Amb dos mesos de retard, el poema de la boda d'en Dani i n'Esther:
ara que l'amor us ha empés l'un a l'altre
i sense concessions uns dau
rebeu i doneu
en aquest gest
fins a l'extrem del revolt
i davant tots nosaltres
sabeu
que ell busca
la metamorfosi dels contraris
més que el sossec estàtic.
Axí que no us deixeu
prendre per l'artifici:
doneu benvinguda al cel clar
però no siau esquerps
al tro i a la tempesta
perquè no són sino una excusa
per furgar en els plecs
de tot allò que us uneix.
Els vostres cossos
permeteu sacsejar
pel màxim nombre de notes
des de la cançó de bressol més calma
fins a les composicions més ossades
en la sinfonia dels dies que passen
sense tèmer l'esclat del goig
en fregar les notes més altes.
Deixeu-vos portar passió enllà
com la llengua del volcà roent
es vessa pel pendís de la muntanya
quan s'ha despert el volcà rugent
o si, de sobte
us sentiu atrapats pel preàmbul del gel
recordeu que fins el glaciar més ferm
per l'emoció es fon en tremolós abaltiment.
Però si la malastrugança us paralitza
fent-vos dubtar en les cruïlles del camí
penseu que una sola mirada bastaria
per redreçar-vos l'esperit.
I, arribats aquí
què més se us pot dir?
Que no us facin por els contraris
que no defugiu la confronta
que no eludiu l'atracció per l'adversari
perquè en ell trobareu
amic fidel, lleial complementari.
Ara que l'amor
us ha empés l'un a l'altre
i sense concessions us dau
rebeu i doneu
en aquest gest
fins a l'extrem del revolt
i davant tots nosaltres
sabeu
que res no satisfà tant
a la gent que estimeu
com compartir amb vosaltres
aquest moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada