Pasarile / Ocells, poema dedicat del romanès Ion Cristofor

El meu amic Ion Cristofor, amb qui ens coneixèrem durant l'intercanvi entre poetes catalans i romanesos que van suposar les Veus Paral·leles de l'any passat, m'ha dedicat aquest poema del seu darrer recull. No puc dir l'emocionant que resulta que et dediquin un poema i més en una llengua estrangera però ja tan afí:

P.S. La traducció és de Sandra D. Roig!

Păsările
Poetei Maria-Antònia Massanet

Păsările se alătură rugăciunilor tale
în lumina stinsă
când aurul zilei se mută
de pe frunze şi arbori
în inimi.

Noaptea când bătrânii se pregătesc
să intre în apele adânci ale somnului
păsările nu cântă.

Doar pietrele din râu
rochia şi pulpele tale lucind pe terasă
şi greierii insomniaci
mai descântă.

Din volumul Orchestra de jazz, în curs de apariţie

 

Ocells

A la poeta Maria-Antònia Massanet

S'uneixen les aus, com les oracions.
S'apaguen les llums del dia
quan es remou l'or d'entre les fulles
i el cor del arbres.

De nit, quan els ancians
es submergeixen en l'aigüa del somni profund,
els ocells no canten.

Només pedres al riu
vestits i cames brillants a la terrassa
i els grills insomnes
d'un maig d'encant.

Del volum Orquestra de jazz, en premsa

INFRAÒPERA PUNT U (la consagració d'un semi-déu)

Ahir va ser la presentació de l'Obra completa punt u de Carles Hac Mor (Pagès editors, 2012) a l'Arts Santa Mònica i la veritat que va ser una de les presentacions de llibres més divertides a les que mai he assistit:: cançons i vídeopoemes de l'Ester Xargay, intervencions del seu investigador: Jordi Marrugat, de l'irreverent David Ymbernon, instal·lacions sonores de Mercè Capdevila, del poeta i traductor Antoni Clapés, d'un senyor que no sé qui era però duia un caparrot ètnic que no es va treure en tota l'estona, accions visuals i musicals de la trapella Marta Darder, que al final em va liar i, com que no em podia convèncer per a que sortís a fer una glossa es va cuar a en Carles. Al final ho va aconseguir, per dir-li que no! I li vaig dedicar aquesta glossa adaptada d'una molt típica de Sant Antoni al meu poble:

I assistiu a lo elogi
d'un semi-déu
que hem de venerar
i ara per acabar
digau visca
en Carles Hac Mor!

I entre els assistents, també hi havia el Benet Rossell, la Montserrat Abelló, la Josefa Contijoch, a qui vaig tenir ocasió de conèixer... Un autèntic luxe de vetllada!

A Papallones en la llum

Em fa moltíssima il·lusió el post que Sandra Domínguez m'ha dedicat al seu concorregut bloc Papallones en la llum, aquí us el deixo:

Maria Antònia Massanet

(Artà, Illes Balears, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i va cursar el màster oficial de l’IEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania. Investiga sobre poesia i gènere i sobre narratives i representacions de la intersexualitat i està fent la seva tesi sobre la centralitat de Maria-Mercè Marçal en la poesia catalana contemporània.
Es va donar a conèixer en poesia quan va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006). Ha publicat poemes a diverses revistes i ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), a El poder del cuerpo (Castalia, 2009) i al monogràfic de jove poesia catalana “Les voix ne dorment jamais”, de la revista quebequesa Exit. Revue de poésie (2010).
Ha realitzat diversos muntatges interdisciplinaris de poesia, audiovisuals i dansa i col·laborat en diversos recitals individuals i col·lectius, entre els quals destaquen els realitzats dins dels cicles "Versos a la FNAC" i "Lletres al Niu" (2010), a l'Arts Santa Mònica, i al cicle “Veus paral·leles” (2011), organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, que l’ha portada de gira arreu dels Països Catalans i de Romania. Ha estat traduïda al castellà, al francès i al romanès. Des de maig de 2009 dóna a conèixer la seva poesia a través del bloc www.lossutdesigquelentamentsencarna.blogspot.com.

Qui m’ha ferrat
qui m’ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m’ha vestit?
Felícia Fuster


Poema per ser llegit sota l’influx de la mirada del "Retrat de Marjorie Ferry" (1932),
de Tamara de Lempicka


aquell que em va fixar damunt el ossos

aquesta pell de dona

que tot i despullant-me

em va vestir

se li va oblidar advertir

el perill dels accessoris:

les vestidures poden ser perilloses

les joies, indiscretes

i un seductor maquillatge

una velada amenaça.

Però el pitjor va ser l’oblit

de que tot i vestida

amb una altra pell

tindria boca i veu

i que la meva revolta

passaria per parir amb dolor

nous mots que originessin

el sisme de tot un pensament

camuflats sota els designis

de la moda vigent

Podeu consultar l'entrada original a: http://papallonesenlallum.blogspot.com/2012/02/m-antonia-massanet.html#comment-form

boicot als Premis Ciutat de Palma

Can Alcover va ser una festassa amb més de 50 escriptors/es i poetes i més de 250 persones de públic, demostrant que no permetem els atacs a la nostra cultura, llengua i identitat. Va ser fantàstic poder-hi formar part amb aquest poema de Carnatges:

Anomena'm nom
Mireia Vidal-Conte

llegeix-me el cos.
Tradueix-te’l a un llenguatge
que et sigui intel·ligible.
Arravata’m les estelles dels dubtes
que em poblen el viu de les ungles.
Desarrela la quotidianitat
d’aquestes mans que et miren
i trasplanta-la a paratges
on s’advingui la revelació de l’instant.
Distorsiona'm ritme i batec
empremta i miratge.
Esborra les marques d’estrangeria
de la teva pell a la meva
i crea dimensions convergents
on abolir neguit i enuig.
Pren-me
i llegeix-me.
Escriu-me
i ordena'm.
Anomena'm nom.
Fes-me real
donant-me nous mots

Glosses de Sant Antoni 2012

Foto del Diari de Balears


No hauré pogut anar a festa però vet aquí unes glosses:

No li bastava es “braguetasso”
que havia pegat amb sa infanta.
en volia més n’“Urdanga” li darem amb so gaiato.

En Mates diu que no sabia
res des tema des discursets.
N’Alemany no té padrina
se’ls alaba a ell mateix.

Fora llengua ni cultura
mos deixaria en Bauzá.
Mallorca està ben fotuda
els mallorquins ben emprenyats.

Sant Antoni ara és modern
i té facebook, twitter i email
però haurem de dir “uep”!
No hem de perdre ses arrels.

Sa festa cada any és més gran:
es dimonis no saben de crisi.
Cantant “l’assistiu” amb un bram
acabarem tots amb deliri!