"la mordassa a la boca": poema a Evidències cel·lulars

ara que tinc la mordassa a la boca
i el somriure clos i la vista entelada
i que em bofego els peus
de tant arrossegar-los per les llambordes,
ara que sóc narradora omniscient
que tot ho sap i ho veu dels altres
però que tant lluny li queda
el sentit del propi viure,
ara que quant més muda més m’hi veig
-és cert que se’t desenvolupen els sentits
s’agreugen les pors i s’enlairen els delits
fins a encapotar el cel
d’aquest sobtat hivern
i fer caure la fina pluja del silenci-,
ara
és hora de posar-se l’abric
i adreçar-se cap a casa
tot obrint el paraigües.
Però al mig del carrer
s’apareix la figura d’algú
que barrant-me el pas
em mostra que no hi ha amb què aixoplugar-se
ni cames bastant fortes per partir a córrer.
Com els grans arbres al costat del canal
no queda sinó seguir d’empeus
suportant la ventada

Aquest poema va ser inclós, juntament amb el que porta per primer vers "tu que escapes del fora", a Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), antologia de poesia emergent dels Països Catalans