![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAoHhjhoX6Tj88ppNpjR7Qs7flX0S_GJqCX8N2aX6L9SLT5Q1SYVM8boPBAG-ij9Wnb-BT5qsUrtDUdIzHklq60yWjZmB5zk0d_Q0jPxDxhSUJ8y9yR9wWsTSVSvco3djTK-UJybB5I9by/s400/Estampa+er%C3%B2tica+japonesa.jpg)
l’aigua de pluja m’arrela al pit
i m’anega tota esperança material
de tornar-te a veure
però de nou em sorprenc
amb aquest cos tan savi
que a la primera de canvi
sap on s’amaga la certesa
dels cossos que ha conegut
en l’extensió dels dies
i la profunditat de les nits.
Pareix mentida
que en sàpigues tan poc
tu, d’això. Maldestre com ets
en les arts de l’endevinació
no em vas veure venir
les ànsies de castrar-te
de tallar-te de cop
aquesta ombra de mascle
que et seguia a totes bandes
impedint-nos la més mínima intimitat
i empastifant-nos els llençols
de sobredosis de testosterona.
Jo hagués volgut una altra cosa.
Però com fer-t’ho saber
si només parlàvem de tant en tant
i de forma atzarosa la mateixa llengua?
Fins que vam coincidir
en la continguda plenitud
de l’esponerós cunnilingus
i tu et vas preguntar
–abans de tornar-te a capbussar
en l’avenc de la luxúria–
on havia estat tot aquest temps.
I ara que tot això s’ha acabat
i que de retruc et vaig retrobant
em maleeixo per tot
el que t’he ensenyat
i perquè ho vagis repartint
en classes particulars
en domicilis aliens
a preu de cost
tan fàcilment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada