Rosats residus

aquest ou que et cova l’aixella dreta
se’ns ha aferrat un poc a tots
el sentim créixer amb el pas dels dies
bategant com un cor fals i trampós

marcant ritmes irats i cruents
que ens omplen els ulls de llet
les passes d’ombres
i l’esquena de mitges llunes
i ens fan ennuegar el cava d’aquestes festes
i esllanguir-nos com si fos corema
perpètuament instal·lats
davant una rica taula parada
contemplant com es podreixen
les viandes que ja no tocarem.

Qui l'esclatés hi veuria

els rosats residus

de les vísceres

dels nostres desitjos