amb aquest rosa vaginal
que ens esclata als ulls, impúdic
la caiguda de la tarda
es despulla en horabaixa pesant
i ens vesteix l’habitació d’intimitat
de murmuris i presagis agradosos
mentre modelem noves realitats
de contorns proteics i capritxosos
monstres de dos caps
4 cames, gernació de mans
omnívors i cecs
amb aquestes pells nostres
de desordenada aviditat
que no coneixen la lluita
ni el camp de batalla
però sí una religiosa devoció
per l’entrega i la generositat
per primera vegada la fotògrafa sóc jo
