somies que tens vuit anys

amb final de versos de Yolanda Castaño y de Lucía Aldao

somies que tens vuit anys

que el temps és infinit i elàstic

que els pares ho saben tot

i que has nascut a una casa

a vessar de llibres.

Somies que ets una nina

que no tens camins traçats

que tots els mapes

són encara per dibuixar

i que l’aspresa del món

encara no t’ha tocat.

Somies que ets una nina

que pots menjar amb els dits

i pintar amb les mans

i que encara no has llegit

ni vols escriure.

Però et despertes, ja de gran,

i penses que una llarga i dolorosa malaltia

li faria tant de bé als teus poemes

com el caliu a la carn a la brasa