imatge extreta de www.mujerymas.wordpress.com
la tarda s’escola llefiscosa i pesant
com els ovaris que m’oprimeixen les carns
contra el greix d’aquesta panxa immensa
tantes postes de sol tants d’emboltoris de lípids
i res esmorteeix les martellades
que usa el meu cos per anunciar-me
que no m’oblidi: que puc no portar mai talons
ni maquillar-me, ni depilar-me, ni tenyir-me els cabells
que puc ocultar les meves corbes o hipertrofiar-les
a base de xocoplata belga i donuts i llargues migdiades
que pot desagradar-me la cuina l’ordre la neteja
com els ovaris que m’oprimeixen les carns
contra el greix d’aquesta panxa immensa
tantes postes de sol tants d’emboltoris de lípids
i res esmorteeix les martellades
que usa el meu cos per anunciar-me
que no m’oblidi: que puc no portar mai talons
ni maquillar-me, ni depilar-me, ni tenyir-me els cabells
que puc ocultar les meves corbes o hipertrofiar-les
a base de xocoplata belga i donuts i llargues migdiades
que pot desagradar-me la cuina l’ordre la neteja
que puc jugar inútilment a subvertir els gèneres
però que cada mes un rellotge de sang
tenyirà els meus dies de roig
i les seves agulles se’m clavaran
fins a fer-me recargolar de dolor
però que cada mes un rellotge de sang
tenyirà els meus dies de roig
i les seves agulles se’m clavaran
fins a fer-me recargolar de dolor
I a cada pas de l'agulla del roig rellotge
ResponEliminacom un colp de martell o un toc de campana
pensar la sang que regalla com el que haguera pogut ser:
la vida desperdiciada que no t'arrelarà al ventre.