l’experiència spoken word.

Enllaç a la pàgina orginal de Estación Spoken Word