5 batalles

el dijous es va tornar a projectar el documental "5 batalles", en què surt el meu poema de El poder del cuerpo , de Meri Torras, de fons. Com que no vaig poder entrar quan el van estrenar a la Bonnemaison duia l'espineta clavada, així que me'n vaig anar, un peu davant l'altre a la casa Elizalde.

És una gran història, la protagonista és una de les dones més valentes que he conegut mai, perquè sí, la vagi poder conèixer en acabar i em vaig sentir molt, molt afortunada. Però també molt petita: el meu poema va ser escrit amb motius molt més pàl·lids i humils, em va impresionar com augmentava de significació i trascendència acompanyant la història de les 5 enormes cicatrius d'aquesta noia.

Felicitats a totes per aquest gran treballa.

La foto és un moment del curt: ella reflexionant en veu alta, mentre es maquilla i s'enfronta a la seva imatge en el mirall.

Us recordo el poema:

cada dia em sento
més lluny de mi mateixa
el reflex en el mirall
mostra una figura aliena
em sento estranyada
del meu propi cos
i em provoca rebuig
haver-lo d’habitar
però no tinc cap més casa on viure
–i aquesta em surt barata
no menja tampoc massa–.
En mirada d’altri
me sent soscavada
fins a un punt
que ja ni sé ben bé
on està el límit
entre jo i jo mateixa.
Però em penetra a mi
o penetra a l’altra?
A aquesta altra mª antònia
a qui li agrada
menjar, riure i fer l’amor?
Perquè ella ja no sóc jo
jo sóc vella i obscura
trista, lletja
resignada i temorosa
insomne i malaltissa
pesarosa de viure
rotunda com un forat
insadollable de no-res
massa de mortífera insatisfacció
una mitja despulla només