diumenge, 20 de maig del 2012

Pasarile / Ocells, poema dedicat del romanès Ion Cristofor

El meu amic Ion Cristofor, amb qui ens coneixèrem durant l'intercanvi entre poetes catalans i romanesos que van suposar les Veus Paral·leles de l'any passat, m'ha dedicat aquest poema del seu darrer recull. No puc dir l'emocionant que resulta que et dediquin un poema i més en una llengua estrangera però ja tan afí:
P.S. La traducció és de Sandra D. Roig!

Păsările
Poetei Maria-Antònia Massanet

Păsările se alătură rugăciunilor tale
în lumina stinsă
când aurul zilei se mută
de pe frunze şi arbori
în inimi.

Noaptea când bătrânii se pregătesc
să intre în apele adânci ale somnului
păsările nu cântă.

Doar pietrele din râu
rochia şi pulpele tale lucind pe terasă
şi greierii insomniaci
mai descântă.

Din volumul Orchestra de jazz, în curs de apariţie
 
Ocells
A la poeta Maria-Antònia Massanet
S'uneixen les aus, com les oracions.
S'apaguen les llums del dia
quan es remou l'or d'entre les fulles
i el cor del arbres.

De nit, quan els ancians
es submergeixen en l'aigüa del somni profund,
els ocells no canten.

Només pedres al riu
vestits i cames brillants a la terrassa
i els grills insomnes
d'un maig d'encant.
Del volum Orquestra de jazz, en premsa

2 comentaris:

  1. Es preciós! i encara em reverberen algunes frases, les aus migratòries com oracions, bellíssim!
    felicitats!

    ResponElimina