insomnis

vaig néixer a una casa sense llibres
envoltada de sol i d’olor a salnitre
de fritada i de cremes solars
tants cops he renegat de tot plegat.
de gran he viatjat a boscos humits i ombrívols
he estat a llibreries i grans biblioteques
i he volgut fer d’eruga papallona.
Però a vegades no puc evitar
percebre la pròpia irrealitat
d’aquell que es sap com un husky
passejant a l’agost per Sevilla
i em torno a trobar
amb els peus nus damunt les roques
o en una petita habitació en una nit d’insomni
amb les oïdes vessants
dels sorolls d’altres cases
-tant junts estàvem-
girant-me sobre mi mateixa
per sentir més propera
la respiració
de mon pare
i de ma mare

***

l’home que dorm amb mi
no té por d’ofegar-se entre els llençols
lluita en mil batalles
esbufega i gemega fort
o es queda tan quiet

i té tanta pau
que li he d’acostar l’orella
per comprovar que encara respira.
A l’home que dorm amb mi
poc li molesta el llum encès
ni que jo passi hores desperta
m’aixequi-begui-pixi-doni voltes
però quan em sap perduda
amb un llibre borrós entre les mans
esgotades les infusions
els relaxants musculars
la paciència i les forces
em cobreix d’escata de peix
i de conhort
i fa que vingui a ell
i el ve a mi amb una erecció.
I jo penso que quina sort
que a l’home que dorm amb mi
no li importi el meu insomni
i em desitgi fins i tot en somnis